divendres, 22 de maig de 2009

[026] Temps enrere

¬¬¬¬¬

Comentat per Terry1971, pàg. 35-7, que el considera una dels seus millors poemes. "La situació és prou semblant a la de 'By Natural Piety': l'intent de recrear una experiència del passat, la tendresa de la relació entre els dos amants i, sobretot, la sensació de la línia estreta que separa el temor de la felicitat." (35). Terry alaba la qualitat de Ferrater de saber combinar les metàfores amb les afirmacions directes (37).

Terry1997 hi torna, pàg. 107-108, amb una lectura sàvia, a l'abast de pocs crítics, que situa el poema en un context més ampli, com a exemple de les operacions imaginatives i la reflexió moral de Ferrater.

***

El 27 de gener de 2016, en el 41è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwicz, Amadeu Altafaj fa un tuit amb uns versos del poema:

Som joves. No sentim cap pietat
pels silencis passats, i tenim pors
dels altres, que ens distreuen de les nostres.

Recordo que són de "Temps enrere"... Al cap de les hores, ja a la nit, aquestes tres versos m'ajuden a copsar un possible nou sentit del poema, un d'aquells sentits latents que tot d'una s'apareix en la lectura de Ferrater. L'alternança del sol i l'ombra a l'avinguda per on baixen els joves amants, en els versos finals del poema, recorda la immediatament anterior alternança entre la felicitat i la por --això és l'obvietat, que tanmateix té la virtut de traslladar al lector una reflexió que no és pas trivial. Però més enllà, l'alternança del sol i l'ombra també és una metàfora de l'alternança de la guerra i la pau (de la desolació i la felicitat inconscient) en la vida de la gent.

***

Miquel Àngel Llauger va saber trobar i defensar la presència d'un eco de Riba, del famós sonet VII de Salvatge cor, en aquest poema. Va exposar la relació a "No pensar-hi: un eco de Riba a 'Temps enrera'" (PDF: 8 pàgines), article del número 0 de la revista Veus baixes, monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater.

***

Tornat a llegir el poema avui, estimulat per Jaume Subirana, constato que Ferrater torna a encertar-la amb la narració de tot el poema en present, suggerint una mena d'etern retorn. L'evocació del primer vers, aquell "Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps", amb l'èmfasi del deíctic aquí, que porta al passat, al temps enrere del títol, va seguida del segon vers, "Trobem-nos altre cop al lloc de sempre", I es reprèn, amb càrrega de profunditat, poc abans del final del poema:

[...] Aquest moviment
sense record, ens porta a retrobar-nos,
i som feliços de ser aquí [...]

***

Cabré2002, pàg. 45: la veïna es deia Yvonne Renaud.



Apunt revisat l'1 de febrer de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites