divendres, 22 de maig de 2009

[E] Sobre literatura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Sobre literatura: Assaigs, articles i altres textos 1951-1971. Ferraté, Joan, ed. Barcelona: Edicions 62, 1979, 206 pàg.

Sobre literatura incloïa els textos sobre matèria literària que Joan Ferraté havia pogut aplegar en un primer moment, inèdits o no:
  • [Secció] I
    • 1. Nabí, de Josep Carner [1971, pròleg], pàg. 11-32
    • 2. Les Versions de Hölderlin, per Carles Riba [1971, prefaci], pàg. 33-42
    • 3. J. V. Foix [1969, pròleg], pàg. 43-58
    • 4. Nou sonets de Foix, comentats [1965?], pàg. 59-77
  • [Secció] II
    • 5. Madame se meurt [1953, article publicat al número 95 de la revista Ínsula, al mes de novembre, dedicat a la literatura catalana], pàg. 81-88
    • 6. El núcleo de Maragall [1953], pàg. 89-98
    • 7. Dues anotacions de diari, sobre la llengua de Maragall [1957], pàg. 99-102
  • [Secció] III
    • 8. El resurgimiento [1969?], pàg. 105-125
    • 9. Carta a un neòfit castellà [probablement José María Valverde], sobre literatura catalana, seguida de cinc anotacions de diari, sobre Oller i Vayreda [1958], pàg. 127-137
    • 10. Sobre la forma realista (pròleg a un llibre de versos [:Setembre 30, de Marta Pessarrodona]) [1969], pàg. 139-143
  • [Secció] IV
    • 11. La condition ouvrière, de Simone Weil [1951, ressenya publicada a Laye], pàg. 147-154
    • 12. En la noche no hay caminos, de J. J. Mira [1953, ressenya publicada a Laye], pàg. 155-163
  • [Secció] V
    • 13. Choderlos de Laclos [1968, prefaci], pàg. 167-182
    • 14. Franz Kafka i el seu Procés [1966, prefaci a la seva traducció], pàg. 183-204 [text disponible al bloc La serp blanca, d'Enric Iborra]
***

Algunes observacions esparses:
  • La primera edició va aparèixer amb un autoretrat de Ferrater a la coberta. Jordi Julià l'ha considerat un comparatista també, com a crític.
  • Hi destaquen les pàgines dedicades a JV Foix, a les quals s'han sumat al cap del temps les conferències recuperades amb el títol Foix i el seu temps i la segona conferència editada a les actes del simposi de 1997, dins el llibre Gabriel Ferrater, in memoriam, i el text aplegat a Escritores en tres lenguas. Ferrater és un dels artífexs del reconeixement general de l'obra de JV Foix.
  • El text més famós, controvertit, del llibre és segurament la carta al neòfit castellà (pàg. 127-137). El professor José María Valverde arriba a Barcelona el 1956, per ocupar la càtedra d’Estètica. La carta, adreçada a un “querido José María”, és del febrer de 1958. Era per a Valverde? Diuen que sí. Tant si n'era el destinatari com si no, el text no em sembla ara tan corrosiu com la primera vegada que l'havia llegit. La carta s'ha malinterpretat sovint pel mal hàbit de citar-ne fragments o comentaris sagnants sense posar-los en context. Llegida sencera, Ferrater hi recomana alguns autors, que sabem que l'entusiasmaven, esmentant-ne només el nom, autors de qui podem suposar que ja devia haver parlat amb el destinatari, i n’exclou d’altres també de forma expeditiva, a vegades comparant-los amb algun autor castellà de segona o tercera fila, que podem creure'ns que Ferrater i el destinatari devien valorar de forma semblant.
  • El text que precedeix la carta, "El resurgimiento", preparat per a una història de la literatura que havia d'escriure amb Martí de Riquer, és de primera fila, i, en contrast, massa poc conegut. Conté unes pàgines gens primàries, per exemple, sobre Verdaguer.
  • I encara, a la secció precedent, un dels altres textos famosos del llibre, "Madame se meurt...", per entendre'l bé, s'ha de posar en el context en què va aparèixer, el número extraordinari de la revista Ínsula, del novembre de 1953, dedicat a la literatura catalana, que cal inscriure en els congressos de poesia de Segovia i Salamanca (del 1952 i el 1053). Observat en context, és un article amb bala, que cal llegir d'una manera força diferent de la que fins ara ha estat tòpica, posant més èmfasi en els seus paràgrafs conclusius que en el detonant exordi --dec aquesta observació a l'estímul de Jaume Subirana. Com que el fort del nostre país no és saber llegir, la majoria de la intel·lectualitat catalana devia prendre's molt malament l'article, com una traïció --ara: Ferrater s'havia instal·lat a Barcelona el 1952 i el 1953 ja tenia un contacte assidu amb Carles Riba, Eduard Valentí i Rosa Leveroni.
  • En el pròleg a les versions de Hölderlin, Ferrater diu, cap al final, que li toca callar --quina va ser la relació de Wittgenstein i Hölderlin?
  • En una carta de 10 de març de 1965 a Helena Valentí (publicada a l'octubre de 2019 a la revista de poesia Reduccions núm. 13, pàg. 63), Ferrater apunta: "Em sembla que ja et vaig dir que tradueixo Kakfa, i he de posar al primer volum un estudi relativament llarg.".
  • Un text que hauria pogut encabir-se perfectament en aquest llibre, si Joan Ferraté n'hagués tingut notícia, és l'article "En la muerte de Carles Riba", publicat al juliol de 1959 a Índice de Artes y Letras. El va poder afegir, en apèndix, a la segona edició de La poesia de Carles Riba, publicada el 1983.
Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Sobre literatura.



--
Apunt revisat el 2 de maig de 2020

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites