¬¬¬¬¬
"Eduard Vilella ens parla de Chrétien de Troyes", vuitena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de març de 2023
Enric Sullà presenta Eduard Vilella amb molta simpatia: medievalista, romanista de formació, professor de Filologia Italiana i col·lega a la Universitat Autònoma de Barcelona. En destaca el llibre Doble contra senzill, sobre la incògnita del jo i l'enigma de l'altre a la literatura, amb una sòlida base filosòfica. També ha publicat La literatura admirable: Del Génesis a Lolita. Sullà va ressenyar el primer llibre a Els Marges. El segon contenia un capítol sobre Chrétien de Troyes, d'un gran entusiasme i cordialitat, que proposava la lectura de Chrétien com un contemporani. Vilella és un lector interessat també en la literatura moderna, que ha escrit sobre Nabokov, Calders, Monzó.
L'interès per Chrétien de Troyes de les universitats catalanes, reflectit al "Poema inacabat" per l'examen que Helena Valentí ha de baixar a fer a Barcelona, prové de Martí de Riquer, que situava Chrétien entre els autors centrals del cànon de la literatura romànica medieval. Vilella constata que hi ha hagut sempre consciència de la seva importància, a la vegada que és un autor poc conegut. Dubta que Ferrater no conegués força bé Chrétien d'abans de començar a escriure el "Poema inacabat". Segons com, sembla gairebé el repte d'un poeta molt dotat, capaç d'agafar una forma remota i d'expressar-hi el que vol. Hi ha també un punt d'autoafirmació: Ferrater reivindica els medievals enèrgicament i això els converteix en una ressonància explícita, que es fa ben present al llarg de tot el poema --Ferrater es fa un lloc dins la nostra literatura mitjançant una operació de kenosi, segons la nomenclatura de Harold Bloom. El "Poema inacabat" és un poema molt rellevant dins l'obra de Gabriel Ferrater. Constitueix una de les cinc seccions de Les dones i els dies, justament la central, i representa una tercera part del llibre per la quantitat de versos.
Sabem que Chrétien de Troyes ja escrivia el 1160 i encara el 1191. La seva obra s'insereix en tot un esclat de literatura romànica que es produeix entre el 1150 i el 1250. Així, les primeres novel·les en francès antic reben el nom de romans. Són novel·les llargues. Chrétien critstal·litza les diferents formes que havien sorgit en aquella època i en crea un model: escriu en versos de vuit síl·labes apariats, amb rima. Ara: domina l'art de fer versos. Chrétien i també Ferrater tenen la traça d'esquivar l'esquema mètric dels rodolins. Les seves cinc obres més famoses, que sumen entre vint-i-cinc mil i trenta mil versos, són Érec et Enide, Cligés, Yvain (Le chevalier au Lion), Le cheavliers a la charrete i Li contes del Graal. També va escriure sobre la llegenda de Tristany i Isolda una obra perduda. Cap al 1225 sorgeix el Roman de Lancelot, escrit no en vers sinó en prosa, llibre molt extens, un dels més llegits a Europa fins al segle XVI. És el que llegeixen, per exemple, la jove parella luxuriosa del cant V de l'Infern de Dante.
Els llibres de Chrétien de Troyes impliquen un públic lector (o almenys algú que llegís els llibres en veu alta), impliquen un cert refinament i sofisticació culturals, diferents de l'èpica popular de la Chanson de Roland. Plantegen un ideal cavalleresc i l'amor cortès, sorgit de la cultura dels trobadors, un model que es reflecteix en la literatura i que Vilella recorda que continua vigent: la invenció de la idea que l'amor és la garantia d'una vida plena i realitzada resulta essencial en la nostra existència, com Hollywood reflecteix encara, al cap dels segles. La conciliació de l'amor i el matrimoni és el tema d'Érec et Enide, la seva muller s'ha convertit en la seva amant. Érec, per massa amor, abandona les armes.
Sorprèn d'entrada que un poema del segle XX, fragmentari, digressiu, imiti una poesia del segle XII, dedicat a la matèria de Bretanya, una narració d'aventures i amor cortès. Però Vilella recorda les declaracions de Ferrater sobre l'edat mitjana i sobre Chrétien de Troyes. De l'edat mitjana, no en vol ni la manipulació moderna ni versions edulcoradores a la Camelot. Vol la mirada realista, fresca i eixuta. Hi ha força detalls que fan pensar en la literatura medieval. La referència, per exemple, a l'Helena fina i a donar al vers passades de llima fa pensar en Arnaut Daniel, il miglior fabbro, que utilitza aquesta imatge sovint. La "Tornada" del poema també és al capdavall un motiu de la poesia trobadoresca. Chrétien de Troyes tampoc va acabar algunes de les seves obres: el títol de "Poema inacabat" es pot interpretar doncs com un homenatge. El geni, a vegades, no acaba l'obra, va apuntar l'erudit i especialista en Chrétien Charles Méla, com Leonardo segons Freud --o com Velázquez segons Ortega.
El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:
- Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
- Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
- Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
- Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
- Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
- Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
- Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
- Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
- Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març
--
Apunt revisat el 14 de març de 2024
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada