divendres, 22 de maig de 2009

[016] A l’inrevés

¬¬¬¬¬

Jordi Cornudella va publicar a la revista Catalan Writing (núm. 6, any 2009) una traducció anglesa del poema del mateix Gabriel Ferrater, amb el títol "Contrariwise", que em fa adonar entre altres detalls que els lilàs a l'abril del cinquè vers al·ludeixen a l'inici de La terra gastada de T. S. Eliot. Cornudella cita unes paraules de Ferrater, a propòsit del poema: "This was suggested by a reading of Huckleberry Finn --Twain's mad running after the body's memories.". Rellegida avui, 4 de desembre de 2011, arran d'unes observacions de Pere Ballart --esmentades més avall--, aquesta idea sobre els records del cos, una idea tan essencial en Riba i Ferrater, em fa gaudir novament de l'enumeració sensualíssima del poema, amb els seus encavalcaments ràpids i imprevisibles, com la vida. Que exacte el "Diré el que em fuig." del darrer vers!

No coneixia l'afirmació que cita Cornudella. Només tenia present la coneguda nota inicial a Les dones i els dies: "L'autor vol fer notar que, encara que les peces aquí recollides són poemes des del moment que són escrites en vers, les coses que diuen no eren pas fatídicament destinades a la poetització. Així, per exemple, "A l'inrevés" (pàgina 48) és un comentari crític sobre el Huckleberry Finn de Mark Twain, i la "Cançó del gosar poder" (pàgina 193) és un exercici sobre els verbs modals catalans. Però l'autor no ha arribat encara a escriure una prosa que no tingui forma d'esponja.". Ara veig que el poema també parteix de l'espaterrant paràgraf inicial de la novel·la de Twain:

"You don't know about me without you have read a book by the name of The Adventures of Tom Sawyer; but that ain't no matter. That book was made by Mr. Mark Twain, and he told the truth, mainly. There was things which he stretched, but mainly he told the truth. That is nothing. I never seen anybody but lied one time or another, without it was Aunt Polly, or the widow, or maybe Mary. Aunt Polly -- Tom's Aunt Polly, she is -- and Mary, and the Widow Douglas is all told about in that book, which is mostly a true book, with some stretchers, as I said before."

Oller, en la seva ponència de 1997, havia destacat que anècdotes o observacions sobre la implicació de la literatura en la vida, que apareixen en escrits privats com ara la carta a Jaime Gil de Bidema de febrer de 1956 (Papers, cartes, paraules, pàg. 342), són presents en els poemes de Les dones i els dies. Així, la nit de farra descrita en la carta, que va acabar al costat del mercat del Born, fa pensar en els versos finals del poema (marco amb cursiva el fragment citat per Oller): "[Diré] el tall / dels fars del camió en la matinada / pútrida del mercat, els braços fins. / Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La connexió, ben vista, no pot sorprendre ningú.

L'original de Da nuces pueris que es conserva amb anotacions de Ferrater conté, als marges del poema "A l'inrevés", unes quantes referències:
  • una referència genèrica a Gil de Biedma, que, per dates, hauria de correspondre als poemes de Compañeros de viaje comentats en la carta de Ferrater a Gil del 13 d'octubre de 1959 (Papers, cartes, paraules, pàg. 365-8)
  • el cognom Frost escrit al costat dels versos 5-6, "la paciència / de l'aranya que escriu la seva fam", segurament pensant en el poema "Design", el primer poema que Ferrater esmenta en el formidable article sobre Robert Frost d'Escritores en tres lenguas i que posa com a exemple de poema aterridor seguint l'apreciació de Lionel Trilling
  • Jean Cocteau, per als versos 7-8, "el cos amb quatre cames i dos caps / en un solar gris de crepuscle", al·lusió que Ferrater especifica a peu de pàgina, "Ce lit d'où notre corps à deux têtes s'allonge, par quatre pieds fini" (Plain-Chant), i que, tot i no ser del tot exacta, resulta inequívoca i es lliga amb la imatge precedent de l'aranya --les vuit extremitats, el contrast entre la mort i l'amor--
  • "la pintura sienesa" referent al "el blau i l'or de les nenes en bici" del vers 10


El poema també ha estat rellegit per Pere Ballart, en el context de l'assaig "El jo a l'inrevés: poesia i experiència", inclòs al seu esplèndid llibre El riure de la màscara: Formes de l'objectivitat en la poesia contemporània (Barcelona: Quaderns Crema, 2007,pàg. 67-91). Ballart hi reflexiona sobre el problema cabdal de la lírica del segle XX, el delicat equilibri entre ficció i realitat, entre literatura i vida, entre poesia i experiència, que fa front a una crisi molt profunda de l'expressió del jo, de les possibilitats d'expressió del jo, derivada de la ruptura amb la poesia confessional característica del romanticisme i el seu desbordament espontani de sentiments poderosos. Com es pot escriure una poesia a recer tant del sentimentalisme com de l'estupefacció? Ballart ressegueix tres solucions al problema, representades per la dramatització de "Perseveració", de Josep Carner; per l'el·lipsi de "A l'inrevés", i per la metonímia de "Primer amor", de Joan Margarit.

Ballart s'ocupa de "A l'inrevés" a les pàg. 80-87 del seu assaig. En comptes d'un devessall d'experiències testimonials, el poema és "un impersonal calidoscopi fet d'imatges deliberadament inconnexes" (pàg. 83), molt depurades. La voluntat del poeta de registrar allò que se li escapa i de no dir res d'ell mateix s'adiu perfectament amb nombroses opinions de la seva bibliografia crítica i amb les posicions d'alguns autors de referència: així, Ballart addueix uns fragments conservats del diari de Ferrater, aquella aguda reflexió sobre la correspondència entre D'Alembert i Lagrange (dins "Sobre la posibilidad de una crítica de arte"), el brillantíssim text sobre Marcel Proust i la significació de À la recherche du temps perdu (inclòs a Escritores en tres lenguas); havia citat pàgines abans un fragment d'Eliot, de l'assaig "Tradició i talent individual", i recorre a Ortega, concretament a l'epígraf titulat "La vuelta del revés", de La deshumanización del arte. Hi ha en la poètica de Ferrater una demanda d'objectivitat i un rebuig de l'emotivitat immoderada, congruents, d'acord amb Ballart --que cita Pla, unes paraules que aquest atribueix a Joan Creixells--, amb l'aspiració a "ser el màxim de subjectius, perquè només així aconseguirem establir aquest contacte amb l'altre, i alhora, el mínim, si és possible, d'individuals --d'individualistes, més ben dit encara." (pàg. 91).

Miquel Bassols, encara, al seu bloc Desescrits, proposa una relectura del poema des de l'òptica lacaniana, amb observacions molt suggestives, que confirmen la força del poema, hi obren noves vies d'interpretació i goig estètic, i que no haurà de negligir cap lector que hagi gaudit del pròleg que Ferrater va escriure al Nabí de Josep Carner. L'apunt inicial ha tingut de moment continuació en tres apunts més:
  • el 27 de juliol, aprofundeix en el poema a partir de dos possibles sentits de l'expressió "a l'inrevés"; 
  • el 30 de juliol, explora el poema com a somni i manifestació de la memòria del cos,
  • i el 27 d'agost, explora les fonts literàries i posa en evidència l'agudesa i el significat profund de la metàfora de l'aranya que teixeix la seva fam.
***

Poètiques del desig: Alteritat i escriptura a l'obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses és el títol de la tesi doctoral de Marta Font Espriu, presentada el 2012-2013 a la Universitat de Barcelona. Conté una reflexió sobre "A l'inrevés", que no puc jutjar ni aprofitar sense llegir la tesi.

***

Rosa Novell va recitar aquest poema per al documental d'Enric Juste Metrònom Ferrater --en què al final només apareixen les seves lectures de "Si puc" i "Metrònom". El vídeo en què Rosa Novell recita "A l'inrevés" s'ha publicat al blog sobre el documental.

Apunt encetat, tot i la data, el 12 d'agost de 2010; revisat el 5 d'abril de 2014

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites