diumenge, 6 de juny de 2010

Pessarrodona2010B

¬¬¬¬¬

Pessarrodona, Marta. Conferència "Un exiliat intel·lectual: Gabriel Ferrater", dijous 6 de maig, 19.30 h. Biblioteca Central d'Igualada

Puc dir que no coneixia Pessarrodona quan vaig assistir a la conferència --en el moment d'escriure aquest apunt, ja n'he llegit uns quants llibres, i he parat compte a la seva gran activitat com a traductora. Em va semblar una escriptora potent, amb coses per dir, tot i que no m'agrada gaire com escriu. La conferència va començar a les 19.40 h, just quan vaig aconseguir arribar --em va saber greu perdre'm la presentació (molt de trànsit a la sortida de Barcelona, i em vaig extraviar per Igualada)--, i va acabar, inclòs el torn de preguntes, a les 21.00 h.

En acabar, vaig prendre algunes notes, que aprofito ara. Marta Pessarrodona va començar explicant com es van conèixer --sense gaires novetats respecte a l'entrevista que n'havia llegit no feia gaire--, i va evocar la mare de Ferrater. Va dir també que ella insistia perquè ell i la mare es veiessin més sovint, els darrers anys. Va parlar del llibre que acabava de publicar, França 1939, quatre anys de feina, i va afirmar que "Gabriel Ferrater, el va matar la Guerra Civil". Va llegir-ne poemes, entre els quals "Sobre literatura" i "Midsommarnatt", poc conegut, directament d'un exemplar de la revista La Mosca on va aparèixer, i el poema de resposta d'ella --va recomanar la traducció de Ferrater de Doktor Glass, que inspira en part el poema. També va llegir "Bella dama coneguda", poema, de títol carnerià, que ella havia dedicat a la mare de Ferrater, una dona que va qualificar de peculiar.

Pinzellades:
  • Ferrater anava a casa de Carles Riba, sovint amb Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, i guanyava l'aposta que aquell any tampoc cauria Franco, contra Riba i Gil. Sempre parlaven de la guerra.
  • Compara el premi no concedit a Da nuces pueris amb el cas de La plaça del Diamant.
  • Quan el va conèixer, ell li va dir que era lingüista. No sabia llengües: era capaç de llegir, traduir i escriure en altres llengües sense arribar a parlar-les, ni tan sols l'anglès. Es llevava d'hora, a les sis; feia poca vida social; treballava molt, amb gran concentració. Ella l'havia deixat unes quantes vegades per l'alcohol, perquè volia que abandonés l'hàbit; ell ho havia intentat. "De què va morir el teu pare?", li va preguntar un cop. "Es va suïcidar, era un ximple".
  • Insisteix en el concepte anglès de minor poet --com Valverde--, que exemplifica comparant l'Ulisses (major) amb Mrs Dalloway (minor). Les Elegies de Bierville també serien major, pel macrocosmos que hi ha al darrere --però em pregunto si "In memoriam" no seria també un major poem.
  • Joan Coromines, el 1971, li va proposar que podia ser el continuador de la seva obra.
  • Pessarrodona es va definir com a bibliòpata. Ferrater podia viure, en canvi, amb cent llibres només.
  • Va dir que Joan Ferraté tenia paranoia.
  • El pare, Ricard Ferraté, el va arruïnar la llei, promulgada durant la Guerra Civil, de responsabilitat civil --és la perla amb què tanca França 1939.
  • La mare, Amàlia Soler, es va suïcidar també.
  • A propòsit de França 1939, va destacar la importància de Lluís Nicolau d'Olwer: no coneixem prou el que tenim, i això dificulta que ens coneguin a fora --subscric la idea.
  • Considera que el llibre d'Eduard Bonet és una de les poques aportacions no banals que hi ha hagut sobre Ferrater els darrers anys.
  • Va confirmar que Jordi Cornudella prepara l'edició crítica.
Li vaig demanar, de tu --i em va dir amb elegància que preferia el vostè, com he pogut constatar al cap de les setmanes, llegint els seus llibres--, si Riba devia haver llegit els poemes de Ferrater. No ho sap del cert, però sí que li havia aconsellat que els publiqués.

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites