dijous, 29 de setembre del 2022

Jaumà2022

¬¬¬¬¬

"Josep Maria Jaumà ens parla de la branca de la poesia anglesa de Gabriel Ferrater", tercera de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 5 d'abril de 2022 

Enric Sullà fa una breu, simpàtica i informada presentació de Josep Maria Jaumà, que ha fet costat a molts actes de l'Associació Gabriel Ferrater. Recorda la nota que tancava Da nuces pueris: "he provat de fer-me un racó a l'ombra de la branca de poesia anglesa que surt a Thomas Hardy, i s'allarga amb Frost, Ransom, Graves, Auden.". Presenta Jaumà com un home modest i humil, molt treballador, traductor extraordinari, de Hardy, Frost, Ransom, no d'Auden --"en Marcel Riera em va passar davant". Jaumà --que des del meu punt de vista mereix tots aquests elogis, i més, per la seva intel·ligència agudíssima i bonhomiosa-- respon: "Tampoc he tingut temps de tenir ego, no. He treballat molt.". Hardy, Frost, Graves, Ransom, Auden són poetes que li agraden. També va traduir Graves, però el llibre no es va arribar a distribuir per fallida de l'editorial. I ha traduït Philip Larkin, el poeta coetani de Gabriel Ferrater que va continuar allargant aquesta mateixa branca.

Jaumà apunta que, a la nota de Da nuces pueris, Ferrater hi podria haver esmentat el Yeats posterior als poemes de simbologia cèltica i l'Eliot que ja no era l'avantguardista (el modernist, en anglès) de La terra gastada. De fet, la taula cronològica que tancava els llibres de la col·lecció "Antologia catalana", en què es va publicar Teoria dels cossos, incloïa, dins una llista amb 29 llibres de poemes de la primera meitat del segle XX, The Tower, de Yeats, i, malgrat tot, The Waste Land. I a la nota, també hi falta Shakespeare! Tots són poetes més aviat conservadors, i sorprèn que Ferrater, que era molt innovador, s'hi decantés. Què hi va trobar? Que renoven la poesia anglesa del segle XIX, amb un llenguatge més planer, conversacional; segueixen de fet el camí de Wordsworth, la poesia escrita amb el llenguatge de la gent. Parlen de coses concretes, de dones i dies, "un nucli dur d'objectivitat" en paraules de Ferrater, l'experiència personal sense sublimitat. Mantenen la mètrica tradicional, seguint el model de les cançons --i Ferrater escriurà sobretot decasíl·labs i octosíl·labs. Escriuen poemes que presenten un ordre lògic del començament al final: el poema ha de tenir la solidesa d'una carta comercial, o la complexitat i versemblança d'una novel·la, dirà Ferrater.

La sessió s'articula a partir d'un petit dossier elaborat per Josep Maria Jaumà i distribuït entre les persones assistents a l'Ateneu Santcugatenc, que inclou un parell de poemes de cada autor de la branca anglesa. Del parell de poemes, per no allargar-se massa, n'acaba comentant solament un per poeta, fixant-se en les seves qualitats i en les semblances amb la poesia de Gabriel Ferrater: 

  • Hardy és el pare, és el que instaura aquesta poesia moderna, diferent de la victoriana. Jaumà tria "Under the waterfall" ("Sota el salt d'aigua"), i explica que parla la dona primer, quan fica el braç dins l'aigua fresca d'un cossiol per rentar els plats... La situació descrita implica una poesia molt diferent de la de l'època precedent: el poema no és un joc de metàfores, té un començament, un final. L'amor queda personificat amb una imatge nova, gens grandiloqüent, en un got perdut al fons del cossiol. Jaumà sols comenta amb més detall un segon poema en el cas de Hardy: "A broken appointment" ("Una cita fallida"), un poema sense llocs comuns, en què un home gran no es troba amb una noia que esperava, i reflexiona sobre l'amor, la compassió i la indiferència.
  • De Yeats, en destaca "Leda and the Swan" ("Leda i el cigne"). Zeus es disfressa de cigne per seduir Leda, i en surten quatre ous, dos dels quals seran Clitemnestra i Helena de Troia, és a dir, el naixement de la guerra... Jaumà apunta que "Faula primera" invertiria la situació: el senyor Andreu, el protagonista del poema, quan rep l'atac sobtat, demanarà el divorci.
  • Frost era molt popular als Estats Units, entès com a poeta bucòlic, ja que vivia en una granja. Ferrater va admirar molt Frost i va adonar-se que era conflictiu, que el conflicte es trobava dins ell mateix. Després de comentar el poema, Jaumà acaba referint-se a Lionel Trilling, que va ser un dels primers crítics a destacar-ho, quan Frost ja era el poeta nacional, molt vell, com havia explicat Ferrater a l'article sobre Frost que es va aplegar a Escritores en tres lenguas. En tria "The Onset", que comença amb la imatge tòpica que la primera nevada de l'hivern ve silenciosament i ens sorprèn com la mort i acaba trencant el tòpic al final del poema, quan ens diu que no patim, que la neu es fon i no en queda res, que no hem de patir tant per la mort. 
  • De John Crowe Ransom, poeta i crític molt famós, fundador de The Kenyon Review, la revista per excel·lència dels new critics, tria "Bells for John Whiteside's Daughter" ("Campanes per a la filla de John Whiteside", text original i traducció que es poden llegir al monogràfic de la revista Reduccions sobre Ferrater, pàg. 82-83). És un poema sobre la filla d'un amic que ha mort. Ransom no fa el plany que consideraríem natural, veu la nena al tanatori... --em fa pensar en un altre poema, citat per Ferrater a l'article sobre Ransom dins Escritores en tres lenguas: "Dead Boy" (pàg. 255-6).
  • De Robert Graves, tria "The Persian Version", un poema, publicat el 1946 a la revista The Atlantic, sobre els savis perses, que no es molesten ni a contradir els grecs sobre l'escaramussa de Marató.
  • Jaumà afegeix a la branca Philip Larkin, que escriu la seva poesia als seixanta i setanta. És el poeta que reflecteix la nostra societat actual, molt crític i negatiu, amb humor. Es fixa en "Mr Bleaney" ("El senyor Bleaney", literalment "El senyor Grisenc"), un dels poemes de The Whitsun Weddings (1964), que tracta d'un home que busca una habitació, li ensenyen la d'un que ha mort, se la queda... amb un moviment brutal i brillant.

El repàs de poemes acaba de manera magistral amb la traducció que Arthur Terry va fer de Gabriel Ferrater: Women and Days. Jaumà observa que Terry, de qui fa un gran elogi, ha d'adaptar l'estil de Ferrater al d'aquests poetes de la branca que surt a Hardy, ja que li resulta massa diferent de la poesia anglesa. No pot evitar edulcorar Ferrater, el fa més suau. Així, posant un exemple de l'inici d'"In memoriam", del vers 14, aquell intencionat “a l'entrecuix del món” queda traduït amb un insípid, abstracte, "at the midpoint of the universe”.

El cicle Poetes de Ferrater coincideix amb l'Any Ferrater:

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites