divendres, 22 de maig de 2009

[024] El secret

¬¬¬¬¬

A la pàgina 123 de l'Àlbum Ferrater es reprodueix una pàgina de Da nuces pueris amb anotacions del mateix Ferrater. Hi diu, al peu del poema: "Réplica a Jaime Gil, Canción para ese día". I també hi ha una nota, (1), a l'esquerra del primer vers amb la corresponent anotació a peu de pàgina: "Ritme de Guillén: / "Está lloviendo aún de los llovidos / castaños..." ". Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, editors de l'Àlbum Ferrater, transcriuen el poema de Gil de Biedma sencer, sota la reproducció del poema de Ferrater i les seves anotacions. El sentit de la rèplica es torna evident. Té gràcia que hi triï el ritme de Guillén, el poeta que Gil de Biedma havia admirat tant.

***

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de Les dones i els dies, amb una correcció en aquest poema. El vers 23 --el marco amb cursiva-- deia "I més que mai, quan vindrà que els turmenti / l'esquinç del vespre nu (quan trepitjaven / caretes, i la pell al descobert / els deia tot el fàstic de com eren / abans: tal com hauran tornat a ser) / i s'agermanin tots dins l'odi mutu, / callarem." en comptes del definitiu "l'esquinç del vespre pur (quan trepitjaven".

***

El comentari d'un lector m'ha fet veure que el canvi de darrera hora de l'adjectiu del vers 23 és un detall nimi en comparació amb les diferències notables entre la versió del poema a Da nuces pueris i a Les dones i els dies. Reprodueixo els dos textos a continuació. Hi marco amb cursiva les modificacions o supressions, a la columna esquerra o a la dreta a conveniència. Deixo en blanc a la columna esquerra l'espai corresponent als versos afegits a la versió darrera del poema, sense destacar-los amb cursiva, que no cal --uns versos que em sembla que fan més explícit el sentit del poema.

Da nuces pueris
EL SECRET
Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim
estiu. De bon matí, abans que el telèfon
no ens cridi a platja o bosc, ens n'anirem.


Prendrem el tren més lent, i baixarem
a la tercera estació, en un poble
de terra sense verds. El disc vermell
d'una taverna ens donarà el senyal.
Creurem. Ens asseurem, i tot el dia,
mirats pero sense mirar, ens prendrem
la tèbia cervesa del silenci.
Tornarem ben segurs que cap record
no ha nascut en nosaltres. Quan trobem
el primer amic, comprendrem que aquell dia

ha estat el del prodigi, que s'han dit
el mot senzill i just, i tothom riu.


Riurem també, i guardarem el secret.
I sobretot després, quan els turmenti
d'haver-se descobert que no es volien
tal com eren i hauran tornat a ser,


i s'agermanin tots en l'odi mutu,
callarem. Que no sàpiga ningú
que no vam dir ni sentir res. Que puguin
odiar-nos també, fraternalment.
Les dones i els dies
EL SECRET
Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim
estiu. De bon matí, ans que el telèfon
cridi a platja o bosc, ens n'anirem.
Entre el baf dels carrers regats de fresc
travessarem la ciutat, fins prendre
el tren més lent que surti, i baixarem
a la tercera estació, en un poble
de terra sense verds. El disc vermell
d'una taverna ens donarà el senyal.
Creurem. Ens asseurem, i tot el dia,
sense mirar mentre ens miren, beurem
la tèbia cervesa del silenci.
Tornarem ben segurs que cap record
no ha entrat en nosaltres. Quan trobem
el primer amic, i dins d'un bar encès
de veus i mans, comprenguem que aquell dia
ha estat el del prodigi, que s'han dit
el mot simple dels justos, i que els uns
han sabut creure els altres quan negaven
les hores de tants anys, i tothom riu,
riurem també, i guardarem el secret.
I més que mai, quan vindrà que els turmenti
l'esquinç del vespre pur (quan trepitjaven
caretes, i la pell al descobert
els deia tot el fàstic de com eren
abans: tal com hauran tornat a ser),
i s'agermanin tots dins l'odi mutu,
callarem. Que no sàpiga ningú
que no vam dir ni sentir res. Que puguin
odiar-nos també, fraternalment.

La comparació dels dos textos ens deixa veure les operacions d'escriptura de Ferrater. Rectifica la mètrica, per assegurar que tots els versos són decasíl·labs. La narració és més explícita, més detallada, dóna millor la situació. Les mentides, els enganys, les enveges, el fàstic apareixen i augmenten la complexitat del contrast amb el narrador absent.

***

Sobten dues coses d'aquest poema. La primera és la primera persona del plural, una tria insòlita per narrar una situació que un imagina més aviat individual, que consisteix precisament en una separació deliberada del grup. La segona és que Ferrater l'acari a "Lliçó d'història", posant de relleu el contrast de l'experiència individual sobre la maniobra del pont amb l'experiència col·lectiva. La situació i alguns motius de detall del poema fan pensar, d'altra banda, en "La confidència".

Fotograma del documental Zona verde (1966), de Quim Viñolas,
imatge del merendero de les Planes, tercera estació des de Sarrià

Apunt revisat el 28 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites