dimecres, 8 de gener de 2020

Cabré_Ortín2019

¬¬¬¬¬

Cabré, Lluís, i Ortín, Marcel. "L'interès de Gabriel Ferrater per la poesia d'Ausìàs March", dins Reduccions: Revista de poesia, número 113, octubre de 2019, pàg. 241-275

Article rellevant, que de manera sistemàtica descriu la importància d'Ausiàs March per a Gabriel Ferrater, aprofitant documents, alguns dels quals "no han estat descoberts fins fa ben poc", del llegat que custodia Jordi Cornudella:
  • les anotacions amb llapis al cinquè volum de l'edició de Pere Bohigas (fons Joan Ferraté de la Universitat de Girona);
  • una llibreta amb una pàgina reservada a cadascun dels poemes I-LIII, probable testimoni d'una primera lectura de March cap a final de 1955 principi de 1956: són anotacions sobre puntuació i aclariments semàntics, i discussions sobre la interpretació de Bohigas;
  • 92 fulls mecanografiats, enquadernats en un sol plec, que inclouen 23 poemes de l'edició de Bohigas amb l'ortografia modernitzada i modificacions ortotipogràfiques, alguns dels quals tenen notes al marge escrites a mà que tracten de fixar l'actitud del jo poètic des d'un punt de vista psicològic o moral; 4 pàgines amb anotacions sobre el poema XCII; el mecanoscrit de 8 pàgines de l'article de divulgació "Tres poemas de Ausiàs March" (VIII, XXVIII i XCI), del qual hi ha l'edició modernitzada, la traducció al castellà dels poemes i un esbós de nota preliminar, i 6 pàgines més amb la transcripció incompleta de la poesia CII i notes, de caràcter més tècnic, menys personal, com si es destinessin a una edició;
  • els 3 únics fulls conservats d'un diari escrit entre els anys 1954 i 1957, original ara recuperat (i descrit i comentat en detall a l'article) que havia estat reproduït a Cartes a l'Helena, pàg. 93-96;
  • la carta al professor John Frederick Nims, del gener de 1965, havent sabut que havia traduït una poesia de March a l'anglès (Papers, cartes, paraules, pàg. 461-2);
  • "S'ha conservat un plec de folis amb les poesies I-VI retallades del segon volum de l'edició de Bohigas, amb el text seguit i els aparats al peu, així com un buidatge en fitxes del lèxic de March i potser d'altres textos antics, tots dos documents sense cap anotació." (pàg. 262).
Ferrater devia haver començat a llegir amb passió March arran de l'edició crítica del seu amic Pere Bohigas: els quatre primers volums, dins la col·lecció "Els nostres clàssics", apareixen entre el 1950 i el 1955, i el cinquè i darrer, el 1959. Carner i Riba ja havien llegit profundament March, des de l'edició d'Amadeu Pagès de 1912, que es considerava definitiva (pel que fa a certes interpretacions, com ara l'ordenació biogràfica). I també el va llegir profundament Leveroni.

  • Cabré i Ortín opinen que la lectura de Leveroni depèn de la de Riba, una dependència que no veig: de fet, al "Poema inacabat" Ferrater diu que amb Leveroni parlen d'Ausiàs March, i els ecos de March són intensos en la poesia de Leveroni, especialment a les "Elegies dels dies obscurs".
  • D'altra banda, Ferrater comença a visitar assíduament Carles Riba el 1953, que l'any anterior havia publicat Salvatge cor.

L'edició de Bohigas va resultar un revulsiu lector, amb les notes presentades al costat de cada poesia i amb la prudència de presentar March com un escriptor i no com un poeta filòsof. Els versos 189-206 del "Poema inacabat", amb la coneguda referència a Pere Bohigas, daten del 1961, quan ja s'havien publicat els cinc volums de l'edició crítica. Ferrater va intentar comprendre March, amb atenció a la literalitat del text i a la seva sintaxi, i de fer-se'l entenedor. Cabré i Ortín consignen les relacions amb March dels poemes "Sobre la catarsi", "Tant no turmenta", "Estiu" (poema descartat, que es conservava al Fons Valentí de la Biblioteca de Catalunya) i "Il gran rifiuto" (poema descartat, que Jordi Cornudella ha recuperat de l'arxiu de la censura franquista a la seva edició crítica de Les dones i els dies), i també altres referències, entre les quals hi ha aquesta (pàg. 261):

I en un targetó que devia fer imprimir a l'estiu de 1964, amb motiu del seu casament, els dibuixos que havien fet Jill Jarrell i ell d'un mateix motiu natural es presentaven acarats i acompanyats, respectivament, de versos escrits a mà per cadascun, de Chaucer i de March (XIII, 1-2: "Colguen les gents ab alegria festes, / Loant a déu, entremesclant deports...").

Se sap que l'editor Josep Maria Cruzet va encarregar a Ferrater una antologia de March per a la col·lecció "Biblioteca Selecta", que va acabar fent Joan Fuster el 1959, i també que Ferrater havia pensat de doctorar-se, sota la direcció d'Antoni Comas, amb una tesi sobre la llengua d'Ausiàs March: "Serà una tesi perfectament clàssica, basada, és clar, damunt d'un vocabulari i d'una concordança exhaustiva", va dir-li en una carta del 1968 a Joan Triadú. -- La lectura d'aquest article, d'acord amb la nota 29 de Cabré i Ortín, s'ha de complementar amb la conferència de Xavier Dilla "Ausiàs March, llegit i entès pels germans Ferraté(r)", dins del curs d'estiu El llegat de Ferraté(r): poesia i crítica, a la Universitat de Girona (juliol de 2018), excel·lent, concentrada en Joan Ferraté, si bé entre els minuts 56 i 62 s'ocupa de Gabriel Ferrater.

Cabré i Ortín formulen finalment la pregunta essencial: "Què reconeixia en Ausiàs March el Gabriel Ferrater poeta? I per què li semblava important?" (pàg. 264). Per dir-ho en poques paraules, li representava una aliança amb els avis contra els pares, com Gil de Biedma va exposar en una cèlebre conferència, o com Ferrater havia exposat al text que tancava Da nuces pueris a manera de poètica. La lectura atenta dels medievals els va proporcionar una dicció nova, més propera a les coses i més col·loquial, i un camí per superar l'estètica simbolista i romàntica. Cabré i Ortín reforcen i amplifiquen aquesta idea amb molts arguments, travats, i rematen el seu article amb la reproducció en apèndix de l'article inacabat, però important, "Tres poemas de Ausiàs March" (pàg. 274-5), i amb la referència a un text atribuïble a Ferrater sobre March en un llibre d'història de la literatura, que copio sencer en un altre apunt.



--

3 comentaris:

XD ha dit...

Al número de juliol de 2019 de la revista digital "Veus baixes" vaig publicar una versió endreçada i ampliada de la meva participació en el seminari ferraterià a la Universitat de Girona de juliol de 2018. En aquesta versió escrita amplio la presentació de l'interès de Gabriel Ferrater per Ausiàs March, que a Girona, per manca de temps, només vaig esbossar, i ho lligo amb la dedicació de Joan Ferraté al poeta valencià. Inevitablement, el meu article se solapa, en bastants aspectes, amb el de Cabré i Ortín, perquè tots dos aborden, pràcticament, el mateix objecte. El meu article es pot llegir aquí: http://www.veusbaixes.cat/veusbaixes/5_files/%2310%20Dilla.pdf

Enric Blanes ha dit...

El llegiré tot seguit: moltes gràcies per la referència i per la feina feta! El lloc de publicació de l'article , la revista digital 'Veus baixes', és des del meu punt de vista una garantia.

Enric Blanes ha dit...

Vaig llegir l'article al cap de pocs dies del comentari anterior. L'he tornat a llegir avui, m'ha semblat formidable. N'he fet un apunt: http://gferrater.blogspot.com/2020/03/dilla2019.html. Et felicito, Xavier Dilla!

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites