¬¬¬¬¬
Balaguer Pascual, Enric. «La mirada contemplativa. Apunts sobre les veus poètiques de Cesare Pavese i Gabriel Ferrater». Aiguadolç, L’, [en línia], 1991, núm. 15, p. 41-56
El professor Enric Balaguer és un dels impulsors del Grup de Recerca de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat d'Alacant, especialitzat en l'estudi de la literatura del Jo: autobiografies, memòries, diaris, dietaris, cartes --un camp fonamental en la literatura catalana del segle XX i l'actual. No és estrany, doncs, el seu interès a comparar Cesare Pavese, l'autor d'Il mestiere de vivere, i Gabriel Ferrater, que ens consta que havia anat escrivint un diari aforístic: "Del 54 al 57 havia escrit una mena de diari, que vaig cremar, i ara em sap greu, en el qual, però, no deia 'avui m'ha passat tal cosa i demà tal altra', sinó que sota la forma de l'aforisme seguint els models de Nietzsche i de La Bruyère, deia el que em semblava sobre la gent de la península, i sobretot els catalans. Però no m'acabaven de satisfer." (de l'entrevista de Baltasar Porcel, del 1972, reproduïda a Papers, cartes, paraules, pàg. 531). Sabem per Carles Barral que Ferrater era un lector apassionat d'Il mestiere di vivere i sabem per Àlex Susanna que tenia el llibre Poesie, de Pavese (en l'edició d'Einaudi de 1961). Narcís Comadira, a Marques de foc: Els versos i els dies, ens explica que, al seu parer, Ferrater havia llegit molt Pavese i bé. Lavorare stanca és un dels títols que va incloure, significativament, quan va publicar Teoria dels cossos dins la col·lecció "Antologia catalana" d'Edicions 62, a la taula cronològica de literatura que acompanyava els textos de la col·lecció. Hi ha també semblances biogràfiques entre tots dos poetes, i fan un paper semblant com a renovadors dins la seva tradició literària, tot i tenir una obra poètica breu, del voltant d'un centenar de poemes cadascun.
Enric Balaguer, assagista frondós i prolífic, autor d'un blog excel·lent, A tall d'invocació, fa una aportació rellevant en aquest article --que ja té 30 anys!-- per copsar millor el valor de Gabriel Ferrater a la literatura contemporània. Veu una gran connexió entre Pavese i Ferrater (si bé no tan intensa com entre Gil de Biedma i Ferrater). Balaguer repassa sobretot, de forma útil i prou detallada, la poètica de Pavese, amb comparacions pertinents amb Ferrater. Pavese és un poeta ric en imatges de camp i oposa el món infantil al món adult, mentre que Ferrater fora un poeta més aviat urbà en les imatges, amb un món imaginatiu que comença a l'adolescència. Pavese distingia entre la "poesia racconto", de Lavorare stanca, i la "poesia canto", de La terra e la morte i Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. Balaguer opta per cenyir el seu article a Lavorare stanca, que és la que troba més afí a la poesia de Ferrater, i a fixar-se en tres aspectes que considera bàsics: la concepció de la poesia com a plasmació d'experiència moral, l'observació social com a procediment d'elaboració poètica i les afinitats pel que fa a la tria del llenguatge poètic." (pàg. 43).
Sembla que Pavese tractava d'extreure en la seva poesia el que era essencial de la vida, els gestos significatius, d'exaltació per contacte amb les coses i el món, el fons de la nostra pròpia consciència --sintetitzo el que en diu Balaguer, que destaca cap al final de l'article, amb agudesa, que Ferrater es distingeix de Pavese en la tessitura racionalista i el posat antiromàntic. Coincideixen a construir molts poemes a partir de l'observació i de la descripció detallada d'una anècdota de caràcter quotidià. "La perspectiva des de la qual es conta, en moltes de les seves composicions, és bàsica. [...] En el fons, bona part de l'activitat indagatòria en tots dos autors va en un sentit molt concomitant, o assolirà característiques semblants, a la recerca existencialista. Aquesta actitud és la que els porta contínuament a preguntar-se sobre el sentit de l'existència i a mostrar, de forma nua i directa, el buit i la desolació." (pàg. 46).
La poesia de Pavese s'omple d'escenes i personatges quotidians, com la de Ferrater, i d'una mirada sobretot cap a l'exterior, cap a un món que sovint els és estrany. Tots dos tenen una aguda capacitat d'observació social, ens diu Balaguer. "Tot és susceptible de ser elevat a una consideració interessant, a desvetllar un gest significatiu i emblemàtic." (pàg. 49). I fan una poesia que és narrativa, plena d'encavalcaments als versos: en el cas de Pavese, per influència de la literatura nord-americana, per la seva experìència com a novel·lista, per la consecució d'un estil col·loquial proper al lector i pel descobriment de Shakespeare --la voluntat de trobar una dicció natural i l'influx de Shakespeare també són fonamentals en Ferrater.
Vet aquí que l'interès per Gabriel Ferrater m'ha descobert Enric Balaguer, un lector i assagista poderós.
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada