divendres, 22 de maig del 2009

[083] Lorelei

¬¬¬¬¬

Trobo a l'article "Heinrich Heine" (Escritores en tres lenguas, pàg. 38) una reflexió sobre el seu poema "Die Lorelei" que il·lumina el poema homònim de Ferrater:

"El juego de este proceso anímico [una gran inestabilitat emotiva, originada per una enorme autoindulgència], con las ambivalencias y discordias que del mismo resultan, constituye la razón de interés de su poesía, ya desde el juvenil Buch der Lieder. La lectura sentimental que el siglo pasado hacía de aquellos poemas sólo puede lograrse ignorando buena parte de los mismos, e incluso ignorando buen número de matices en los poemas 'admisibles'. El caso más palmario es el de la demasiado famosa Lorelei, para cuya conversión al melodismo nostálgico se requiere dejar a un lado el sentido burlón de la última frase, que bruscamente da carácter de epigrama a todo el poema. Tales efectos de brusco cambio son característicos de Heine y de su inestabilidad emotiva, y él los prepara y guía con arte exquisito."

Els paral·lelismes entre el poema de Heine i el de Ferrater són nombrosíssims. El to és molt similar. I hi ha també la sorpresa de la frase final. Casas2019, que també cita el fragment anterior, constatant que Ferrater repeteix l'esquema narratiu, i fins i tot mètric, ens ha recuperat la traducció de Feliu Formosa del poema de Heine:

No sé per quin motiu
sento tanta tristor;
no se me'n va del cap 
un conte de l'antigor.

L'aire és fresc i fosqueja,
el Rin corre tranquil,
fulgura el cim de la muntanya
als raigs del sol ponent.

La més bonica donzella
seu allí dalt, magnífica,
brillen els seus joiells daurats
i els cabells daurats es pentina.

Se'ls pentina amb pinta daurada
i canta una cançó
que té una meravellosa
i puixant melodia.

Del barquer, dins la fràgil barca,
un dolor salvatge s'empara,
i ell deixa de mirar els esculls
i tan sols mira enlaire.

Crec que s'han empassat les ones
a la fi, barca i barquer,
i això, amb la seva tornada,
la Lorelei ho ha fet.

Casas apunta que hi ha detalls del poema de Ferrater que fan pensar que coneixia bé l'origen de la llegenda, que és un poema de Clemens Brentano (pàg. 191) --de fet, Ferrater esmenta Brentano en el seu article sobre Heine--, i que el sentit final del poema s'hi relaciona. També ens fa veure que hi ha molts elements de semblança amb "Esparver".

Jordi Malé, en la seva conferència "Ressons ribians en la poesia de Gabriel Ferrater", al curs d'estiu El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, a la Universitat de Girona, al juliol de 2018, havia vist en Ferrater una intenció paròdica, que si de cas hauríem d'assignar al melodisme nostàlgic esmentat en l'article d'Escritores en tres lenguas. Hi va tornar al seu article del monogràfic sobre Ferrater de Reduccions: Revista de poesia.

***

Jordi Amat, a la seva biografia Vèncer la por, pàg. 219, ha postulat que l'escena de "Lorelei" coincideix amb la nit que el poeta recorda al poema "Any".

***

Comentat a Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater, amb el poema de Heine que hi pot haver al darrere.

Comentat per Julià2007, pàg. 193-198.

***

Interpretat per Rafael Subirachs i també per Guillermina Motta, al web musicadepoetes.cat. L'ha llegit també Jordi Cornudella, a l'acte de l'Ateneu Barcelonès "Pervivència de Gabriel Ferrater", organitzat arran de la publicació de l'edició crítica de Les dones i els dies, i l'ha posat en relació amb "Xifra". També va ser un dels sis poemes de Gabriel Ferrater inclosos, d'acord amb la informació de Joan Manuel Pérez i Pinya, al disc Miralls, de Rafael Subirachs (Barcelona: PICAP, 1992, en format cdrom).


--
Apunt revisat el 4 de juliol de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites