divendres, 22 de maig de 2009

[J] Foix i el seu temps

¬¬¬¬¬

"En referir-se als meus versos, va dir, potser mig amb ironia, que eren, tot emprant un mot recent, generatius. Allò que en Carner és gerdament espontani i en Riba intel·ligentment premeditat en mi era 'generatiu'. Segons En Ferrater, i jo no me n'havia adonat, en els meus versos improvisats, almenys en aparença, imatges i conceptes generen, gairebé sempre per intuïció, d'altres imatges i nocions amb precisió retòrica i exactesa idiomàtica. Potser sí, què sap hom; però no he meditat gaire les meves intencions tot essent exigent en l'emotivitat poètica i en el resultat plàstic."
(J.V. Foix, "Una tarda de diumenge amb En Ferrater", pàg. 186-7, dins Àlbum Ferrater)

L'aniversari dels 25 anys de la mort de J. V. Foix, el 29 de gener de 1987, em porta a rellegir aquest llibre, publicat precisament el 1987, i completar l'apunt, que havia revisat per darrera vegada al gener de 2010.

Les conferències que s'hi apleguen van ser tal vegada el primer intent remarcable de caracterització de l'obra de J.V. Foix, i també de defensa del valor extraordinari de la seva poesia. Ferrater situa Foix en relació amb la tradició literària universal, i el connecta amb l'avantguarda literària que li és coetània --Josep Maria Castellet en el capítol titulat "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 133, dins el seu llibre Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos, ens recorda que ja l'havia postulat amb vehemència el 1961 com a candidat al premi literari Formentor davant del jurat internacional. Les conferències també ens indiquen la importància de l'obra de Foix en el desenvolupament de la poesia de Ferrater.

Foix i el seu temps consisteix en cinc conferències, editades per Joan Ferraté a partir de l'enregistrament que se'n va fer, amb el complement dels apunts de l'impagable Joan Alegret. Les conferències de Gabriel Ferrater van tenir lloc a la Universitat de Barcelona entre el novembre de 1965 i l'abril de 1966 i entre el gener i el maig de 1967. Les d'aquest llibre corresponen a la darrera del curs 1965-6 i a quatre més del curs següent. La resta de detalls figuren a la breu nota de l'editor que encapçala el llibre (pàg. 7-8).
  • Conferència I, pàg. 9-30 -- La primera conferència del llibre és la darrera conferència del curs 1965-6 (Joan Ferraté conjectura, a partir dels apunts de Joan Alegret, que és si fa no fa la mateixa que devia pronunciar en començar el curs 1966-7 i que no s'ha conservat). Allò que sembla que comenci amb una aguda i generosa digressió sobre sociologia literària --recomanable però sense relació amb Foix, llevat d'una breu anècdota a la pàg. 16-- resulta al capdavall un bon pròleg a la tesi que Foix es desentén del catalanisme com a moviment solidari amb els polítics burgesos del país, opció personal que es reflecteix literàriament en l'escriptura de dos primers llibres de poesia surrealista. Riba es trobaria dins el catalanisme; Foix, ja no, ja té un posicionament diferent respecte a la Setmana Tràgica, que viu amb 15 anys. Ferrater enllaça aquesta reflexió hàbilment, a partir de la pàg. 22, amb la lectura d'una prosa de L'estrella d'en Perris, la glossa de la qual coincideix amb una llacuna de la gravació --en conservem les paraules prèvies de presentació de la prosa i els apunts de Joan Alegret, que Joan Ferraté hi intercala. L'enregistrament es reprèn amb la part final del comentari, pàg. 28-30, del primer poema de Les irreals omegues i la conclusió de la conferència. 
  • Conferència II, pàg. 31-47 -- Es tracta d'un llarguíssim preàmbul, tan llarg que no acaba de fet, que li serveix a Ferrater per situar Foix relativament a la literatura europea coetània. "La generació representada arquetípicament per Foix i Pla es caracteritzava per ser la primera generació d'escriptors catalans que va preferir la seva expressió personal per damunt de, diguem-ne, l'expressió d'una idea de servei al país i d'organització col·lectiva" (pàg. 31) --l'any 1918 té importància per a Foix, i és l'any del final de la primera guerra mundial. Els escriptors europeus estaven escruixits per la guerra, i Foix i Pla, escriptors amb sensibilitat moral, s'escruixien també (i era fàcil que Foix, o Salvat, s'interessessin per l'oposició radical que representaven els corrents avantguardistes a la connivència amb el desastre de la guerra). Paradoxalment, el surrealisme de Foix se li torna un refugi, d'arrel moral, per a la seva irreductible visió racional de la realitat. -- Aquesta segona conferència conté nombroses referències a Josep Pla, amb pinyol a la pàg. 42; és un complement ineludible de les conferències aplegades a Tres prosistes
  • Conferència III, pàg. 49-65 -- Comença, pàg. 49-54, entrant en matèria, amb una anàlisi del text que fa de pròleg a KRTU, que era la seva resposta a una enquesta a diversos escriptors sobre els motius pels quals escrivien --s'havia publicat a la revista L'amic de les arts, especifica Jaume Vallcorba en la seva magnífica edició al volum, dins l'Obra completa publicada per Quaderns Crema. Les afirmacions sobre aquest text li serveixen a Ferrater per fer una caracterització general de la literatura de Foix com a creadora d'una mena de petit món basat en elements reals i molt concrets de la seva vida, plantejats de forma no intimista, amb distanciació, antiromàntica --en contrast amb Carles Riba. Rebat també la idea que la poesia de Foix sigui obscura, pàg. 58-61, a partir de l'explicació d'algunes imatges de Saint-John Perse --poeta que havia obtingut el Premi Nobel de Literatura el 1960--, de factura similar a les de Foix. Culmina amb una descripció dels esforços d'Ezra Pound --de qui diu que és un poeta sense contingut, que fóra negligible per a la literatura en anglès si no fos perquè era un excel·lent metrista-- per renovar la mètrica anglesa a còpia de teoria que li possibiités remuntar-se fins als provençals, mentre que Foix hi arriba per proximitat lingüística directa amb aquesta tradició.
  • Conferència IV, pàg. 67-86 -- La conferència inclou un llarg i fascinant excurs sobre mètrica, a les pàg. 68-84, que conclou amb la idea que Foix abandona l'ús sistemàtic del vers musical que havia dominat la literatura europea de Petrarca a Mallarmé, i que s'instal·la amb naturalitat en la renovació mètrica dels seus contemporanis, com ara Pound o Brecht, acostant-se a la poesia de Llull i els trobadors. Ferrater es concentra en Sol, i de dol, a la part final, a les pàg. 80-86, si bé, "quant a parlar-los del sentit del llibre, no ho faré, entre altres coses perquè molts de vostès em van sentir l'any passat, i l'any passat, justament, vaig comentar el contingut del llibre, el contingut i el sentit del llibre" (pàg. 84). Ara: les reflexions mètriques i formals a propòsit dels sonets de Sol, i de dol, "un dels llibres que trobo més suggestius i que més poden ensenyar tècnicament a un poeta català", són de primera categoria, inclosa l'observació del desgast de la darrera secció de sonets, escrita l'any 1947, en què "a Foix ja se li havia fatigat la forma" (pàg. 85).
  • Conferència V, pàg. 87-109  -- S'hi ocupa de Les irreals omegues, poemes de contingut concret, molt sovint polític, quasi periodístic, salvats per la impersonalitat i la complicació estilística (pàg. 87), que explica tot seguint esprement un dels exemples que havia esmentat sobre Saint-John Perse. La complicació li serveix per evitar la banalitat i la trivialització dels tòpics periodístics. Ferrater llegeix el primer i el sisè poema de Les irreals omegues, i els va explicant al detall --"les converses amb Foix m'han pogut explicar una o dues imatges, però els juro i els asseguro que Foix s'entén, simplement, llegint-lo. Una vegada un ha pescat una imatge d'un poema, com que les imatges de Foix són, justament, molt obsessives, per això, perquè són les d'un somni, hi ha moltes possibilitats que es repeteixi en un altre poema i que entre l'un i l'altre la imatge es faci del tot comprensible." (pàg. 90). Considera obres mestres de Foix aquest sisè poema de Les irreals omegues i el poema que tanca Onze nadals i un cap d'any.
  • Apèndix, pàg. 111-116 -- Són els "Apunts de la primera conferència de 1967", de Joan Alegret.
Qui hi estigui interessat, llegirà de gust altres textos de Ferrater sobre Foix:
  • Dins de Sobre literatura, pàg. 43-77, els textos "J.V. Foix", que és un pròleg a l'antologia d'articles que es va publicar l'any 1969 amb el títol Els lloms transparents, i "Nou sonets de Foix, comentats", probablement un text concebut per a una antologia en què havia estat treballant el 1965.
  • Dins d'Escritores en tres lenguas, pàg. 308-317, el text "J.V. Foix", que sembla una possible entrada per a la història de la literatura que li havia encarregat l'editorial Salvat i que dóna origen a aquell llibre.
  • Dins de 'Gabriel Ferrater, in memoriam', les actes del simposi de 1997, a cura de Dolors Oller i Jaume Subirana, es reprodueixen dues conferències inèdites, del 1971 o el 1972, pronunciades en dos dies consecutius, que repassen la història de la literatura catalana posterior a la Renaixença i Joan Maragall. Es concentren en tres grans noms: Carner, a la primera, i Riba i Foix, a la segona, pàg. 43-69.
  • Dins d'Àlbum Ferrater, el llibre a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, es reprodueix el text "Una tarda de diumenge amb Gabriel Ferrater", de Foix, escrit l'any 1975, pàg. 185-7.
Narcís Comadira, al text "J. V. Foix, un altre noucentisme escèptic", llegit en el centenari del naixement del poeta, inclòs en l'imprescindible Forma i prejudici: Papers sobre el Noucentisme (Barcelona: Edicions 62, 2000, pàg. 176-181), recorda com va conèixer J. V. Foix, i qualifica les conferències de Ferrater de "molt interessants", de les quals discrepa en quatre punts importants:

  • La música és important en la poesia de Foix, per exemple a les seves nadales.
  • Si bé Foix és púdic i reservat --com Pla, amb sentit del ridícul--, la seva intimitat hi és sempre, en la seva poesia.
  • La seva poesia religiosa és esplèndida, i no sembla encertada la desqualificació en bloc que en fa Ferrater.
  • A tall de síntesi, no veu Foix tan revolucionari i rupturista.

Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Foix i el seu temps --un índex, per cert, que conté nombroses referències a Foix en la resta de bibliografia.

Apunt revisat el 22 d'agost de 2012

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites