divendres, 22 de maig de 2009

[111] S-Bahn

¬¬¬¬¬

El vers en francès de la segona estrofa, “Ara, la noia / qui tant d’eau froide m’a fait boire”, al·ludeix Villon. La frase final és de Poe, d'un pròleg a les narracions Tales of the Grotesque and Arabesque, tot defensant-se de l'acusació de germanisme, en un context que il·lumina el poema "S-Bahn". He rumiat sobre el sentit de l'al·lusió a Poe en un apunt que vaig titular "Llegir literatura en el paradigma 2.0", voltes que em porten a considerar "S-Bahn" un dels poemes majors de Ferrater.

Comentat per Julià2007, pàg. 116. Pere Ballart també va interpretar que les veus que es fonen en el poema són les dels fatigats viatgers del vagó.

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb dues correccions en aquest poema. El vers 48 --el marco amb cursiva-- deia "I tu, tu el meu serpent, tu el meu orgull, / m'has deixat a mig fer. No hem anat / junts a Amsterdam." en comptes de "m'has deixat a mig fer. No haurem anat", amb una síl·laba més per fer el decasíl·lab. Els versos 64-65 deien " '[...] / Les ungles i els cabells et van creixent. / Ja ni tan sols tu que em tornessis. Ja / ni tan sols tu. Ni els vidres trossejats / no feriran el cos viscós, el llimac gris.' "recullen més llum que ningú, a les mans / de cera que no es fon, plàcida." en comptes de "I ja ni tu que em tornessis. Ja / ni tu. Ni els vidres trossejats".

Apunt revisat el 12 de desembre de 2011

--

1 comentaris:

produccions COLOR-SÉPIA ha dit...

Els dos primers versos en llatí cal anar-los a cercar entre les epístoles d'Horaci.

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites