divendres, 22 de maig de 2009

[064] Els miralls

¬¬¬¬¬

Estimulat per la lectura de l'assaig L'enveja, de Marina Porras, lectora apassionada, rellegeixo el poema. S'hi refereix al capítol "Un joc de miralls", pàg. 41-43.

Dins de Les dones i els dies, "Els miralls" s'acara, signficativament, a "Societas Pandari", un text irònic, en què tres veus donen consells masclistes a un home jove, i en què el narrador invoca un càstig en els dos versos finals "pels que han parlat". "Els miralls", jugant amb el títol mateix, hi contraposa la visió de les dones, amb els homes en un paper passiu, de mirall, com observa Porras.

Interpreto --crec que aquí difereixo de Porras en el detall, tot i coincidint sobre el sentit últim del poema-- que les dues primeres estrofes es refereixen a una dona, i la tercera i la quarta, a una altra. M'hi fan pensar el vers 11 i el començament del 12: "Millor la que és lleial i oculta. / Fa temps que va triar". Hi veig un contrast, que em suggereix dues dones solteres: l'una, que assumeix la seva condició "vestal" públicament, a la plaça del mercat, fent-ne gala, toquejant peres i qüestionant la frescor dels ous --dues al·lusions sexuals prou explícites--, i l'altra, que sembla que espera, discreta, tancada, una relació establerta, el matrimoni. El poema es deixa llegir amb aquesta dona de les estrofes tercera i quarta com a protagonista de tot el poema, i imaginant-se en la situació de la dona de les dues primeres estrofes, per rebutjar-la, el paper de vestal a la plaça pública. De fet, el guió llarg que tanca la segona estrofa suggereix que s'ha truncat el fil de pensament, que la pregunta que començava al vers 7 no acaba, perquè s'hi imposa l'afirmació "Millor la que és lleial i oculta.". La protagonista sap què no vol ser, i s'afirma en el que és i serà, tot i els dubtes --expressats brillantment a la quarta estrofa amb llenguatge de parades de plaça de mercat.

L'estrofa cinquena i els dos versos finals apareixen com una invocació, magnífica en el detall, amb la referència a la tria, el verb sospesa del vers 23, i amb una funció homòloga als dos versos finals de "Societas pandari" --si bé em costa més entendre-hi la ironia. "Aquesta dona està demanant que li ensenyin la màscara que ha triat dur pel món.", apunta Porras --i no puc deixar de recordar la màscara, aquella "Cara de Lleó", del vers final de "Societas Pandari".

El que busca la dona de Ferrater és allunyar-se tant com pugui de la comèdia. Busca un entorn que la protegeixi, un lloc on pugui trobar "l'alt honor dels seus". No vol que l'obliguin a fingir, no vol anar pel món carregant una mentida. Vol que la màscara que passeja sigui tan propera com pugui a la seva veritat. (L'enveja, de Marina Porras, pàg. 43)

***

També és significatiu que "Societas pandari" i "Els miralls" precedeixin "L'oncle", un poema que indaga sobre les relacions familiars i el paper que hi fa cadascú.

***

Terry1971, pàg. 33, el considera una sàtira moral. 

***

Interpretat per Rafael Subirachs, al web musicadepoetes.cat.

***

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres incloïa el mecanoscrit original d'aquest poema, amb una correcció en aquest poema. El vers 2 --el marco amb cursiva-- deia "I si una dona és massa fina / per a triar i anar triant: passar / de parada en parada, amb un vigor / de marmanyera, toquejar les peres / i veure engany en la frescor dels ous?" en comptes de "com per triar i anar triant: passar", que evita, com en altres correccions, la preposició per a. Avisat per Manel Ollé que l'enllaç ja no funcionava, tracto de recuperar-lo a l'actual Càtedra Màrius Torres, però aparentment la segona part de Les dones i els dies no s'hi reprodueix sencera. L'edició crítica de Jordi Cornudella confirma la lliçó i encara n'apunta una altra, procedent del quadern de Roser Petit: el vers 24 era "amb què ha triat els seus d'un cop" en comptes del definitiu "amb què s'ha triat ella els seus".

Foto de Joan Colom, 1963

Apunt revisat el 17 d'abril de 2020

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites