divendres, 14 de setembre de 2012

Ollé1997

¬¬¬¬¬

Ollé, Manel."Geometria, cinemàtica, mecànica i poètica dels cossos en moviment", pàg. 273-284 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Una ponència una mica desigual, al meu parer: conté observacions il·luminadores, que la fan digna de lectura, però, malgrat un plantejament prometedor, es redueix a un enfilall d'aportacions de detall menys rellevants que no havia esperat. El plantejament prometedor comença per reconèixer la voluntat de racionalització de la poesia de Ferrater i el seu interès seriós per la filosofia analítica i l'àlgebra. Ollé cita la col·laboració amb Eduard Bonet --autor d'un dels llibres cabdals sobre Gabriel Ferrater. I la primera il·luminació és fixar-se en Wittgenstein i les Investigacions filosòfiques. Aquesta ponència deu ser el text que ha defensat amb més claredat la presència de Wittgenstein en la poesia de Ferrater, que té un esment explícit en el "Poema inacabat" --jo crec que, implícit, Wittgenstein també és darrere de l'actitud moral dels versos finals d'"In memoriam". Ollé ens precisa que Investigacions filosòfiques es va publicar en alemany el 1957, en anglès el 1958, en francès el 1960:

"La nostra proposta és llegir aquestes [els epígrafs de l'algebrista Paul Dubreil que encapçalaven les tres seccions de Teoria dels cossos] i altres irrupcions del llenguatge científic en la poesia de Gabriel Ferrater com a indicis d'una operació poètica de més abast." (pàg. 275)

El que succeeix a continuació és que les aportacions d'Ollé a la lectura dels poemes són massa trivials, un cop afirmada --segona observació brillant-- la importància d'entendre primordialment el cos, en la poesia de Ferrater, com a matèria i objecte, i un cop assignat al llenguatge poètic un radi d'acció superior al dels enunciats lògics. "Mecànica terrestre" és el primer poema citat i és segurament el poema de Les dones i els dies que admet de forma més productiva l'especulació amb les ciències físiques. En canvi, la lectura d'"Els jocs", el poema citat tot seguit, perilla de descarrilar de seguida que Ollé hi repeteix tal qual la interpretació pseudocientífica de "Mecànica terrestre": "El poema es clou amb la suggestió especulativa al voltant del resultat del càlcul que les incògnites dels cossos contemplats en correlació susciten" (pàg. 278). No sé veure en els darrers cinc versos del poema cap al·lusió ni paròdia de l'enunciat d'un problema de física, mentre que sí que hi ha una reflexió sobre la nostra incerta atribució individual de sentits a la realitat que ens envolta.

Ollé acaba abandonant, de fet, la idea del cos com a estricte objecte o matèria física, i passa a acumular proves de detall, en un reguitzell de poemes (en què majoritàriament apareix la paraula cos), que confirmen l'encert de l'observació que el cos, en la seva fisicitat primigènia --demano disculpes per no saber-ho expressar millor--, és una noció bàsica en la poesia de Ferrater.

La ponència culmina amb una bona lectura de "Signe", lectura que Ollé ha perfeccionat posteriorment.

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites