dissabte, 24 de març de 2012

Gomis1998

¬¬¬¬¬

Gomis, Ramon. El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona: Proa, 1998, 183 pàg.

Llibre escrit des de la cordialitat, amè i discret, amb molta informació de primera mà, procedent d'arxius i entrevistes amb la família i els amics, professors i coneguts, amb l'avantatge incontestable de l'afinitat reusenca. Tot i que el meu interès per la biografia de Ferrater és més aviat subsidiari, derivat del desig de comprendre millor una obra que admiro... què et diré? Tant de bo que l'hagués llegit abans! Apunto els detalls del llibre que m'han resultat més reveladors, pel que tenien de confirmació o de novetat.

Dels oncles de Ferrater, n'hi havia dos que eren deu anys més grans que el pare i que es van abocar al negoci --Ricard Ferraté va estudiar per advocat. Un dels oncles, Joan, diabètic, va fer d'escriptor, va impartir classes d'alemany, va publicar un llibre de poesia. La família va posar diners al Cercle de Lectura i altres òrgans socials com el Círcol de Reus. El pare i els oncles estaven al corrent de les novetats literàries angleses, franceses, castellanes i catalanes. El pare era molt sentimental, un home que mirava de complaure els amics, aficionat a l'automobilisme. Era catalanista; va ser detingut per militars quan pujava de Reus a Barcelona, el 6 d'octubre de 1934. Tenia un amic tisiòleg, i un germà i un cunyat afectats per la tuberculosi --tot plegat explica la dèria higienista, la tria d'un col·legi amb grans finestres, i, fins i tot, em penso, la construcció del Picarany. Durant la guerra civil va ser president del Socors Roig Internacional. A Bordeus, el 1938, primer el van nomenar cònsol, i arran de no acceptar un cas de favoritisme, hi van enviar un substitut, de forma que va passar al càrrec de canceller (els seus dos germans eren també a l'estranger en acabar la guerra).

Amàlia Soler era filla d'un dels advocats més prestigiosos de Reus. Quan Gabriel Ferrater tenia un any, van traslladar-se al raval de Sant Anna 13, un edifici que gairebé no ha sofert modificacions, una casa espaiosa i confortable, amb servei domèstic suficient i una bona biblioteca. La Francisca, l'Esclava de malnom, dida del Gabriel, per qui tenia un afecte especial, i masovera del Picarany, era aragonesa i els cuinava mentre eren al camp.

Joan Ferraté, en l'entrevista especialment remarcable que li va fer Ramon Gomis el 1974, explicava que el seu germà Gabriel havia après a llegir cap als deu anys. Els professors de l'institut, en general, el consideraven un mal alumne, brillant però incapaç de posar cap mena de disciplina. Gabriel Ferrater i els seus amics anaven sovint al cinema. Agustí Solé Barberà explica que es masturbaven, a la mitja part. Llegia molt, i ja als tretze anys, diuen, havia llegit La muntanya màgica i Els Buddenbrook, de Thomas Mann, i llibres en francès. L'oncle Joan --mort el primer any de la guerra-- havia dit que la seva biblioteca seria per al Gabriel. Era ateu de ben menut, i també molt sentimental, tot i que a vegades se n'avergonyia.

Respecte als anys de la guerra civil, em crida l'atenció que Ramon Gomis acumula prou detalls per constatar que els records descrits a "In memoriam" impliquen molta reelaboració, molt de treball literari per aconseguir que la narració mantingui la intensitat. Així, el dia que pren la bicicleta del taller requisat, no anaven pas al castell de Tamarit sinó a veure un vaixell embarrancat prop de Torredembarra, i va ser l'antic propietari del taller, acabar de col·lectivitzar, qui li va reclamar primer els diners, i el Gabriel va dir que ja els hi pagaria sa mare. Els pares van tornar de França el 1942, però Ferrater situa el final del poema, l'episodi de l'Oliva del vespre de Bordeus, cap a l'any 1943 o el 1944, en l'inici de la derrota alemanya, amb bombardejos dels aliats. Albert Romero i Agustí Solé Barberà corroboren, en canvi, l'exactitud de la sensació que tenien, en accedir abans d'hora als prostíbuls, un parell d'anys abans que no els hauria tocat, i sense amagar-se'n. Ferrater va començar a escriure en català el 1937 en la seva activitat acadèmica. Els primers bombardejos contra Reus van ser el 9 d'abril de 1937, i en van patir 56; la família va anar-se'n al Picarany, i després, al març de 1938, cap a Barcelona --va dedicar molt de temps a llegir. No s'hauria quedat a Barcelona per fervor per la República, per sentimentalisme, sinó perquè la seva lleva podia ser cridada a files, i a la família Ferraté no els convenia tenir un fill que poguessin considerar desertor.

Al liceu Michel de Montaigne ja s'hi matricula com a Gabriel Ferrater, amb erra final a partir d'aquest moment (nascut a Reus, Catalogne). No passa el curs al juny, i no es presenta a la convocatòria de l'octubre. Joe Bousquet, el poeta amb qui va mantenir una nombrosa correspondència --no trobada--, li va enviar alguns llibres. Ramon Gomis no creu que hi hagués correspondència amb Jean Paul Sartre, però sí que havia llegit La náusée, les Mémoires del cardenal de Retz i l'obra d'André Gide, i Joan Ferraté mateix ens recorda que havia llegit tots els autors de l'escola surrealista. A França es va acostumar a llegir en anglès i en alemany. Va aprendre-hi que es podia ser diferent.

Els pares es van quedar a França i ell va tornar. Es va instal·lar al Picarany i dedicava gairebé tot el temps a llegir i escriure poemes. L'ordre acadèmic de Reus li va resultar un malson, tot i que l'odre del clero i els militars encara va trigar un parell d'anys a imposar-se. Ramon Gomis ha trobat que era un estudiant de notes fluixes, repetidor constant, per falta d'interès en els estudis de batxillerat, i que era una llegenda, per exemple, allò que ensenyava grec a Florentino Castaños, el professor de grec de l'institut de Reus. Els amics diuen que es feia el germanòfil per portar la contrària. Gomis considera que Gabriel Ferrater retocava el seu passat quan l'entrevistaven.

Al servei militar primer de tot va fer mans i mànigues per aconseguir el passi de pernocta. Tant a Barbastre com a Osca sempre va ser a les oficines, i procurava estar enxufat pel tinent Fernando Murillo. Es va llicenciar al febrer de 1946, al cap de 35 mesos de servei militar. Els germans Ferraté, davant la crisi, es van barallar i van dividir el negoci. A partir del moment que va anar a estudiar a Barcelona, quan tornava a Reus, s'instal·lava al Picarany. D'acord amb Joan Ferraté, els seus mestres en pintura eren Joaquim Sunyer, Miquel Villà, Jaume Mercader, André Lohté, Ingres, els venecians, Tizià i Cézanne. Comadira hi afegeix Matisse.

Ramon Gomis explica, a les pàg. 172-3, l'anècdota que hi ha darrere del "Poema inacabat":

A finals dels anys quaranta, un xic flamenc de Reus, un seductor amb gran predicament en el món femení, va empaitar una de les filles d'una família benestant de Maspujols. Aquesta noia, avorrida de la vida quotidiana, va caure enamorada del seductor i, amb l'escàndol consegüent, fuig amb ell a un mas solitari, a viure uns quants dies de disbauxa amorosa. La corda els va durar una setmana, no tenien diners ni maneres d'obtenir-ne (per descomptat, el xic no tenia ni ofici ni benefici). A la noia de Maspujols no li va quedar altre remei que tornar cap a casa, per vergonya de la família, que la va tancar a pany i forrellat. No era qüestió de pensar a trobar-li un marit com cal ara que estava encetada. I si abans ja ho tenia força complicat --la hisenda anava a menys i la família era nombrosa, tres germanes i tres germans--, ara l'empresa matrimonial era gairebé impossible.

Hi havia a Reus, però, qui es va assabentar de l'assumpte i es disposà a treure'n partit. Es tractava d'un noi poc afavorit, de pocs recursos, però de conducta exemplar. És possible que pensés que no era el moment històric per deixar una possibilitat per millorar de posició social i sense embuts es va plantar a casa de la família de la noia per recordar-los que calia perdonar i que, amb una mica de dot, es podien entendre, que ell estava disposat a reparar l'honor de la família pagesa. La proposta no va provocar massa dubtes. Era una solució avantatjosa i va trobar --diguem-ne-- un final feliç.

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites