divendres, 22 de maig de 2009

Servià1978

¬¬¬¬¬

Servià, J. M. Gabriel Ferrater: Reportatge en el record. Pòrtic, 1978


Castellet, en el pròleg al llibre de Servià, diu: “no he conegut ningú més que tingués la capacitat de situar-se al nivell del seu interlocutor sense abdicar del propi nivell intel·lectual. No el vaig veure mai discriminar intel·lectualment ningú, la qual cosa no vol dir que no exercís antipaties i menyspreus envers la gent que no li interessava. El que no feia, però, i aquest era el seu atractiu més gran, era jutjar prejudicialment amb els altres. Els prenia com eren, de la mateixa manera que ell es manifestava com era. Les seves fòbies tendien més a ser intel·lectuals i morals que no pas personals. Practicava la simpatia més elmental amb la gent –això és el que que tothom li agraïa--. Si els seductors sedueixen deu ser per alguna raó –i les seduccions de Gabriel Ferrater sempre em van semblar desinteressades excepte en la necessitat de suscitar afecte.”

Servià: el pare era advocat, de gran cultura i amb una biblioteca impressionant, d’Acció Catalana, promotor d’activitats culturals locals. Fa un bon casament.

Llibre que vaig llegir fa molts anys, basat en entrevistes, a vegades força estripades:
  • Xavier Amorós: “Sabia molt d’unes coses i molt poc d’unes altres. Els padres no li concedien gaire valor. Els era incòmode. […] Es va emprenyar molt quan els membres del jurat del Carles Riba no varen deixar-lo guanyador sinó finalista. [… anava de farra] Recordo també que hi havia un mut noctàmbul, que, a còpia d’hòsties, volien fer parlar.”
  • Joan Ferraté: “Era lúcid i lliure, perquè no tenia prejudicis; i, en canvi, no era cap exhibicionista de la llibertat. […] La gent atribueix al meu germà dues obsessions que són falses: les dones i l’alcohol. Les dones eren tan imporants per a ell com per a qualsevol home heterosexual. I les relacions que hi tenia eren tan freqüents o infreqüents com ho són les d’un altre. La gent creu que es passava el dia perseguint noietes. Mentida! Justament en Gabriel les respectava moltíssim. Si t’hi fixes, en la seva obra surten tres noms femenins només. Quant a l’alcohol, sí, és cert que bevia molt, però en això també se l’ha mitificat. A la gent els agrada fixar-se en aquestes coses. Així els dóna com a resultat una imatge més romàntica. […] Mira, del que estic segur és del fet que no es va suïcidar perquè fos un alcohòlic, ni perquè estigués malalt. Els perquès no hi ha manera de saber-los. Potser cal relacionar-los amb l’edat.
  • Narcís Comadira posseeix un parell de dibuixos de Ferrater.
  • Senillosa: testimoni lamentable. Diu, però, que Ferrater era un ferotge anticomunista, i que es va voler apuntar a la Divisió Blava amb José María de Martín. El pare va voler fer un concentrat de most, jugant-se el tot pel tot. Fa una assegurança de vida, i al cap d’un any just, quan ja pot cobrar-la, es suïcida.
  • Antoni Comas: “La seva intel·ligència –la seva lucidesa—i la seva bondat eren verament excepcionals. En guardo un record extraordinari, vivíssim.” Explica que va ser Fabià Estabé, llavors degà d’Econòmiques, qui li va pagar la matrícula de Lletres, perquè tornés a estudiar de nou, el 1966. En començar a estudiar, li van encarregar les conegudes conferències.
  • Gil de Biedma, que parla en presència de Barral: “No, Gabriel era una excelente persona, de un corazón abierto y generoso hasta la emotividad, pero no era un “buen amigo”, porque no tenía relaciones personales serias con nadie, no se entendía bien con nadie. Sólo quizá con mujeres. Y no sólo por una cuestión sexual. […] Nunca hablábamos de cosas personales. ¡Nunca!”
  • José Agustín Goytisolo: “Llegia molt, llegia com un foll, i ho llegia tot.” Diu que sabia beure.
  • Helena Valentí: “Quan va sortir publicada la Teoria dels cossos em vaig empipar molt. Tot allò obeïa a moments de la nostra intimitat."
  • Salvador Oliva: El 1969 van fer a Sant Cugat, Gabriel i Joan Ferrater, un seminari memorable sobre el Nabí.
  • Anna Bofill: També s’havia interessat per la música.
  • Joaquim Molas deixa anar en aquest llibre allò que no acabava res, fins i tot el “Poema inacabat”. S'hi va lluir!
  • Ramon Barnils: Li agradava molt el futbol. Era un entusiasta de Kubala.
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites