dijous, 19 de novembre del 2009

Juste2009

¬¬¬¬¬

Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. [2a edició, amb extres, juny de 2010]

Al novembre de 2009, Enric Juste publica 500 DVD numerats del seu esplèndid documental Metrònom Ferrater. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Hi entrevista Xavier Amorós, Carmen Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Amàlia Ferrater, Beth Galí, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sonia Mendlewicz, Anna Maria Moix, Joaquim Molas, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel 'Cateta' Rocha, Carmen Rojo, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà, Enric Sullà, Mario Vargas Llosa. Rosa Novell hi recita dos poemes, "Si puc" i "Metrònom". Hi ha testimonis molt valuosos, com el d'Amàlia Ferrater (que va morir l'any 2008), passejant pel mas Picarany, i el de Jill Jarrell. El documental inclou moltes imatges inèdites, i breus fragments d'una pel·lícula familiar en què es veu els tres germans Ferrater i els pares.
El 27 de juny de 2009 ja havia tingut la sort d'assistir a l'estrena del documental, presentat breument pels ajudants de producció, Enric Virgili i Carles Álvarez, en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es va projectar al magnífic pati de la Fundació Palau. Carles Álvarez em va comentar a la sortida que disposaven de 30 hores de pel·lícula, i, de fet, el bloc difon fragments d'entrevista que no s'han inclòs al documental (per exemple, Jill Jarrell hi recita els versos que encapçalen Les dones i els dies).

El 29 de setembre torno a veure el documental a Girona, a la Casa de Cultura, presentat pel mateix Enric Juste i per Jordi Cornudella. Juste aclareix que Marta Pessarrodona i Eduard Bonet van refusar d'aparèixer al documental. Cornudella explica que aviat publicaran les obres completes de Ferrater, a Galàxia Gutenberg, i que hi ha més aviat pocs textos inèdits (una conferència sobre Fabra, pendent encara de transcriure; un informe de lectura extens, en anglès, per a un editor nord-americà, sobre Josep Pla; la correspondència amb la Jill Jarrell, i les llibretes amb anotacions sobre lingüística). Cornudella coincideix a valorar especialment les aportacions de Jill Jarrell --cognom que pronuncia agut-- i d'Amàlia Ferrater --que va morir al cap de vint dies de la filmació (havent expressat que volia que la seva cendra fos enterrada al Mas Picarany).
  • Gràcies a una al·lusió a Austin de Cornudella, em ve al cap, que, fa vint anys, quan començava a utilitzar internet, havia trobat que el Harry Ransom Center de la Universitat d'Austin tenia algun document de Ferrater i la Jill Jarrell. Remeno: sí, el fons de l'editor Alfred A. Knopf té entre els seus corresponsals una capsa a nom de Jill Jarrell Ferrater.
El 28 de gener assisteixo també a la presentació a Barcelona, al Centre d'Arts Santa Mònica. La sala d'actes, plena, un centenar de persones, molts aplaudiments. Presenten l'acte el director del Centre, Vicenç Altaió, breu, insubstancial --però l'equip del documental li reconeix l'eficàcia organitzativa--; Emili Manzano, productor de Bellveure, que valora que Juste defugi la modernitat aparent dels moviments de càmera gratuïts, el protagonisme de la càmera, el to escabrós habitual (exemplificat a la recent estrena de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, una biografia de Gil de Biedma més aviat concentrada en la seva vida sexual); Joan Solà, breu, que explica malament un parell d'anècdotes de primera mà sobre Ferrater, que ja havia publicat en un lloc o altre --una decepció (però ara, al cap dels mesos, m'adono que ja estava malalt)--; Jordi Cornudella, infal·lible, destacat, que descriu el Ferrater que ha tractat de reflectir el documental, i el director Enric Juste, una mica nerviós, emotiu, que agraeix l'ajuda de Núria Mansanet a l'inici del projecte i rebla les idees sobre la producció, el to desitjat, la persistència del seu interès i de les investigacions de l'equip que ja havien apuntat Manzano i Cornudella. A la sortida, veig Beth Galí, Isabel Rocha i Júlia Samaranch.Carles Álvarez em diu que tenen 23 hores de metratge, que preservaran. Tornar a veure el documental en pantalla gran m'ha fet apreciar, aquesta vegada, la qualitat del ritme, dels tempos, de les imbricacions temàtiques de les diferents intervencions, i la gràcia de les entrades de veu en off mentre es projecten imatges de dibuixos, llibres, o racons del Mas Picarany, unes veus que s'imposen abans que aparegui en pantalla la persona que comença a enraonar.

Al juny de 2010 apareix una segona edició --també de 500 exemplars, m'explica Enric Juste-- del documental, amb tres extres que sumen 21 minuts:
  • La pel·lícula sencera de l'arxiu de la família Ferrater, uns quants minuts de metratge, dels quals la primera edició del documental havia presentat ja una selecció breu i significativa
  • Uns talls addicionals sobre la relació entre Gabriel Ferrater i Jill Jarrell, que contrapunten fragments de l'entrevista a la mateixa Jill Jarrell amb les entrevistes a Carmen Balcells, a Jaime Salinas i a Josep Maria Castellet. Carmen Balcells els va presentar el 1963 el primer dia de la Fira de Frankfurt, i ja no es van separar, es van enamorar bojament. Castellet afirma que la Jill Jarrell el va abandonar, entre altres motius, perquè ella s'estava alocholitzant.
  • La lectura que va fer Lou Reed de la traducció anglesa de "Cambra de la tardor" i d'"Oci" en un recital a Nova York, l'any 2007, organitzat per l'Institut Ramon Llull.
  • David Figueres en va fer una ressenya recomanable.

***

L'any 2014, Enric Juste va reelaborar el documental per a la Ràdio Televisió Espanyola, amb el títol Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos. La nova versió repeteix continguts de Metrònom Ferrater, però també n'omet i inclou material nou, altres testimonis (sobretot d'àmbit espanyol).

L'any 2022, per l'acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater, a Reus, Enric Juste ha recuperat materials d'arxiu de les entrevistes que va fer per preparar el documental. Organitzades en dues seccions,  han ajudat a proporcionar una imatge complexa de Ferrater.

***

Marina Porras i Enric Vila han repassat el documental en un programa de Les recomanacions fonamentals. El seu diàleg té salsa, és viu, gamberreja; si estiguessin d'acord, el to resultaria avorrit. Subscric la intuïció de fons de Vila, que veu una impostura desagradable en una bona part dels testimonis: amb por, interessats, sense voler arribar a comprendre'l (Vila parla d'un mur d'aïllament). M'imagino que devien tractar Ferrater d'una manera prou diferent en el grup de Vinyoli, Valentí, Petit, Bohigas, una tertúlia formada per la generació anterior, ja difunts quan Juste va fer el documental... En tot cas, potser la visió més equànime és la de Jaime Salinas, amb llums i ombres, pel que es desprèn del llibre de records que va editar Enric Bou. Alguns cops Vila i Porras, des del meu punt de vista, desbarren. He tornat a veure el documental sencer. Considero les paraules de Francisco Rico un elogi, que em sembla sincer, de la persona Gabriel Ferrater, superior a l'obra. Em fan pensar precisament en el que deia Ferrater de Carles Riba, en aquella entrevista que li va fer Lluís Pasqual, que "[...] això no es veu del tot en la seva obra [l'obra de Riba], no reflecteix aquesta enorme qualitat humana. Un home, és clar, és sempre superior a la seva obra.".


--
Apunt revisat el 23 de febrer de 2021


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites