divendres, 22 de maig de 2009

[108] Per José María Valverde

¬¬¬¬¬

Valverde va afirmar en un article que el poema que li havia dedicat el seu amic Ferrater contenia algunes referències que sols ell podia entendre, i el va relacionar amb la tradició literària catalana que derivava del mateix trovar clus de la lírica provençal. Sense qüestionar la declaració de Valverde, trobo que el lector ordinari pot entendre el poema. La primera estrofa no és difícil. La gent no vol res del que els pot donar Valverde: no li demanen autenticitat, van a la seva, es limiten a treballar i anar passant la vida, com els jueus captius de Babilònia, o com els habitants de Nínive, la poderosa ciutat assíria, que van ser súbdits del rei de Babilònia. L'expressió “...el agua viva de su experiencia” (Cartes a l’Helena, pàg. 81), en un fragment de conferència de Ferrater, corrobora el sentit intuïtiu que el lector de bona fe donava a l'aigua viva del poema.

Perpinyà1997 ens explica que el poema té, segons li va dir el mateix Ferrater a Valverde, imatges de Rimbaud; concretament, de "Bonne pensée du matin", amb una referència a l'aigua de vida --veiam si finalment hi deu haver també alguna broma amb l'eau de vie.

Casualment, vaig a parar, al cap d'uns quants mesos d'escriure el paràgraf anterior, al poema en qüestió, que corrobora l'autor --les al·lusions al poema de Rimbaud, sobretot a les seves dues darreres estrofes, són inequívoques. I el poema de Rimbaud relaciona l'aigua de vida amb l'aiguardent.


Bonne pensée du matin

À quatre heures du matin, l'été,
Le sommeil d'amour dure encore.
Sous les bosquets, l'aube évapore
L'odeur du soir fêté.

Mais là-bas dans l'immense chantier
Vers le soleil des Hespérides,
En bras de chemise, les charpentiers
Déjà s'agitent.

Dans leur désert de mousse, tranquilles,
Ils préparent les lambris précieux
Où la richesse de la ville
Rira sous de faux cieux.

Ah ! pour ces Ouvriers charmants
Sujets d'un roi de Babylone,
Vénus ! laisse un peu les Amants
Dont l'âme est en couronne

Ô Reine des Bergers !
Porte aux travailleurs l'eau-de-vie.
Pour que leurs forces soient en paix
En attendant le bain dans la mer, à midi.


Seguim per la segona estrofa. L’al·lusió al Nabí és claríssima, i no li passarà per alt a cap lector de Carner. Ferrater estava ben familiaritzat amb l’hermenèutica bíblica a l’entorn del mite de Jonàs i la balena, com es desprèn del seu pròleg al poema, publicat el 1971, una familiaritat que podem imaginar que compartia amb José María Valverde. El "metre de fuster" del penúltim vers al·ludeix Jesucrist o Sant Josep, fusters, indiscutiblement si recordem que l'estada de Jonàs al ventre de la balena prefigura els tres dies de Crist al sepulcre, i que el metre és una eina de mesura, un instrument de l'ètica i també de l'estètica.

És més, vaig a parar a un article, "My favourite book in the Bible", de Harold Bloom, en què explica que el Llibre de Jonàs és el seu llibre bíblic favorit pel sentit irònic, Bloom és un lector suprem de la Bíblia, i em fa adonar que Josep Carner també devia percebre la singularitat irònica del Llibre de Jonàs. És inspirador: no recordo si mai havia constatat tan clarament que ja la primera estrofa de "Per José María Valverde" al·ludeix a Jonàs, a Nínive, al menysteniment de la ciutat davant la seva veu profètica. La peripècia de Jonàs té una profunda afinitat amb la decisió de Valverde --sense descartar que Ferrater i Valverde també poguessin recordar l'exiliat Josep Carner.

"La negror d'ésser sol.", al sisè vers, i l'imperatiu de la frase precedent, "Deixa't només empassar", ens fan pensar en Jonàs al ventre de la balena, i també ens fan recordar el famós incident de 1965 de la renúncia a la càtedra de Valverde i el seu exili, en solidaritat amb els professors Aranguren, Tierno Galván i García Calvo, expulsats de la universitat per l'autoritat franquista. Valverde es va quedar sol en la seva actitud ètica, en el seu acte solidari amb els companys castigats. El professorat no va secundar el seu gest públic, tret d'un parell de discretes renúncies. El sentit dels versos 5-7 es construeix per contrast amb la primera estrofa i gràcies al fil conductor del Nabí i de la dimissió solitària de Valverde.

La data que apareixia a la primera edició del poema, a Teoria dels cossos, 2 de setembre de 1965, ens pot acabar de donar la pista, ja que podria ser la data de la dimissió efectiva de Valverde, a l'inici del nou curs, des del moment que Tierno Galván, Aranguren i García Calvo havien estat expulsats de la universitat a l'agost d'aquell any. De fet, Jordi Amat, editor de Fons José María Valverde (1942-1996): Fragments d'una biografia intel·lectual, una recomanable selecció de la correspondència rebuda per Valverde amb l'afegit d'algunes notes inèdites o difícils de trobar, explica que Ferrater li va enviar aquest magnífic poema, manuscrit, en testimoni d'amistat davant del gest de l'amic (pàg. 32) --les cartes triades per Amat d'aquell moment crucial en la vida de Valverde abasten del final d'agost del 1965 a l'octubre, i semblen escrites en el moment que els corresponsals van conèixer els fets.

El vers darrer, en primera persona del plural, es refereix a Valverde i Ferrater, i tampoc acabo de veure que hagi de ser el motiu críptic a què es referia Valverde. Jonàs va ser escopit a terra per la balena. Tindran ells aquesta fortuna? O seran escopits al mar? El "gran migdia" final fa pensar en le grand soir amb què Ferrater ja va titular, aleshores amb ironia, un dels darrers poemes de Menja't una cama.

***

Les al·lusions encara es podrien estendre a Moby Dick, llibre famós pel seu simbolisme, sobretot si recordem que Valverde devia tenir interès per Melville, ja que el va acabar traduint! El 1968 Planeta li va publicar unes Obras de Melville. Del pròleg de Valverde a Moby Dick, s'extreuen referències al Leviatan que apareix a Job 3:8; Job 40: 25-32, 41:1-24, i també a Hobbes. Ahab va fer matar el profeta Nabot. Valverde, en el seu estudi introductori a Moby Dick, en destaca l’estructura en dues fases --i el poema té dues estrofes. Però, vaja, el que preval és el Nabí de Carner.


***

Ignorava que José María Valverde havia dedicat un poema a Gabriel Ferrater, que copio en la nota sobre la ponència d'Oriol Pérez, atès que el citava, ponència del simposi de l'any 1997

***

18 de maig de 2012: Josep Bargalló ressegueix la mètrica del poema i la seva molt articulada construcció formal, en un apunt, "Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: 'Oh, aquests que peonen, encantats…'", publicat ran del norantè aniversari del naixement del poeta, al seu bloc Torredembarra sur mer. També esmenta la relació amb el poema de Rimbaud i l'al·lusió al Nabí. -- I en un comentari, Eudald Puig apunta que peonar, en una de les seves accepcions, significa "Caminar un ocell.", i afegeix que "És sabut que Valverde caminava com un ocell.". Fa gràcia, però no ho veig clar.

Valverde, en una fotografia dels primers anys d'exili, a la contracoberta del seu llibre El profesor de español

Apunt revisat el 5 de febrer de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites