dimecres, 16 de setembre de 2009

Castan2009

¬¬¬¬¬

Castán, Carlos. "Cartas desde la postguerra: Gabriel Ferrater en Huesca", pàg. 45-56, dins Papeles dispersos. Saragossa: Tropo, 2009, 163 pàg.

Malgrat el títol, l'article de Carlos Castán posa l'èmfasi en els efectes perdurables de la postguerra a la ciutat d'Osca i, s'entén, per extensió, a la província. Cita fragments de les cartes de Ferrater a la seva família durant el servei militar --des de Barbastre i Osca-- que li serveixen per corroborar les seves afirmacions. Castán escriu força bé, però m'esperava un text a la Sebald. L'article em decepciona, tot i que el que hi explica m'arrossega a llegir tots els seus papers dispersos --que em resulten propers. Rellegeixo les cartes de Ferrater a la família, incloses a Papers, cartes, paraules, pàg. 301-332, que em fan pensar en alguns poemes de Les dones i els dies amb records d'aquells mesos: "Petita guerra", "Mala memòria", "Poema inacabat". La carta 21 conté una al·lusió a la flauta d'Iblis (pàgina 331), present al poema "A mig matí" i, en al·lusió, a la "Faula primera".

Congruent amb el que explica Ferrater a les seves cartes, la mare recorda amb claredat que, a Perarrua, hi va haver un destacament de l'exèrcit, potser un batalló, l'any 1945, setanta o vuitanta soldats amb alguns oficials i suboficials. Va ser un esdeveniment notable en un poble tan petit, i a ella li va deixar uns records plens de detalls i inesborrables. Tenia 9 anys ("¿Y tú, niña, cuántos años tienes?", li deien els soldats. "Nueve."). Hi van passar vuit o nou mesos. Van aprofitar el sòlid edifici de les escoles com a aixopluc de la companyia --els oficials dormien a les cases més importants--, i la canalla va passar a fer les classes a l'ajuntament. Cuinaven al carreró que duia darrere l'església, on hi havia hagut el cementiri (un racó de la façana continuava negre l'última vegada que m'hi vaig fixar), i tenien la intendència en un magatzem del mateix carreró, que comunicava amb l'ajuntament. Els soldats, i sobretot els oficials, freqüentaven el cafè dels avis, a la plaça, i compraven queviures a la botiga i es feien fer entrepans.

El documentadíssim llibre de Ferran Sánchez i Agustí Maquis y Pirineos: la gran invasión: 1944-1945 (Lleida : Milenio, 2001) precisa que els maquis van penetrar, entre altres vies, per la Fueva i per la cara nord del Turbó i la vall de l'Isàvena, respectivament fins a Troncedo i fins a Juseu, és a dir a l'oest i a l'est de Graus, la primera localitat important quan un puja de Barbastre en direcció a Benasc. En un moment donat, les dues carenes entre les quals baixa l'Ésera i hi ha Perarrua devien estar sota el control relatiu del maquis.

Apunt revisat el 25 de novembre de 2009

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites