divendres, 22 de maig de 2009

[038] Si puc

¬¬¬¬¬

Deu fer molts anys, vaig escriure al marge del poema, en acotació als versos 10-12: "novament el record que s'esvaeix, un dels nuclis temàtics més reiterats. I lligat, el tema de la fugacitat del moment.". També m'havien cridat l'atenció les sinestèsies, i havia relacionat "Si puc" amb "La mala missió". I algun amic devia fer-me veure la relació amb "Le balcon", de Baudelaire --l'estrofa final d'aquest poema acaba també amb una pregunta i una imatge homòloga, només que la metàfora de Ferrater és menys alambinada, més eficaç, i la pregunta seva és menys sentimental, més aguda, menys onanista.

"Si puc" era el tercer poema de Menja't una cama. Apareixia a continuació de "Cambra de la tardor" i "Tres llimones", dos poemes sobre la memòria i la nostra capacitat d'aprehensió del món. En la bona edició que Cornudella va fer de Les dones i els dies, el poema apareix acarat, com en l'original, amb "Tres llimones", en un cas clar de complementarietat deliberada que acaba enriquint el sentit de tots dos poemes. Enceta, amb "Tres llimones", una sèrie d'11 poemes hexasil·làbics de la segona secció de Les dones i els dies.

Oller1997 considera, al principi d'una ponència excel·lent, que el que planteja el poema és molt present en les meditacions de Ferrater sobre poètica, el problema de la formalització de l'experiència (pàg. 74-75). Hi obre diverses possibilitats d'interrogació: "la distància entre la realitat i la formulació poètica d'aquesta realitat, la relació entre l'experiència i la seva formalització, la persistència de la memòria o la permanència dels instants d'emoció més enllà de la circumstància concreta, i també l'existència fràgil d'una identitat més enllà del punt de vista del moment." (pàg. 76). Així mateix, relaciona "Si puc" amb "La mala missió".

***

Terry1971, pàg. 32-33, es fixa en els versos finals del poema, i els posa com un exemple del reconeixement de Ferrater "que l'experiència que cal concretar en un poema ha de trobar la seva pròpia forma, i que, abans d'assolir-la, és possible que esdevingui una cosa totalment diferent." (pàg. 32-33).

Terry va traduir el poema, amb el títol "If I can", a la seva selecció de la poesia de Les dones i els diesWomen and days. És literal i convincent, però tradueix la perífrasi d'obligació del penúltim vers, "he de saber conèixer / que ve d'aquest moment?", per un futur, com si diguéssim un ordinari i previsible "sabré conèixer". La tria de Terry em fa pensar que l'expressió triada per Ferrater mereix que hi pensem més --condensa el sentit moral del poema.

***

Ballart1998, pàg. 289, apunta que hi pot haver darrere del motiu del pou “Bassa” i “Cigola la carrucola del pozzo...”, de Montale: “la idea de l’aigua estancada com una superfície fins a la qual emergeix, per sobrenedar-la un instant, l’ombra d’un record, inaferrable”.

***

Rosa Novell recita el poema en el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste.

Hi ha un àudio (4:38-5:22) amb una lectura de Maria Cabrera @plaerdemaria, dins el programa Sentits, de Catalunya Ràdio, seguida d'un breu comentari arran de les preguntes de l'entrevistador. Cabrera posa "Si puc" com a exemple del tòpìc de la recusatio. L'àudio sencer, que recomano, dura 8:37, i comprèn una explicació ràpida del tòpic de la recusatio i la lectura de tres poemes: un fragment d'Ovidi, "Si puc" i "Mal dit", d'Enric Casasses.

També l'ha llegit Míriam Cano, en un acte de la revista digital Catorze, amb passió i solvència, si bé no va aconseguir que el darrer vers fos clarament interrogatiu:


Apunt revisat el 5 de febrer de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites