divendres, 22 de maig de 2009

[081] Kensington

¬¬¬¬¬

El sentit del poema de Gabriel Ferrater és inequívoc. Els versos finals, aquesta vegada, no enclouen un escreix de sentit per elevació de l'energia del llenguatge, sinó una resposta exemplar i sorprenent, en primer lloc, per a l'amant.

***

Pel que fa al famosíssim poema de Heinrich Heine:

Die Heimkehr, XLVII 

Du bist wie eine Blume,
So hold un schön und rein;
Ich schau dich an, und Wehmut
Schleicht mir ins Herz hinein.

Mir ist, als ob ich die Hände
Aufs Haupt dir legen sollt,
Betend, daB Gott dich erhalte
So rein und schön und hold.

El retorn, XLVII

Ets com una flor,
tan graciosa i maca i pura;

***

Allò d'"imaginar floral" em fa pensar en "Floral", i l'escena, "Cambra de la tardor".


Apunt revisat l'11 de maig de 2016
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites