divendres, 22 de maig del 2009

[019] La confidència

¬¬¬¬¬

El poema s'entén bé, i guanya profunditat quan l'acarem a "Amistat del braç" , amb els motius en comú de la individualitat i la dolorosa solidaritat de grup, amb l'eco de "Confession", de Baudelaire, al darrere. Tots dos poemes apareixien seguits en una primera ordenació de Da nuces pueris, entre "Els jocs" i "El mutilat". Continuo comprenent què significa el gest d'aixecar el gosset i tirar-l'hi a la cara, de la dona que ha explicat la confidència --una imatge primera, que també manté la seva filiació enigmàtica. A la seva ressenya primerenca de Da nuces pueris i Menja't una cama, del 1962, Arthur Terry va considerar que l'anècdota al darrere d'aquest poema era massa inaccessible.

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb un parell de correccions en aquest poema. El primer vers --el marco amb cursiva-- deia "La nit no ha deixat llum sinó en els trossos / de gel, que ens repartim i no bevem." en comptes del definitiu "Tots els llums de la nit són dins els trossos", que és menys obvi i més intens. El vers 12 deia "Tots voldríem / sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix / de joncs, i arrecerar les blanques mèdules / sota molta frescor. Però n'hi ha un / que sofreix més, fins que aixeca el gosset / i l'hi tira a la cara" en comptes del definitiu "sota frescors de molsa. N'hi ha un", que rebla amb encert la metàfora vegetal i reforça l'efecte sorpresa de la frase següent prescindint de la conjunció adversativa.


Apunt encetat, malgrat la data, el 6 d'agost de 2010, revisat el 13 d'abril de 2020

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites