divendres, 22 de maig de 2009

[015] Literatura

¬¬¬¬¬

Dolors Oller havia apuntat en un primer article, publicat en un llibre del 1986, "Gabriel Ferrater: L'inefable el va temptar", que el calamar era una al·legoria de l'escriptor. Més endavant, ha publicat un parell de textos excel·lents, que aventuren una altra interpretació consistent a identificar el calamar amb Carles Riba:
Ballart1998, pàg. 204: esmenta “La més alta” i “El mol·lusc inspirat”, de Carner, que parlen de la condició del poeta mitjançant el recurs d’animar dos referents naturals.

En una de les conferències sobre Nabí, ara aplegades dins el Curs de literatura catalana contemporània (pàg. 58), Ferrater associa "la manca absoluta de fe en les possibilitats de comunicació en el llenguatge" amb el simbolisme. I cal recordar la seva reflexió, en el mateix cicle de conferències, sobre l'excés de confiança de Carles Riba en les paraules de la seva llengua, una llengua molt menys treballada literàriament que l'anglès, el francès, l'alemany o el rus.

***

Interpretat per Francesc Ten i Marc Egea.



--
Apunt revisat el 17 d'abril de 2020

3 comentaris:

Miquel Bassols i Puig ha dit...

Obro avui, acabat de comprar, "Diario anónimo" de José Angel Valente (Galaxia Gutenberg). Trobo, a la pàgina 270, una cita dels quatre darrers versos de "Literatura" amb el següent comentari:

"El poema se titula 'Literatura'. El primer verso dice: 'Tan vehement, va dir-se un calamar [...]"
No es el ocultarse o el no mostrarse, sino el disolverse o desaparecer. Se siente siempre la tentación de lo inefable. La aventura del calamar. [Gabriel] Ferrater la vivió en la escritura y en la vida. Optó por la desaparición."

La nota de Valente és del Maig de 1990, encara no feia un any de la mort per sobredosi del seu fill Antonio.

M'he promès d'escriure alguna cosa a partir de la lectura, que em torna "com la sang que es podreix", d'en Gabriel Ferrater.
El teu Bloc em serà molt útil. Gràcies de veres,
MB

Enric Blanes ha dit...

Miquel, un excel·lent comentari, que em fa adonar que el sentit del poema va més enllà de la facècia. L'observació de Valente posa en qüestió la manera en què l'havia acostumat a llegir.

Unknown ha dit...

Hola Enric, en el seu segon Dietari Pere Gimferrer parla d'aquest poema. Et pot interessar?
Disculpa si no escric més sobre aquest assumpte, és que sóc una estudiant italiana i no parlo català. Però m'encanta Ferrater i el teu bloc és magnífic :)

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites