diumenge, 1 de desembre del 2019

Cornudella2019

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. "Quatre notes parcials sobre un grup de trenta poemes. La secció 4 de Les dones i els dies", dins Reduccions: Revista de poesia, número 113, octubre de 2019, pàg. 149-171

L'article em porta a llegir per primer cop els trenta poemes de la secció 4, amb "Any" i també "Cadaqués" als seus llocs d'acord amb l'ordre alfabètic dels títols. Era obvi que calia restaurar "Any" com a inici coherent de la secció --i per la simetria amb "Xifra", el poema final--, mentre que no m'havia plantejat mai de llegir "Cadaqués" entre "Bosc" i "Dits". Cornudella em persuadeix també de desistir de creure que podem reconstruir un fil narratiu, cronològic en els poemes. La forma de presentar els poemes, amb l'ordenació alfabètica, arbitrària, ens indica que Ferrater no vol explicar cap història, que cada poema val per si mateix. -- Ferrater considerava que la secció 4 eren els millors poemes que havia escrit mai.

Les quatre notes parcials inclouen unes quantes lectures brillants de poemes i tracten de:
  1. L'ordenació dels trenta poemes de la secció 4, alterada arran de la intervenció de la censura sobre Teoria dels cossos i per la voluntat de discreció sobre la identitat de la dona jove que estima un home madur, el poeta ("Cadaqués" es vinculava massa obertament a Helena Valentí, com "Any", declarant el moment d'inici de la seva relació de la parella). 
  2. L'homogeneïtat de la secció 4: els poemes tenen un motiu comú, la relació de parella de Gabriel Ferrater i Helena Valentí; els títols són d'una sola paraula; l'extensió es limita sempre a una sola pàgina (les pàgines de Les dones i els dies tenen de 8 a 32 versos), i s'ordenen alfabèticament, per més arbitrari que això sigui. 
  3. L'alteració, l'enriquiment, del conjunt de temes i tons de la secció 4 que suposa afegir-hi els poemes "Any" i "Cadaqués", que Cornudella llegeix en detall.
  4. La lectura atenta de "Kore", com un dels poemes clau de la secció i de Les dones i els dies, que s'allarga amb la comparació amb "Kensington" i dona pas a la lectura de "Metrònom".
De la segona nota, val la pena destacar-ne aquesta caracterització valuosa per al conjunt de la secció:

Els trenta poemes d'aquest grup, el que observen i proven de fixar són alguns dels sentiments i reaccions que ell experimenta en la vivència d'una relació amorosa, despullant-lo d'ideacions accessòries o desemmascarant aquestes ideacions; però són els propis sentiments i les pròpies reaccions: dels de l'estimada, si en parla és tot just per contrast. És ell mateix, si de cas, que se sotmet a justícia, a ella prova d'objectivar-la sense posar-la en qüestió. Aquesta particularitat, podem resseguir-la, externament, en la configuració enunciativa específica de cadascun dels trenta poemes tal com la revela l'estructura pronominal del discurs. (pàg. 155)


Jordi Cornudella

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites