divendres, 22 de maig del 2009

[046] Helena

¬¬¬¬¬

El poema s'entén fàcilment. Té un ritme ràpid, amb versos curts, 30 pentasíl·labs, i apareix a la segona secció de Les dones i els dies dins d'un grup de deu poemes en hexasí·labs, que segueixen "Cambra de la tardor" i reprodueixen en bona part l'ordenació inicial de Menja't una cama. La imatge dels dies que vindran com a vidres l'un al costat de l'altre és una troballa, una metàfora prodigiosa, i a la vegada és la imatge contrària a la dels dies passats, l'un darrere l'altre, de la infantesa a l'edat adulta, de "By natural piety". El to admonitori recorda el de "Prop dels dinou", i la sorpresa del vers final em fa pensar en els tres versos finals d'"El mutilat".

Acarat a "Dues amigues", m'imagino el vol del corb al cel blau i l'evocació d'Helena Valentí, dels seus gestos, a Cadaqués, sense descartar que aquell "carrer de l'estranger" per on passegen les dues amigues no suggereixi també que el corb i el blau d'"Helena" no siguin els d'un paisatge de França, on la protagonista és sola, desconeguda i lliure. L'edició crítica de Jordi Cornudella ens recorda que Helena Valentí va fer 20 anys el 5 de juny de 1960, i que llavors era a París i encara no havia començat la seva relació amb Gabriel Ferrater (vegeu "Xifra"). Ell li va enviar el poema per correu. Com en el "Poema inacabat", apunta Terry1971, pàg. 21, "es tracta d'una vida jove que no ha estat encara malmesa per l'experiència i que vol creure en la possibilitat de l'ordre".

***

Comentat per Julià2007, pàg. 111.

***

Interpretat per Francesc Ten i Marc Egea.



Helena Valentí

--
Apunt revisat el 17 d'abril de 2020

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites