diumenge, 8 de gener del 2023

Oller1992

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors, “L’assaig de Gabriel Ferrater: contemporaneïtat i mètode”, pàg. 219-242, dins Aprendre de la lletra: La construcció del sentit seguida de noves lectures. Barcelona: Grup Editorial 62 -- Educaula, 2012, 324 pàg.

En aquesta ponència d’un congrés que va tenir lloc al cap de vint anys de la mort de Gabriel Ferrater, Dolors Oller s'aproxima al que considera que Ferrater va aportar fonamentalment al pensament literari i a la construcció del gènere assagístic: el seu mètode de pensament, les seves estratègies de construir pensament i argumentacions, la manera d’enfocar “els objectes de la seva reflexió, més que no pas els objectes per ells mateixos.” (pàg. 221). Oller constata, el 1992, que les observacions de Ferrater sobre l’art del segle XX no havien estat gaire apreciades ni tingudes en compte, ni tampoc la seva feina com a lingüista, i que les seves reflexions sobre literatura s’havien considerat extravagants o impertinents. La seva posició és la contrària: “Doncs bé, el que jo em proposo ara és presentar dues hipòtesis: la primera, sobre algunes de les raons per les quals els assaigs de Gabriel Ferrater representen un punt d’inflexió important en el pensament contemporani. I la segona, i a manera de corol·lari, la percepció de les raons per les quals la forma del seu procedir en l’assaig constitueix una base logística per entendre el funcionament de les seves construccions poètiques.” (pàg. 223). La ponència reivindica amb arguments forts els assaigs de Ferrater, i manté encara avui la qualitat de connectar la seva mirada com a poeta i com a assagista.

En els seus assaigs, Ferrater fa indagació fenomenològica, i coincideix així amb el formalisme rus, l’estilística filològica o el New Criticism: “Tot és en el text, però és en l’operació de la lectura on cada lector, cada crític literari, aposta per una determinada construcció del sentit.” (pàg. 226). És més una actitud general que no pas una simple estratègia aplicada. Oller l'exemplifica amb l’informe de lectura sobre el llibre d’Eric Auerbach Literatursprache und Publikum in der Lateinischen Spätantike und im Mittelalter, el pròleg del Nabí de Josep Carner i les conferències sobre Carles Riba. Joan Ferraté ja havia apuntat que el seu germà havia llegit molta filosofia: Ortega i els fenomenòlegs alemanys Husserl, Scheler i Heidegger. “Els assaigs de Gabriel Ferrater es construeixen a partir de l’observació dels fets, sí, però allò que interessa Ferrater és trobar-ne la intencionalitat més originària, ‘una idea d’estructura que expliqui gairebé la gènesi de l’objecte’. És a dir, a Ferrater li interessa més preguntar-se per què aquell objecte és com és que no pas descriure’l o interpretar-lo subjectivament.” (pàg. 230). 

Oller para atenció a la resposta sobre la crítica de Riba (Papers, cartes, paraules, pàg. 499-500; Donar nous als nens, pàg. 117-8), en què veu la presència de T. S. Eliot, un altre fenomenòleg de la literatura. Considera aquella resposta, breu i esmolada, “un veritable assaig de teoria crítica” (pàg. 232) –de fet, la crítica de Riba també persegueix la intenció originària del text. Constata en les seves notes sobre Foix aquesta actitud implicada com a lector, i implicativa –en el sentit que els seus lectors hi participem.

Els assaigs de Ferrater són sobretot interrogatius: s’hi planteja l’experiència com a problemàtica, com un problema de coneixement de la consciència activa. Són assaigs que es plantegen com a problemes, la solució dels quals consisteix a presentar les dades i a seguir l’operació que les fa significatives per a la consciència que medita, reflexiona, escriu o llegeix. “Aquest estil interrogatiu construeix el discurs en espiral i reprodueix, des d’un centre inherent a la naturalesa de l’objecte, el procés de construcció poètica d’aquest objecte, revelant-ne així la raó formal més profunda i, en definitiva, algun dels seus sentits més radicals. Aquest mètode és, per altra part, també el que regirà en els seus poemes interrogatius, de reflexió moral.” (pàg. 230).

“Ferrater, en els poemes, igualment que en els assaigs, busca gairebé sempre suscitar una experiència en el lector, més que no pas simplement explicar-la.” (pàg. 237). Oller utilitza com a exemple “A l’inrevés”, que és la formalització d’una “experiència poètica basada en la percepció i en la formulació d’una figura conceptual i retòrica: la paradoxa.” (pàg. 238). Ferrater hi evoca la seva actitud com a poeta davant la seva pròpia vida imaginativa, com farà en les notes sobre la poesia de J. V. Foix, que se li podrien aplicar a ell perfectament (“per dir allò que sap d’ell mateix, a Foix li cal buidar d’intimitat les seves formes”). Oller esmenta com a fonament teòric d’aquesta posició la probable lectura de Ferrater del llibre de Robert Langbaum The Poetry of Experience: The Dramatic Monologue in Modern Literary Tradition. També recorda la carta a Jaime Gil de Biedma del 15 de febrer de 1956 (Papers, cartes, paraules, pàg. 341-4; Donar nous als nens, pàg. 307-11), i la referència concreta als “fars del camió a la matinada pútrida del mercat”, que passaran als versos 11-13 de “A l’inrevés”, que es torna encara més complexa quan la carta associa l’escena del mercat amb una reminiscència purament imaginària del “Boston de 1910 según me lo figuro” –Oller no ho diu, però Boston i el 1910 i la neu d’aquella nit fan pensar en Robert Frost.

“Ferrater no ens guanya pas per la seva qualitat retòrica, moral o sentimental. Ens convenç perquè ens encara amb els fets. Aquests hi són descrits d’una manera positiva i material; però passa que aquesta matèria apareix analitzada i explicada des de l’experiència subjectiva.” (pàg. 242). Són uns assaigs, diu Oller, que interpel·len el lector en el coneixement de l’objecte, que segueixen una estratègia poètica en la seva argumentació. 

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites