divendres, 22 de maig de 2009

[029] Fi del món

¬¬¬¬¬

Pere Ballart ha analitzat aquest poema per caracteritzar l'expressió, que ell qualifica d'impersonal, de la poesia de Gabriel Ferrater. Imagina què n'hauria fet un mal poeta, del motiu d'aquest poema: s'hauria vist abocat al ridícul, amb les llàgrimes, el dolor i el títol apocalíptic. Ferrater, en canvi, es manté a recer de tot patetisme fàcil posant al centre del poema no pas el desamor, sinó l'experiència d'intentar assumir aquest desamor, i l'experiència mateixa de compondre el poema. No n'hi ha prou amb paraules per restituir el record de l'estimada, ni tan sols per poder expressar el dolor del poeta. Hi ha alguna cosa onanística en l'intent de recobrar la vida des de la literatura.

***

A mi, els versos 3-5, "Aquesta insistent aigua de paraules, / sempre creixent, va ensulsiant els marges / de la vida que vaig creure real.", em fan pensar en aquelles frases de Riba a propòsit de Verdaguer, que Ferrater cita en una de les seves darreres conferències sobre Riba (aplegada al davant de les conferències Gabriel Ferrater: 'In memoriam'):

"Com l'aigua certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra de per tots costats la nostra vida; s'hi filtra i la corrompria, sense el drenatge i els canals del poema. El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia." (del parlament de Riba llegit, el 1952, a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el títol "Memòria de Verdaguer, en el cinquantenari de la seva mort", inclòs dins ...més els poemes: Notes sobre poetes i poesia, ara a les Obres completes / 3: Crítica, 2, a cura d'Enric Sullà i Jaume Medina , pàg. 162-168; les frases en qüestió, a la pàg. 167) 

Si donem per cert que el motiu de l'aigua a "Fi del món" es relaciona amb la reflexió de Riba, el paisatge vital que insinuen els versos de Ferrater, amb la precisió del verb ensulsiar, és de devastació, sense defensa --i s'adiu, per cert, amb la caracterització de Ballart i amb el to hiperbòlic del poema, evident des del mateix títol.

D'altra banda, el riu de la "insistent aigua de paraules" del poema de Ferrater, que va creixent i "ensulsiant els marges de la vida que vaig creure real", fa pensar en l'estança 8, del segon llibre d'Estances, de Carles Riba. Hi ha elements comuns, com ara el riu, els arbres, els ulls, la fatiga del raier de Riba i la del caminant de Ferrater, l'ona incessant que creix, el "flota i fina" ("flota sense figura o s'enfonsa per sempre"), el "somni" de l'estança traslladat al paisatge oníric de la inundació de "Fi del món", i, sobretot, els motius centrals de la contemplació de la pròpia vida i el seu curs i la reflexió sobre la creació poètica com a manifestació d'incerta plenitud.

"Fi del món" admet encara una sucosa lectura metalingüística i filosòfica. El poeta només té significats, però ja no té pràcticament ni significants, el més tènue dels quals és la frase que s'ha endut el record de la seva amant --és brillant el moviment anímic que dibuixa el contrast de l'inicial "No sé res més de tu", referit a aquest record, amb les paraules finals del poema, "Ja no sé res de tu", quan fins i tot aquell record inicial s'ha esvaït, ensulsiat. El poeta encara escriu, però tot (pronom repetit tres vegades al final del poema), la realitat, el seu món, cau, perd la seva figura o s'enfonsa. "Fi del món", contra l'idealisme de Riba, no compara el poeta amb un ocell reial, "tot sol", que escruta el riu de la vida (que encara passarà per ciutats i entre molls fins a arribar a la mar), sinó que el compara amb un caminant fatigat i vençut per l'absència dolorosa d'una amant de qui se li esmunyen els records.

Per acabar, val la pena copiar in extenso les paraules de la conferència de Ferrater que segueixen la citació de Carles Riba:

"Bé, aquest passatge és profundíssim. Naturalment es tracta de la poesia en el sentit que molta gent l'usa, en el sentit sentimental, per dir-ho d'una manera així com ràpidament entenedora encara que imprecisa, i aleshores la tècnica del poeta és precisament una tècnica de disciplina intel·lectual i moral, justament de defensar-se contra aquesta aigua de poesia que intenta inundar-lo i corrompre'l. O sigui, que la disciplina que permet de realitzar el poema és la defensa contra això."

***

"Fi del món" és un dels poemes que Arthur Terry va traduir a l'anglès, amb el títol "End of the world", dins la seva selecció Women and Days.

***

Rosa Novell va recitar aquest poema per al documental d'Enric Juste Metrònom Ferrater --en què al final només apareixen les seves lectures de "Si puc""Metrònom". El vídeo en què Rosa Novell recita "Fi del món" s'ha publicat al blog sobre el documental.



Apunt revisat el 19 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites