divendres, 16 de març de 2012

Murgades2012

¬¬¬¬¬

Murgades, Josep. Conferència "El meu Gabriel Ferrater", dijous 15 de març de 2012, 19.00 h. Sala d'actes del Centre de Lectura de Reus

Hi ha, en el camí d'accés a la sala d'actes, set vitrines amb llibres (alguns de poc freqüents, com l'homenatge Una lleu sorra i Espais de probabilitat finits, signat per Ferrater i Eduard Bonet) i algunes fotos, revistes enquadernades, obertes per la pàgina on hi ha l'article de Ferrater o sobre ell. En una sala de lectura annexa, hi han penjat un notable retrat de Ferrater pintat per Josep Maria de Martín i sis olis de l'època en què s'havia interessat per la pintura i la tècnica dels pintors (n'hi ha quatre amb el motiu de la pineda que envoltava el Mas Picarany), quadres que es complementen amb un full solt que reprodueix l'article de Xavier Amorós "Una pintura a mig fer de Gabriel Ferrater sota els pins", publicat a l'Informatiu Museus número 28. La sala d'actes és plena de gom a gom --potser unes cent cinquanta persones--; n'hi ha que seuen en cadires supletòries i n'hi ha que s'hi estan drets tota l'hora llarga de conferència, a la qual no afegeixen cap torn de preguntes. Núria Aulestia fa una breu i sòbria presentació del conferenciant, que és el quart i darrer del seminari que ha organitzat el Centre de Lectura de Reus (dilluns hi va intervenir Jordi Julià, dimarts Xavier Amorós, dimecres Ramon Gomis). A la lectura dramatitzada que segueix la conferència, de Rosa Mateu i Ramon Balasch, amb el títol "Paraules Ferrater", no m'hi puc quedar --per no perdre el tren de tornada a Barcelona.

Amb el vers "Diré el que em fuig. No diré res de mi" com a lema, Josep Murgades va desgranant records i anècdotes de la seva època d'estudiant a la incipient Universitat Autònoma de Barcelona, amb un centenar d'estudiants a l'espai habilitat al monestir de Sant Cugat del Vallès. Gabriel Ferrater hi va començar a exercir de professor --tot i no ser llicenciat, perquè li faltaven les assignatures maria, de la mena de Política, Religió i una més--- de l'assignatura "Teoria literària", substituint juntament amb Francisco Rico el defenestrat professor Guillem Díaz-Plaja --Enric Sullà ha explicat amb més detall l'episodi en el documental Metrònom Ferrater, d'Ernic Juste.

Murgades ja havia estat triat, en el número de juny de 1972 que Serra d'Or havia dedicat a la memòria de Gabriel Ferrater, per escriure un article necrològic que evoqués la seva tasca docent, i puc imaginar-me que la conferència d'avui no desdiu gaire dels records escrits quaranta anys enrere. Els records de Murgades el situen com a espectador, sense gaire protagonisme. Confessa, de fet, que sempre ha estat més interessat en la història que no en la literatura, i que no ha llegit tampoc mai gaire Ferrater. -- Creu que, amb Josep Pla, és un dels autors que han escrit en una part de la seva obra l'antitopos de la joventut, època trista i desgraciada --una idea que també troba en un dels textos de Les bonhomies de Josep Carner.

Murgades va tenir el curs següent Ferrater com a professor en matricular-se de l'assignatura de "Lingüística", molt concentrada en Chomsky i de bon nivell acadèmic, i va assistir a les seves classes del setembre del 1969 a l'abril del 1972. El considera un molt bon docent, sobri, contingut, seriós, que tractava els alumnes de vostè i tenia preferència per donar classe a primera hora, a les nou del matí. En la tertúlia del bar El Mesón, era més informal, fins i tot procaç a vegades, però no pas tant com s'ha arribat a dir, i hi parlava més aviat del món i de literatura (els seus plantejaments crítics eren formalistes). Murgades considera que Gabriel Ferrater i el seu germà Joan van ser els dos lectors més seriosos i profunds que hi ha hagut d'Ortega y Gasset.

Josep Murgades (font: Pencatala.cat)

Com a professor, Murgades va tenir d'alumnes Xavier Macià i Núria Perpinyà, que va animar a estudiar Gabriel Ferrater, i més endavant Assumpta Terés, ara professora a Hamburg i descobridora dels informes de lectura que havien quedat als arxius de l'editorial Rowohlt. Esmenta Rilke, una frase que agradava a Riba i al mateix Ferrater: "La glòria és la suma dels malentesos que es donen al voltant d'un nom nou.".

Al llarg de la conferència, en fi, Murgades recorda també algunes frases i idees de Ferrater memorables:
  • Considerava --la frase li sap greu a Josep Murgades-- que la literatura catalana de Roís de Corella a Verdaguer era un invent de Joaquim Molas.
  • "Jo escric en català perquè és l'única llengua en què sé fer-hi faltes", atès que escriure literatura és infringir les normes de la llengua.
  • La darrera, ja l'havia inclosa en un article del diari El punt - Avui de 28 de desembre de 2011: "En tàcita advocació dels corrents formalistes, sostenia Gabriel Ferrater que només comença a saber-se una llengua estrangera quan no totes les seves paraules et semblen absolutament poètiques.".

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites