¬¬¬¬¬
Oller, Dolors. "El dir i el fer: indicacions creatives de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 466-477
Dolors Oller torna en aquest article a una de les seves preocupacions crítiques, la distinció entre el que els poetes declaren sobre la poesia i el que fan. Ressegueix tres observacions ferraterianes. La primera es refereix al que Ferrater denomina tècnica de "l'ideograma" en un informe negatiu aplegat a Noticias de libros: retreu del poeta autor del llibre la mala decisió d'utilitzar aquesta tècnica, copiada de l'imatgisme d'Ezra Pound, la qual Oller descriu amb precisió per plantejar-nos la paradoxa que aquesta tècnica és una estratègia formal molt eficaç de l'espai expressionista d'alguns poemes memorables de Ferrater. "I, jo afegeixo: no és la tècnica que fa el poeta sinó una altra cosa molt més inaferrable: l’experiència i l’emoció profundament sentides, el talent, la força del pensament i la inspiració, totes qualitats de la poesia de Ferrater." (pàg. 467). Oller analitza l'ús magnífic d'aquesta tècnica de superposició ideogramàtica a "La mala missió".
La segona observació parteix dels comentaris de Ferrater a propòsit del primer sonet de Sol, i de dol, de J. V. Foix, que descriuen una estratègia imaginativa associada a la negative capability de què parlava Keats, consistent en "la facultat de renunciar a formar un tot personal comprensible, i de donar-se amb passió a la localitat, a les particularitats del món". Aquesta estratègia, també descrita per Oller amb precisió i amb l'ajuda d'alguns fragments de Ferrater, es relaciona amb el poder cognitiu i de significació poètica de les imatges. Oller es fixa en "Matèries", com a poema exemplar d'aquesta estratègia de contextualització imaginativa de l'experiència amb les particularitats del món, del seu món, del seu temps i de les seves circumstàncies.
La tercera observació s'observa en una qualitat de la poesia de Ferrater d'alt efecte que és central en la poesia de Charles Baudelaire: el desemmascarament. Hi ha en el poema un nucli d'emoció i forma: l'experiència poètica, que ha de ser prou interessant per atreure el mateix autor i el lector, i que no consisteix pas a explicar una mera vivència sinó que és una estratègia formal. "Aquesta estratègia provoca en la consciència lectora descobriments entranyables, desemmascaradors d’una experiència íntima que ens sorprèn i ens aclapara, i el descobriment de la qual fa que ens trobem, 'desconcertats' i que 'ens descobrim sabent-la sense voler'. Amb ella i en ella es produeix un moment d’emoció profundament sincera." (pàg. 473). Oller utilitza en aquesta tercera observació, com a exemples, "Punta de dia" i "Boira".
L'article és magnífic per la claredat expositiva i per la densitat, sàviament administrada, del teixit teòric que desplega, i encara més per les lectures que Oller apunta sobre els quatre poemes que li serveixen d'exemple. Recomano llegir-lo, amb aquest benentès:
El problema amb la poesia és que qualsevol comentari és sobrer —si no és un altre poema. I també que la lectura és individual: la consciència de cada persona que llegeix té el seu escenari mental. Però com que jo sostinc que la meva consciència és sempre consciència d’alguna cosa que m’hi apareix (en presència o en absència), crec també que la lectura performa la consciència que llegeix, de manera que, i fins un cert punt, és útil explicar les figures mentals, morals i sentimentals que, suscitades per i en el teixit verbal del poema, poden ser desemmascarades, i suscitar alguna experiència vicària, però plena de sentit. Per tant, si m’hi atreveixo (a fer el comentari, vull dir) és perquè vull explicar-ne una possible experiència. [pàg. 474]
--
