divendres, 22 de maig de 2009

[008] Com Faust

¬¬¬¬¬

Fa dies que aquest apunt persisteix a figurar entre els més llegits del bloc, i no hi havia apuntat res de gaire valor. Hi consignava que darrere del primer poema sobre les dones, "El mutilat", hi havia dos poemes sobre els diners: "Com Faust" i "Veus baixes". En el moment d'escriure aquella anotació devia tenir present aquella frase de Ferrater, "una vida no es conserva si no és ben atenta a les lleis del diner i als moviments dels homes i de les dones", que apareixia en el text que acompanyava Da nuces pueris a tall de poètica.

"Com Faust" és un poema senzill, però amb molta punta. Té l'agudesa de replantejar el mite de Faust a partir de la paradoxa que la venda de l'ànima al diable es pogués negociar a trossets, a la menuda. El punt i a part del setè vers marca la inflexió, el moment que ens plantegem la possibilitat de negociar sobre la nostra ànima, de vendre'ns parcialment. El terreny ha estat preparat prèviament per una acumulació molt graciosa de vocabulari financer i comptable, amb els substantius "rendiment" i fins i tot "sortida", amb la comparació de l'ànima amb un "tot blocat", com si es tractés d'una lletra de canvi, "que ningú no ens descompta" (vers 6), i encara el "respondre" del vers següent.

La situació és universal, concerneix tots els lectors. És ben eficaç, així, l'efecte gradual que Ferrater obté amb la impersonalitat de l'inicial "Qui no l'haurà invocat?" i l'absència de verbs amb forma personal a les frases següents, per passar després a la primera persona del plural, primer en el complement indirecte ("Ens ho vendria tot") i després en el "pagaríem amb un tot blocat". Aquest mateix efecte, el repeteix en els darrers versos, ara de forma més sintètica i, doncs, procurant-s'hi la contundència necessària, amb una primera frase en tercera persona i la pregunta final en la primera persona del plural. La pregunta, hàbilment preparada en el breu poema, ens colpeix --ens la formulem com si el diable se'ns pogués comparèixer un dia.

Simona Škrabec ha posat aquest poema en relació amb Maragall i "Sobre la catarsi" --hi estic d'acord.

Apunt revisat el 17 de gener de 2012

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites