divendres, 22 de maig de 2009

Biografia

¬¬¬¬¬

Darrere del sensacional llibre Àlbum Ferrater, editat per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, crec que el document més valuós de què disposem és el llibre de Ramon Gomis El Gabriel Ferrater de Reus, que abasta els primers anys de vida de Ferrater, fins que venen el Picarany, la casa d'Almoster. Cal complementar-los amb el lllibre d'Eduard Bonet Gabriel Ferrater i Robert Musil, entre les ciències i les lletres, publicat a mitjan 2009, que posa l'èmfasi en la formació científica i lògica de Ferrater i en el seu interès constant per la ciència: aporta novetats biogràfiques de primera mà, ineludibles d'ara endavant per a qui tingui interès en la seva biografia. Ferrater és un fabulós autodidacte: va anar a escola sols del 1933 al 1936 i al liceu de Libourne segurament de final del 1938 al final del 1940. De l'abril del 1943 al febrer del 1946 va fer els tres anys de servei militar de la postguerra civil. Acaba el batxillerat el 1947, als 25 anys.

***

Jordi Amat prepara un llibre sobre Ferrater, que Edicions 62 publicarà a la tardor de l'any 2021. Mentrestant, la millor biografia completa sobre Gabriel Ferrater és la de María Ángeles Cabré, publicada a la col·lecció "Vidas literarias" --per més que Salvador Oliva hi al·ludeixi amb duresa a l'article "Gabriel Ferrater: Dante sense Florència", publicat al seu blog, un article de lectura imprescindible d'altra banda per la intensitat del seu atac contra els qui han menystingut Ferrater.
  • Llegeixo la ressenya que en va fer Andreu Gomila, publicada a l'Avui de 24 d'octubre de 2002, amb el títol "Ferrater, a la penombra" (PDF: 1 pàg.), que tampoc elogia el llibre de Cabré. Li retreu que no detalli la relació amb Riba ni Foix, entre altres hipotètiques mancances. Li retreu imprecisions, i que dóna una imatge de Ferrater com si fos "algú que es va fer poeta per casualitat, a la penombra. Li sembla una biografia escrita a correcuita. -- En fi, tornaré a llegir el llibre de Cabré, que em va semblar una aportació apreciable.
  • Localitzo unes aparents declaracions de Cabré sobre el llibre, que al cap de pocs dies només es conserven en la memòria de Google (l'adreça original era http://www.el-blog.org/main-blog/6496-15.-biografna-de-gf.html): opto per guardar-ne una imatge al final de l'apunt sobre el llibre. Al cap d'uns mesos descobreixo el bloc Bibliomanía, de Cabré, amb un parell d'apunts sobre la seva biografia i la traducció de Ferrater.
***

Fins a l'aparició de la biografia de M. Àngels Cabré, era molt remarcable la síntesi de Jordi Cornudella, inclosa en l'excel·lent estudi introductori a la seva antologia Vers i prosa; de fet, continua sent un text de referència per bé que breu, al costat de quatre textos:
* * *

El 2009 es publica en DVD el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste, que s'havia estrenat el 27 de juny de 2009 en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Juste la va ampliar encara, en una segona versió del documental, amb extres, i ha acabat fent-ne una versió nova, per a la televisió pública espanyola, amb el títol Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos

Transcric, del segon documental, unes paraules (minut 32:57) de l'agent literària Carme Balcells: "El motiu principal de la desgràcia de Gabriel és la falta de diners, o sigui, la falta de diners necessaris, per viure mínimament com ell havia viscut sempre, primer a ca els seus pares. Les poques feines que va tenir, les va atendre força bé. Mai va aconseguir una feina seriosa fins a la d'Alemanya. Quan jo el vaig presentar a al Jill, en aquell moment ell tenia un salari de l'editorial Rowohlt. Llavors era l'època que va estar potser més estabilitzat.".

El canal de Vimeo d'Enric Juste conté talls de vídeo, alguns de no aprofitats per al documental. Hi ha el valuós testimoni d'Amàlia Ferraté, que recorda la vida a casa, a Reus, amb una certa disciplina, unitat i harmonia familiar. Els altres són de Carme Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sílvia Mendlewicz, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel "Cateta" Rocha, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà i Maria Vargas Llosa. També hi ha alguns poemes recitats per Rosa Novell, "Fi del món", "A l'inrevés", "Cambra de la tardor", i els primers versos de Les dones i els dies, recitats per Jill Jarrell.

***

Al voltant del quarantè aniversari de la mort de Ferrater, han aparegut diversos testimonis sobre el suïcidi, que em deixen la idea, apuntada pel mateix Joan Ferraté i per Marta Pessarrodona anys enrere, que el metge li havia diagnosticat una cirrosi i poca esperança de vida:
  • Jaume Vallcorba publica, el 28 d'abril de 2012 a La Vanguardia un article titulat "Els últims dies de Gabriel Ferrater"
  • Francisco Rico, en una entrevista també publicada per La Vanguardia, el 15 d'abril, amb motiu de la seva jubilació, diu que li quedaven poquíssims dies de vida, per la cirrosi

***

Al febrer de 2006 vam anar amb la Maria a veure una exposició a Sant Cugat, a la Casa de Cultura, sobre Ferrater --l'edifici era on havia impartit classes a la incipient Autònoma--, de la qual, crec, hi ha disponible el catàleg, sota el títol "Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística" (PDF: 28 pàg.), al web de la Universitat de les Illes Balears. Hi havia dibuixos que no coneixia, anotacions de lingüística, l'enregistrament d'una conferència sobre Fabra, una edició que no coneixia del "Poema inacabat" publicada per la Diputació, fotografies i escrits personals --un conjunt valuós no del tot ben presentat. Durant la setmana que va durar l'exposició, comissariada pel competent Cornudella, va aparèixer una llarga notícia al quadern dels dijous d'El País en què ens prometien l'edició de nombrosos textos inèdits i l'edició crítica de Les dones i els dies! De l'exposició, cal recordar que hi ha traduccions de Ferrater del poeta Gottfried Benn, en castellà; que hi ha un poema, "Any" --publicat al quadern d'El País, que no va passar la censura i va ser substituït per "Corda", fet que trobo inaudit que no s'hagi sabut i esmenat fins ara; que cal llegir el Doktor Glas; que cal comprar el llibre de la Diputació sobre el "Poema inacabat", que aquest es basa d'acord amb el mateix Ferrater en el Don Juan de Byron; que ell va encetar Chrétien de Troyes pel Cligès. -- 23 de juny de 2020: Constato que, al cap dels anys, hem recuperat "Any", tenim edició crítica de Les dones i els dies, la Càtedra Màrius Torres ha preservat i publicat la conferència sobre Pompeu Fabra, vaig llegir el Doktor Glas, vaig comprar i llegir l'edició del "Poema inacabat" de la Diputació de Barcelona, i el meu amic Juli Grandia em va regalar el catàleg de l'exposició "Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística".

* * *

Llegeixo un llibre que aplega les entrevistes a Jaime Gil de Biedma. La majoria són fluixes, desordenades, unes quantes amb més gent, circumstancials. No és gaire bona tampoc la de Federico Campbell. Tot d'una m'adono de la sort que disposem de les entrevistes de Baltasar Porcel a Gabriel Ferrater (la primera a Destino; la segona, publicada pòstumament, a Serra d'Or), la de Roberto Ruberto (recuperada dins Cartes a l'Helena) i la de Federico Campbell, que és molt millor en el cas de Ferrater, aplegades a Papers, cartes, paraules. Gil de Biedma, a les entrevistes, sempre parla molt elogiosament de Ferrater, l'home que el va orientar intel·lectualment, que li va fer guanyar uns quants anys, que el va ajudar a ser ell mateix.
***

Marta Pessarrodona havia mantingut 25 anys de silenci públic sobre el qui havia estat la seva parella, Gabriel Ferrater, des del maig de 1968 fins a la seva mort. El 1997, en el vint-i-cinquè aniversari, va concedir per primera vegada una entrevista sobre Gabriel Ferrater, molt valuosa, per a la Revista del Centre de Lectura de Reus. En una entrevista el 27 d'abril de 2015, el defineix com "un intel·lectual de risc" --molt encertadament. Ha continuat parlant de Ferrater en noves entrevistes, com la de Xènia Bussé a la Revista de Catalunya, 307, de juliol-setembre de 2019, amb motiu d'haver rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: "Marta Pessarrodona: records entre versos, assajos i traduccions" (PDF: 16 pàg.). El seu llibre (Quasi) tots els contes, publicat el 2011, una col·lecció que té la particularitat de narrar històries molt sovint fortament autobiogràfiques, té una primera part titulada "Assignatura pendent" amb un sol conte, "Abel était l'aîné...", pàg 9-19, que evoca una família i la relació de dos germans, amb nombrosíssimes coincidències de detall amb la famíla Ferraté(r). Aquell mateix any vaig assistir a una conferència seva, a Igualada, "Un exilitat intel·lectual: Gabriel Ferrater".  Cal llegir un seu article propiciat per la relectura de "Midsommarnatt", un dels quatre poemes que Jordi Cornudella havia afegit, el 2010, a l'edició definitiva de Les dones i els dies. Es titula "Midsommarnatt: notes memorialistes a un poema de Gabriel Ferrater", i va aparèixer a la Revista d'Igualada, núm. 35, setembre de 2010.
  • En aquest darrer article, Pessarrodona explica que J. V. Foix va ser un gran amic i protector econòmic de Ferrater, i també detalla la seva relació difícil amb Joan Ferraté (que explora literàriament al conte "Abel était l'aîné...").
* * *

Dolors Oller explica, el 2018, cap al final de la conferència d'un curs d'estiu a la Universitat de Girona que "era un personatge molt interessant. Tothom té la idea que era brutal. I jo crec que no. Jo crec que era molt amable, la meva experiència és que era d'una amabilitat delicadíssima. Estimava els altres, perquè s'interessava pel que feies i t'ajudava. I a més tenia una intel·ligència que brillava sola.". Afegeix que Joan Ferraté li havia dit alguna cosa com ara "Néixer en una casa que hi ha aquella bestiota instal·lada et mou a fer moltes coses.".

Al mateix curs d'estiu, El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, a tall de cloenda hi va haver una taula rodona amb Jordi Cornudella, Salvador Oliva i Javier Cercas, amb preponderància dels records de Joan Ferraté, que havien tractat tots tres uns quants anys, però també amb records d'Oliva sobre Gabriel Ferrater i detalls de la relació entre els dos germans.
  • A propòsit d'aquest Ferraté(r), Joan va conservar la grafia Ferraté amb què escrivien el nom de la família, i Gabriel hi havia afegit la erra, amb certesa, ja el 1940: consta com a Gabriel Ferrater al seu expedient acadèmic del liceu francès de Libourne (ho explica Stasiakewicz a la seva tesina sobre la correspondència amb Gombrowicz, pàg. 22), a la carta que va enviar al maig amb traduccions al francès de poemes de García Lorca al suplement L'usage de la parole de la revista Cahiers d'Art) i a les seves fitxes de préstec de la llibreria Shakespeare & Co. de París, el 1941.

***

Feliu Formosa, al llibre A contratemps: Diaris (Catarroja: Perifèric, 2015, pàg. 23-27), elogia, a part del Ferrater poeta, el Ferrater escriptor, arran de la lectura d'Escritores en tres lenguas. I evoca tot seguit el Ferrater persona, amb una gran intensitat: diu que aquests textos...

...ens acosten a una ment sempre en acció i sempre fora del | rutianari, del tòpic, del conformisme, de l'habitual. I és això el que em condueix a la tercera faceta, el Ferrater com a persona amb la qual vaig poder tenir alguns contactes, pocs però suficients per saber com era. I aquest ésser humà que fou Gabriel Ferrater em sembla tan considerable com el poeta i l'escriptor. Per què separo la persona d'uns resultats literaris que el defineixen i que són l'únic que realment ens queda d'ell? Perquè les escasses converses que hi vaig poder tenir posseeixen aquest caràcter únic i incomparable que tenen els seus textos; perquè Ferrater persona no amagava ni deixava a un costat el Ferrater escriptor. La persona i l'escriptor coincidien, cosa que no passa amb tothom, encara que pugui semblar estrany. (pàg. 24-25)

Formosa esmenta alguns records, les vegades que hi havia enraonat, en converses que anaven sempre directes cap a la substància: 

No era un personatge agressiu o épatant, en el tracte directe. Era una persona d'una delicadesa i una elegància que molts ignoren i que, per a mi, no té gaire a veure amb algunes opinions excessivament dràstiques que figuren en papers destinats en principi a la privacitat (i que consti que no en desaprovo pas la publicació pòpstuma). Crec que, en un sentit positiu, Ferrater era un ingenu. Tenia aquella "ingenuïtat" de que`parla Brecht, poeta que ell admirava, i que equival a una curiositat, que no té per què amagar-se, respecte a tots els temes que l'apassionaven i sobre els quals parlava directament. Això enriquia, com he dit, els seus interlocutors, i d'això en guardo un record inesborrable. (pàg. 26)

Dec aquesta observació al meu amic Juli Grandia.

***

Enric Sullà ha evocat el Gabriel Ferrater professor universitari en conversa amb Borja Bagunyà i Marina Porras, al programa de ràdio de l'escriptora, Les coses fonamenals, del 23 d'octubre de 2019, amb el títol "Els germans Ferraté(r) i la crítica cultural" (69:00).

***

La seva formació com a lector deu molt a la biblioteca familiar a què tenia accés. Xavier Pla, en un article del monogràfic sobre Joan Ferraté de la revista Veus baixes (núm. 5, any 2019, pàg. 98), ha apuntat els indicis de la presència de Josep Pla en aquesta biblioteca: 

No sé si mai s’arribarà a saber la composició de la biblioteca dels pares dels germans Gabriel i Joan Ferraté(r), però per alguns indicis de què disposem sabem que els primers llibres de Josep Pla en formaven part. Sabem, per exemple, que el seu pare, Ricard Ferraté i Gili, i també el seu oncle Amadeu, es van fer subscriptors del llibre de Pla Vida de Manolo, contada per ell mateix el mes de desembre de 1927, un llibre sobre el qual Gabriel Ferrater va escriure grans elogis. Sabem, per diverses declaracions dels dos germans, que els primers llibres de Pla (Coses vistes, de 1925, Llanterna màgica, de 1926, Relacions, de 1927), formaven part de la biblioteca familiar. El mateix Gabriel va deixar constància de la seva admiració per Pla en aquells versos famosos del «Poema inacabat».

***

El 23 de maig de 2010 assisteixo a un acte, organitzat per Isabel Olesti, consistent en la lectura de poemes al Mas Picarany, acompanyada de la projecció del documental Metrònom Ferrater. Hi ha quatre rapsodes, amb un violinista cada un, disposats pel voltant de la casa. De memòria, hi reciten "Primavera", "La platja", "Moeurs exotiqus", "Sobre la catarsi", "Diumenge", "A l'inrevés, "A través dels temperaments", "Literatura", "Temps enrera", "Petita guerra", "Un pas insegur", "La mala missió" --molt ben llegit--, "Cambra de la tardor", "Els polls", "Societas pandari", "Bosc", "Corda", i l'inici d'"In memoriam" --aquest, no gaire bé, perquè no avisen que només en llegiran un fragment i perquè la rapsoda hi llegeix "estilista" per "estilita". S'hi aplega una gentada notable, excessiva per a la sala de la planta baixa del mas on es projectarà el documental --no el veig, aquesta vegada. Conèixer la casa i els turons i la pineda que l'envolten em fa imaginar encara millor poemes com "A través dels temperaments" o "Un pas insegur" i l'ambient familiar singular en què van pujar els germans Ferrater. A prop, hi ha un canyissar i algun avellaner.

  • Isabel Olesti ha recordat aquest acte, i ha exposat la situació de la casa, a l'article "El Mas Picarany de Ferrater", publicat en un número especial sobre Ferrater del diari digital de cultura en català Núvol.

* * *

Altres observacions
  • Ricard Ferraté Gili, el pare, té entrada a la Viquipèdia
  • Va ser membre de la famosa llibreria Shakespeare & Co., a París, l'any 1941, quan vivien exiliats a Bordeus. Hi va agafar dos llibres en préstec, als mesos d'abril i maig: de T. S. Eliot, Collected Poems (1909-1936), i de Philip Horton, Hart Crane: The Life of an American Poem. Consten a la targeta de préstec el Chateau Peyrou, a Saint Émilion, i l'Hotel des Arts, a la cèntrica avinguda de Neuilly, a París.
  • Pere Ballart ens ha fet fixar en el primer paràgraf autobiogràfic de l'informe sobre un original inèdit, inclòs a Noticias de libros (un dels informes per a Rowohlt Verlag escrits a Hamburg en anglès, que van ser traduïts al castellà):  "Jürgen Plook. Manuscrito sin título. // No, no puedo leer un manuscrito como este con ningua simpatía. Pero no por su alemán, sino porque, a lo largo de veinticinco años, he tenido que leerlo ya unas doscientas veces, e incluso me temo que yo mismo escribí un par de especímenes, cuando tenía dieciocho años y pensaba que Dîner de tétes à Paris-France era un poema inmortal. [...] 25.2.1963".
  • Localitzo una nota biogràfica sobre Elvira Rocha, cosina de Carles Barral, possible germana de Cateta Rocha.
  • En línia, a Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater, hi ha una breu síntesi cronològica.
  • A l'entrevista amb Lluís Pasqual, el 1970, per a la Revista del Centre de Lectura de Reus, diu: M'agrada viure a Sant Cugat; Barcelona m'emprenya". I encara, parlant de Reus: "Decididament prefereixo la vida en una ciutat molt petita a la de Barcelona.".
  • A partir d'un document de joventut, exhumat dins la revista digital Veus baixes, núm. 0, amb el títol "Una carta de Ferrater des de Libourne, el 17 de maig de 1940" (PDF: pàg. 19-41), vaig poder posar en valor la fecunditat del surrealisme en la poesia de Gabriel Ferrater. 
  • Localitzo també un apunt del bloc Saragatona, d'un estudiant que va tenir Gabriel Ferrater com a professor, el seu darrer any de vida
  • Oriol Pi de Cabanyes l'evoca com a professor de la Universitat Autònoma al seu llibre A punta d'espasa: noves glosses d'escriptors
  • Article de La Vanguardia en commemoració dels 25 anys del recital del Price (PDF)
  • Article d'El Nacional, de 13 de desembre de 2020, en commemoració dels 50 anys de la Tancada de Montserrat, i tuit de l'Associació Gosar Poder amb dues fotografies de Ferrater a l'assemblea
  • El programa Millennium dedicat als Goytisolo, "Els Goytisolo, nens dolents de casa bona", títol d'un dels programes de Millenium, de TV3, acaba dedicant molta estona a Ferrater
  • Aquest blog conté un apunt on vaig recollint les frases atribuïdes a Ferrater que crec que no pertanyen a la seva obra escrita publicada
Apunt revisat el 10 de juliol de 2021

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites