divendres, 22 de maig de 2009

Biografia

¬¬¬¬¬

Darrere del sensacional llibre Àlbum Ferrater, editat per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, crec que el document més valuós de què disposem és el llibre de Ramon Gomis El Gabriel Ferrater de Reus, que abasta els primers anys de vida de Ferrater, fins que venen el Picarany, la casa d'Almoster.

***

La millor biografia completa sobre Gabriel Ferrater és la de María Ángeles Cabré, publicada a la col·lecció "Vidas literarias" --per més que Salvador Oliva hi al·ludeixi amb duresa a l'article "Gabriel Ferrater: Dante sense Florència", publicat al seu blog, un article de lectura imprescindible d'altra banda per la intensitat del seu atac contra els qui han menystingut Ferrater.
  • Llegeixo la ressenya que en va fer Andreu Gomila, publicada a l'Avui de 24 d'octubre de 2002, amb el títol "Ferrater, a la penombra" (PDF: 1 pàg.), que tampoc elogia el llibre de Cabré. Li retreu que no detalli la relació amb Riba ni Foix, entre altres hipotètiques mancances. Li retreu imprecisions, i que dóna una imatge de Ferrater com si fos "algú que es va fer poeta per casualitat, a la penombra. Li sembla una biografia escrita a correcuita. -- En fi, tornaré a llegir el llibre de Cabré, que em va semblar una aportació apreciable.
  • Localitzo unes aparents declaracions de Cabré sobre el llibre, que al cap de pocs dies només es conserven en la memòria de Google (l'adreça original era http://www.el-blog.org/main-blog/6496-15.-biografna-de-gf.html): opto per guardar-ne una imatge al final de l'apunt sobre el llibre. Al cap d'uns mesos descobreixo el bloc Bibliomanía, de Cabré, amb un parell d'apunts sobre la seva biografia i la traducció de Ferrater.
***

Eduard Bonet, al seu llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil, entre les ciències i les lletres, publicat a mitjan 2009, va posar l'èmfasi en la formació científica i lògica de Ferrater i en el seu interès constant per la ciència, i va aportar novetats biogràfiques de primera mà, ineludibles d'ara endavant per a qui tingui interès en la seva biografia.

***

Era molt remarcable fins aleshores la síntesi de Jordi Cornudella, inclosa en l'excel·lent estudi introductori a la seva antologia Vers i prosa; de fet, continua sent un text de referència per bé que breu, al costat de tres textos:
***

Al voltant del quarantè aniversari de la mort de Ferrater, han aparegut diversos testimonis sobre el suïcidi, que em deixen la idea, apuntada pel mateix Joan Ferraté i per Marta Pessarrodona anys enrere, que el metge li havia diagnosticat una cirrosi i poca esperança de vida:
  • Jaume Vallcorba publica, el 28 d'abril de 2012 a La Vanguardia un article titulat "Els últims dies de Gabriel Ferrater"
  • Francisco Rico, en una entrevista també publicada per La Vanguardia, el 15 d'abril, amb motiu de la seva jubilació, diu que li quedaven poquíssims dies de vida, per la cirrosi
  • El 1997, en el vint-i-cinquè aniversari, Marta Pessarrodona havia concedit per primera vegada una entrevista sobre Gabriel Ferrater, molt valuosa, per a la Revista del Centre de Lectura de Reus.
  • A partir d'un document de joventut, exhumat dins la revista digital Veus baixes, núm. 0, amb el títol "Una carta de Ferrater des de Libourne, el 17 de maig de 1940" (PDF: pàg. 19-41), vaig poder posar en valor la fecunditat del surrealisme en la poesia de Gabriel Ferrater. 
* * *

El 2009 es publica en DVD el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste, que s'havia estrenat el 27 de juny de 2009 en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Juste la va ampliar encara, en una segona versió del documental, amb extres, i ha acabat fent-ne una versió nova, per a la televisió pública espanyola, amb el títol Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos.

***

Al febrer de 2006 vam anar amb la Maria a veure una exposició a Sant Cugat, a la Casa de Cultura, sobre Ferrater --l'edifici era on havia impartit classes a la incipient Autònoma--, de la qual, crec, hi ha disponible el catàleg, sota el títol "Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística" (PDF: 28 pàg.), al web de la Universitat de les Illes Balears. Hi havia dibuixos que no coneixia, anotacions de lingüística, l'enregistrament d'una conferència sobre Fabra, una edició que no coneixia del "Poema inacabat" publicada per la Diputació, fotografies i escrits personals --un conjunt valuós no del tot ben presentat. Durant la setmana que va durar l'exposició, comissariada pel competent Cornudella, va aparèixer una llarga notícia al quadern dels dijous d'El País en què ens prometien l'edició de nombrosos textos inèdits i l'edició crítica de Les dones i els dies! De l'exposició, cal recordar que hi ha traduccions de Ferrater del poeta Gottfried Benn, en castellà; que hi ha un poema, "Any" --publicat al quadern d'El País, que no va passar la censura i va ser substituït per "Corda", fet que trobo inaudit que no s'hagi sabut i esmenat fins ara; que cal llegir el Doktor Glas; que cal comprar el llibre de la Diputació sobre el "Poema inacabat", que aquest es basa d'acord amb el mateix Ferrater en el Don Juan de Byron; que ell va encetar Chrétien de Troyes pel Cligès.

* * *

Llegeixo un llibre que aplega les entrevistes a Jaime Gil de Biedma. La majoria són fluixes, desordenades, unes quantes amb més gent, circumstancials. No és gaire bona tampoc la de Federico Campbell. Tot d'una m'adono de la sort que disposem de la magnífica entrevista de Baltasar Porcel a Gabriel Ferrater, i la de Federico Campbell, que és molt millor en el cas de Ferrater, aplegades a Papers, cartes, paraules. Gil de Biedma, a les entrevistes, sempre parla molt elogiosament de Ferrater, l'home que el va orientar intel·lectualment, que li va fer guanyar uns quants anys, que el va ajudar a ser ell mateix.
***

Marta Pessarrodona, en una entrevista el 27 d'abril de 2015, el defineix com "un intel·lectual de risc" --molt encertadament.

* * *

El 23 de maig de 2010 assisteixo a un acte, organitzat per Isabel Olesti, consistent en la lectura de poemes al Mas Picarany, acompanyada de la projecció del documental Metrònom Ferrater. Hi ha quatre rapsodes, amb un violinista cada un, disposats pel voltant de la casa. De memòria, hi reciten "Primavera", "La platja", "Moeurs exotiqus", "Sobre la catarsi", "Diumenge", "A l'inrevés, "A través dels temperaments", "Literatura", "Temps enrera", "Petita guerra", "Un pas insegur", "La mala missió" --molt ben llegit--, "Cambra de la tardor", "Els polls", "Societas pandari", "Bosc", "Corda", i l'inici d'"In memoriam" --aquest, no gaire bé, perquè no avisen que només en llegiran un fragment i perquè la rapsoda hi llegeix "estilista" per "estilita". S'hi aplega una gentada notable, excessiva per a la sala de la planta baixa del mas on es projectarà el documental --no el veig, aquesta vegada. Conèixer la casa i els turons i la pineda que l'envolten em fa imaginar encara millor poemes com "A través dels temperaments" o "Un pas insegur" i l'ambient familiar singular en què van pujar els germans Ferrater. A prop, hi ha un canyissar i algun avellaner.

  • Isabel Olesti ha recordat aquest acte, i ha exposat la situació de la casa, a l'article "El Mas Picarany de Ferrater", publicat en un número especial sobre Ferrater del diari digital de cultura en català Núvol.

* * *

Altres observacions
Apunt revisat l'11 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites