dimarts, 6 de setembre de 2016

Borràs2012

¬¬¬¬¬

Borràs, Laura."Gabriel Ferrater: l'amor i el pas del temps, Les dones i els dies", pàg. 147-159, dins Dos amants com nosaltres: Grans històries d'amor i passió de la literatura catalana. Badalona: Ara Llibres, 2012, 193 pàg.

Gabriel Ferrater té capítol propi, un dels nou que componen Dos amants com nosaltres, aquesta "particular geografia amorosa literària en la literatura catalana" (pàg. 16) cartografiada per Laura Borràs, un llibre d'escriptura àgil, una tria crítica feta en primera persona. Borràs evoca la seva entrada en Gabriel Ferrater a través de "Cambra de la tardor", i la revelació de la memòria del cos del vers final, i encara ens regala una relació segura amb el preciós "La poma escollida", d'Els fruits saborosos de Josep Carner, que dóna profunditat també a la comparació de la persiana "com un esglai que es reté de caure a terra" --he copiat el poema de Carner més avall; jo vaig saber llegir la sinestèsia del "color d'olor de poma" un dia d'octubre que l'olor de les pomes tardanes impregnava el menjador de la casa dels pares a Perarruga.

Borràs repassa un seguit de poemes, "Maria", "Fe", "Kore", "Joc", "Neu" --lectura suggestiva d'aquest poema--, "Idolets", "Ídols", per caracteritzar la poesia amorosa de Ferrater:
  • L'amor com a desig de coneixement, com a esforç per comprendre els altres cossos
  • L'intent de diàleg permanent entre el jo --que té deriva cap al monòleg-- i el tu esmunyedís
  • L'escriptura com a manera de fixar els records, i de preservar l'experiència
  • La importància central de la imatge dels amants després de l'amor, després del coit
La segona meitat del capítol es concentra en el famós "Posseït", potser un dels poemes de Gabriel Ferrater que han estat més àmpliament comentats --recomano parar atenció als comentaris publicats sobre l'apunt "Posseït" en aquest blog. Borràs en ressegueix les fonts: l'al·lusió al Fedre de Plató i la relació amb "A une charogne", de Baudelaire, que no tothom havia vist amb anterioritat, i també els precedents de López-Picó, Riba i Quevedo. Destaca, per acabar la lectura, les variants conservades en les galerades de la Càtedra Màrius Torres --admirables correccions de Ferrater per acréixer el sentit del poema.

***

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

--Oh petita Alidé, com és que plores tant?
--Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit 
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu: --Oh ma vida,
mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Josep Carner, Els fruits saborosos (1957)

***

Madame de Sennones, d'Ingres 

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites