divendres, 22 de maig de 2009

[084] Metrònom

¬¬¬¬¬

Comentat per Terry1991, pàg. 30, molt breument, com la constatació que la transició a la maduresa no es pot acomplir pas sense cap pèrdua.

Cornudella2019, pàg. 168-171, el llegeix en detall, amb tot d'observacions sòlides i una descripció precisa del to, després de relacionar-lo amb "Kore", posant al descobert un dels motius principals de la poesia de Ferrater, que aquí es manifesta en la ferida dels versos finals: la tendència irrefrenable a racionalitzar-ho i interpretar-ho tot, la noia que s'està convertint en dona, i ell mateix, ple de paraules que substitueixen la vida. Esplèndida lectura! -- Puc afegir-hi que "Viure és, abans que res, exercici de l'aptitud a viure, i molt sovint no és res més.", com diu Gabriel Ferrater a Helena Valentí en una carta a propòsit d'aquests poemes.

***

El poema té una continuació òbvia en "Mudances", mentre que l'acarament amb "Lorelei", a la pàgina esquerra, és menys evident que en altres casos.

***

Rosa Novell recita el poema en el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste.

***

Se'n pot llegir la traducció italiana de Pietro U. Dini,, "Metronomo", a la xarxa.

--
Apunt revisat el 4 de desembre de 2019

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites