diumenge, 28 de març del 2010

Mascaró1984

¬¬¬¬¬

Mascaró, Joan. "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana". Els Marges 31, 1984, pàg. 21-28.

Joan Mascaró va publicar potser la millor contribució sobre l'activitat lingüística de Gabriel Ferrater el 1984, al cap de tres anys de la publicació de Sobre el llenguatge, poc abans de publicar ell el seu notable manual Morfologia. Té la virtut de situar críticament Ferrater en la nostra tradició lingüística, i la gràcia de llançar alguns dards contra els diletants, els bustificadors de torn i els generativistes gratuïts. Tornat a llegir ara, fa l'efecte de ser un article força programàtic per a Mascaró, per les seves afirmacions sobre la història i el desenvolupament de la lingüística catalana, aprofitant l'ocasió de revisar l'exemple moral de Ferrater. Conté sols una al·lusió indirecta --cal suposar que per elegància-- a Antoni Maria Badia i Margarit, l'impulsor de l'interès de Gabriel Ferrater per la lingüística.

"Malauradament no podem parlar d'una obra lingüística de Ferrater; difícilment es pot fer lingüística a Serra d'Or o a la Gran enciclopèdia catalana. I, tanmateix, podem parlar del Ferrater lingüista, és a dir, del lingüista que podia haver estat. Els escrits que ha deixat no solament són modèlics dins el seu gènere (la divulgació i l'assaig) per l'estil i el contingut, sinó que de seguida fan veure de manera inqüestionable, sobretot al professional, les qualitats de l'autor: la intel·ligència i la lucidesa en general i, més en particular, la facilitat de comprensió i assimilació de les seves lectures lingüístiques, l'habilitat en l'anàlisi gramatical i un esperit crític extraordinari." (pàg. 21-22). Amb coneixement de causa, Mascaró nega que Gabriel Ferrater sigui l'introductor de la gramàtica generativa al país (pàg. 22).

El projecte de Gabriel Ferrater apuntava cap a la gramàtica descriptiva. "Aquest projecte s'inseria en una tradició descriptiva pobra, i això li va permetre de tocar, de vegades amb encert, qüestions gramaticals catalanes. / La pobresa de la tradició lingüística del català s'explica per la seva brevetat: comença i acaba amb Fabra, en qui, a més, se subordina a l'obra de normalització. Coromines ja va remarcar que els altres especialistes coetanis eren, 'com a lingüistes, [...] zero o quantitats més o menys negligibles'." (pàg. 25).

--

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Reitero la meva admiració per aquesta lloable empresa que és aquest bloc espuri...i agraeixo i frueixo també amb els documents amb el que vas bastint aquest homenatge a la figura de Ferrater.

Enric Blanes ha dit...

Gràcies a tu, Elvira, per un missatge tan cordial! Ja veus que vaig fent, amb parsimònia, aprofitant estones perdudes, i sense més pretensió que compartir apunts de lectura.

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites