divendres, 22 de maig de 2009

[071] Bosc

¬¬¬¬¬

Josep Besa va observar en la seva ponència del congrés de 1997, que en aquest poema la vespa podia ser una imatge del sexe d'ell, i l'aranya, una del sexe d'ella. No ho acabo de veure clar.

Escrivia aquest paràgraf al juny de 2011. Un comentari anònim deixat al blog al febrer, i que veig avui pendent d'aprovar, em persuadeix que "Bosc" descriu un coit. Recordo la imatge de l'aranya en el poema "A l'inrevés", també associada a un coit.

Apunt encetat, malgrat la data, el 28 de juny de 2011, revisat el 5 de març de 2016

--

1 comentaris:

Unknown ha dit...

No és l'únic que ho veu així: et remeto al molt valuós llibre de Núria Perpinyà "'Teoria dels cossos', de Gabriel Ferrater" (Barcelona, Empúries, 1991, p. 44). A més, des de temps immemorials l'aranya i la vespa (o la serp) són metàfores respectives del sexe femení i masculí. Ho demostra no només la tradició poètica, sinó també la consulta d'uns quants diccionaris de símbols. En el cas del poema de Ferrater, a més, el fet que l'aranya sigui "oscil·lant" i la vespa "frement" em sembla que ofereix poc marge al dubte... El poema narra un acte sexual, amb el seu marc ambiental (el bosc) i els seus "cinc nivells", dos dels quals són, precisament, el sexe d'ella (a sota) i el sexe del jo poètic (a sobre, abans que no "es giri" per aconseguir la molt problemàtica ejaculació).

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites