divendres, 22 de maig del 2009

[M] Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos

¬¬¬¬¬

Llibre editat per Joan Ferraté i José Manuel Martos el 1995, inclou:
  • Una "Nota", pàg. 7-9, del mateix Joan Ferraté, i una relació, "Fonts dels textos compresos en el 'Residu'", pàg. 11-12, que dóna compte de l'origen dels continguts de la segona part.
  • La correspondència d'Helena Valentí i Gabriel Ferrater, pàg. 17-54, precedida d'una nota introductòria, pàg. 15-16, que havia aparegut al diari El País el 28 de juny de 1987, a quatre cartes de Gabriel Ferrater a Helena Valentí, i seguida d'una entrevista a Helena Valentí, "Força dona: entrevista amb Helena Valentí", pàg. 55-63, feta per Vicent Martí i publicada al setmanari El Temps el 1987. Una de les cartes està escrita en vers, i l'he afegit a l'apunt que aplega els poemes no inclosos a Les dones i els dies.
    • Jordi Cornudella publica, a l'octubre de 2019, a la revista Reduccions núm. 113, tres cartes més de Gabriel Ferrater a Helena Valentí --importants--, l'una del 1962 i les altres del 1965, que formen part de la correspondència i altres documents localitzats al Fons Valentí de la Biblioteca de Catalunya.
  • En una segona part, el "Residu de materials dispersos", compost de papers diversos; 5 cartes, a Riba, dues a Foix, a Gombrowicz i la famosa "Les dues cultures", i 2 entrevistes, una de consistent en el qüestionari Auden --que ja s'havia publicat a Àlbum Ferrater--, i una feta per Roberto Ruberto cap al 1969.
    • La carta a Serra d'Or titulada "Les dues cultures", publicada al desembre de 1965, fa una referència elogiosa a l'article "Divagacions sobre les dues cultures", de Joan Fuster, publicat a la mateixa revista al número d'octubre en resposta a l'enquesta que va donar origen a la polèmica, publicada al número de juliol (els enquestats eren Josep Maria Castellet, Joan Triadú, Enric Casassas, Josep M. Muntané i Oriol Bohigas). L'article de Fuster també es pot llegir al tercer volum de l'Obra completa de Joan Fuster: Assaig II, pàg. 85-91, a cura d'Antoni Furió i Josep Palàcios. Andreu Jaume ha apuntat que Ferrater havia llegit ben aviat el llibre de C. P. Snow The two cultures and the scientific revolution, publicat el 1959.
El "Residu de materials diversos" conté escrits que, en bona part, Joan Ferraté desconeixia en editar Papers, cartes, paraules el 1986:
  • Una ressenya d'Alfred Tarski, Introducción a la lógica y la metodología de las ciencias productivas
  • Una ressenya de la revista Theoria: Cuaderno Trimestral de Teoría, Historia y Fundamentos de la Ciencia
  • La important conferència "¿A dónde miran los pintores?", que havia publicat Laureà Bonet per primer cop, conferència després reformulada en l'article "Pintura y sociedad"
  • Una ressenya de Proses, de Ramon Reventós, descoberta i comentada críticament per Laureà Bonet
  • Una ressenya de Vida de Manolo contada per ell mateix, de Josep Pla, un text ben recomanable, descobert i comentat críticament a l'article anterior per Laureà Bonet
  • L'article "La estética de Manolo"
  • Fragments d'un diari, datat entre el 1954 i el 1957
    • Joan Ferraté ja havia recuperat altres fragments del diari a Sobre literatura, amb notes sobre Oller, Vayreda i Maragall
  • La conferència titulada "Guerau de Liost", del 1986
  • El poema "On mating"
  • El poema "A Jaime Gil de Biedma..."
  • L'article "El lenguaje. Análisis de futuro"
***

Cabré2002, pàg. 184, ens diu que l’Helena tenia la mania d’esborrar empremtes i records de forma que se’n va conservar poca correspondència.

***

Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos. També hi he buidat les tres cartes del monogràfic de la revista Reduccions sobre Gabriel Ferrater.



--
Apunt revisat el 22 de gener de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites