dilluns, 29 d’agost del 2022

Roig2022

¬¬¬¬¬

Roig, Albert. Posseït. Barcelona: L’Altra Editorial, maig de 2022, 270 pàg.

M’agrada la gent apassionada com Albert Roig, i m’entusiasmen els llibres que m’inciten a fer noves lectures, encara més si trenquen els meus hàbits. Les vindicacions i aversions de Posseït, i els testimonis de primera mà que inclou, són llaminers. Algunes de les aversions em semblen exagerades. La majoria tiren contra el que Dolors Oller va denominar poesia vivencial, feta d'anècdotes personals i insignificants (el terme poesia vivencial segurament és més exacte que poesia de l’experiència, que sí que podem aplicar a Ferrater). El que m'interessa sobretot són les vindicacions de Roig.

He llegit el llibre d’una tirada. Aquests retrats de poetes catalans han alterat les prioritats de la meva llista de lectures dels propers mesos, i m'han fet modificar detalls d’alguns apunts del blog. Potser aquella idea de C. S. Lewis era fecunda: que “la bona literatura és aquella que permet, invita o exigeix una bona lectura”, que “el que condemna un llibre no és que tingui mals lectors, sinó que no en tingui de bons”, que al capdavall la literatura amplia el nostre ésser, “volem ser més del que som” (els tres fragments entre cometes corresponen a les pàg. 157, 170 i 203 del llibre Un experiment de crítica literària, en la traducció de Jaume Vallcorba d’aquell assaig de l’any 1961). Albert Roig és un lector singular.

Havia llegit en el seu moment L’estiu de les paparres i El gos del poeta, dos llibres de Roig en bona part coincidents amb algunes de les tesis principals de Posseït. Roig evoca ara les vides d'uns quants poetes catalans, d'entre les quals prenc notes de la de Gabriel Ferrater. La imatge que projecta aquest llibre es decanta més aviat cap a la del poeta alcoholitzat i genial, quasi inevitablement des del moment que en bona part deriva del testimoni de Blai Bonet: “En Gabriel Ferrater bevia per recordar, per poder recordar molt, tot, i per augmentar d’intensitat.” (pàg. 18; text procedent de La mirada, 1975, de Bonet). És la imatge que, des del meu punt de vista, han liquidat la biografia de Jordi Amat i la introducció de Marina Porras a l’antologia Donar nous als nens. Segons com, és també la imatge pseudoromàntica del poeta que Ferrater havia combabut. Ara: Roig té present, entén profundament, com a poeta, que Ferrater era un intel·lectual de risc, d'una gran energia creativa, compromès amb la seva obra d’una manera absoluta. Val la pena llegir el que ens en diu, i el llibre sencer, naturalment.

Albert Roig (fotografia de Jep Colomé procedent de Núvol)

 --

dimarts, 23 d’agost del 2022

Dini2022

¬¬¬¬¬

Dini, Pietro U., “Nota compietamente inconclusiva”, pàg. 91-99, dins Ferrater, Gabriel. Poema inconcluso. Dini, Pietro U., trad. Novi Ligure: Edizioni Joker, març de 2022, 105 pàg.

Poema inconcluso presenta la traducció de Pietro U. Dini acarada a doble pàgina amb l’original: pàg. 4-79. És força literal, respectuosa amb els ritmes i el to de Ferrater, laxa mètricament i sense rima. A continuació el llibre presenta:

  • 128 notes –que segueixen molt de la vora les de William Cliff i que aprofitaré en part a l’apunt sobre el “Poema inacabat”--,
  • la nota de què m’ocupo ara, de la qual les pàg. 95-99 corresponen a una síntesi biogràfica, i
  • una relació dels llibres publicats: “Opera di Gabriel Ferrater”, pàg. 101-103.

Dini destaca amb encert, seguint Jordi Parramon, que els versos del “Poema inacabat” apliquen el model medieval i a la vegada se n’allunyen, el renoven. També descriu amb precisió la mena de narració que conforma el poema: digressiva, anant de motiu a motiu, mentre el conte que el narrador ha promès d’explicar va esperant. I seguint un treball de fi de grau d’Enric Blanco Piñol --que jo no coineixia--, interpreta el poema com un joc que barreja autobiografia i ficció, que qüestiona el paper del narrador i el lector, amb un narrador mentider que ajorna constantment el tema promès i va farcint el text de relacions intertextuals, com si Ferrater abolís la linealitat de la narració convencional i ens proposés un laberint circular. El poema conté molts fragments metapoètics o metanarratius, que constitueixen una història metaescriptural del poema.

Dini tracta de precisar les divisions del poema:

  • el poema estricte, vv. 1-1084
    • pròleg, vv 1-226
    • antecedents, vv 227-361
    • iniciació de l’heroi, vv 362-582
    • iniciació de l’heroïna, vv 583-718
    • desenvolupament de l’acció, vv 719-1024
    • tancament, vv 1025-1084
  • la tornada, que fa d’epíleg de la narració, vv 1085-1334 
Pietro U. Dini, imatge de la Viquipèdia

--

Margarit-Rovira1988

¬¬¬¬¬

Margarit, Joan, i Pere Rovira, “Prólogo”, pàg. 7-21, dins Ferrater, Gabriel. Poema inacabado. Margarit i Rovira, trad. Madrid: Alianza, 1988, 105 pàg.

Joan Margarit i Pere Rovira constaten que la biografia de Gabriel Ferrater havia estat mitificada pels seus amics, i que Joan Ferraté, amb l’edició pulcra i seguida dels textos del seu germà, havia obert un espai per poder-ne conèixer i comprendre l’obra. Ja es veia aleshores que Gabriel Ferrater també era un crític important, sòlid i lliure, del nivell de Carles Riba. Apunten que havia tractat Riba amb assiduïtat i que era una de les seves referències com a poeta, sobretot a l’adolescència, i en contraposició a ell en la maduresa. Situen amb claredat la seva poesia a partir dels textos autobiogràfics i de l’entrevista amb Baltasar Porcel de l’any 1972. Tracten de precisar el seu valor també com a poeta: “Ferrater es el primer poeta plenamente moderno de Cataluña, en el sentido de que su poesia surge ya homologable con la poesia que al mismo tiempo se escribe en cualesquiera de las lenguas cultas y también en el sentido de que no hace falta ningún prolegómeno sobre el conflicto catalán para que un lector de donde fuere saque todo el partido posible de su obra poética.” (pàg. 13). Saben que era un intel·lectual incòmode, per als uns i per als altres.

En el “Poema inacabat”, els traductors hi veuen l’interès per les dones, ben congruent amb el seu gust per la poesia medieval. Precisen que Helena no li descobreix pas Chrétien de Troyes sinó l’actualitat de l’Erec et Enide, “uno de los más grandes intentos literarios de conciliación de amor y matrimonio.” (pàg. 10). La trama casa amb les noves relacions de parella dels anys seixanta: dos amants que corren els mateixos perills. Chrétien no idealitza Erec com un trovador, i Ferrater li proposa el tranquil i segur tarannà d’Enide, la seva joventut, la força del seu amor i la fe en el vincle matrimonial. “Por eso puede decirse que el “Poema inacabado” parece, además de un poema de amor, una petición de matrimonio.” (pàg. 11). La protagonista i el narrador ja s’estimen quan el poema comença.

El “Poema inacabat” dona la sensació que no hi ha cap diferència entre el narrador i el poeta. Sota una capa d’espontaneïtat del narrador, l’autor dirigeix l’arbitrarietat discursiva del personatge, enamorat, encara que no ho digui en cap moment, de l’Helena. Es contraposen l’eufòria d’escriure i el que es diu cruament, sense sublimació ni patetisme, amb un constant equilibri tonal. “Tras la apariencia de desorden, existe una línia profunda de coherencia” (pàg. 17): la veu poètica es va inclinant cap a la interlocutora, a la vegada que el conte anunciat es difumina i els suposats protagonistes queden relegats per Gabriel Ferrater i Helena. “Simplemente los pone al servicio de la caracterización moral y afectiva de su narrador: son el necesario elemento distanciador y de contraste que le permite exponer un ars amandi personal, en cuyo didactismo se cobija y al mismo tiempo se exhibe sutilmente lo que de veras importa: la emoción del enamoramiento.” (pàg. 18).

El primer ensenyament del poema es referiria a la felicitat, que passa pel dret a fer-se independent, de buscar la plenitud personal, d'assumir l’avidesa de plenitud que mou les conductes dels homes i les dones. Per això la guerra, paradoxalment, és una escola de llibertat: cal desconfiar dels valors col·lectius de la societat adulta. El narrador s’oposa a la jactància masculina, dins l’homenatge final del poema a les noies que van riure fins que el clericalisme es va imposar. No l’amoïna la societat oprimida sinó l’opressió que aquesta societat pot exercir sobre la intimitat. “Su verdad [la veritat del narrador] reside en su carácter de experiencia personal, en el encuentro del personaje maduro con la juventud de su interlocutora, y, desde ella, con la propia, de manera que la ‘lección’, llevada hasta sus últimas consecuencias, implica el reconocimiento y el repudio de la propia intimidad corrompida, por parte de un hombre que en vez de ocultar su resentimiento, intenta transformarlo en aliado del amor. Quizá en esta puesta en juego de la identidad, que sigue siendo una insobornable invitación moral, encuentren ciertos lectores otra explicación del titulo del poema.” (pàg. 21).

L’original i la traducció apareixen a doble pàgina: mantenen l’octosíl·lab i la rima assonant, però no l’alternança de rimes masculines i femenines. La traducció em sembla excel·lent, tot i la dificultat de seguir el to col·loquial, els jocs de paraules i dobles sentits de l'original. La nota 12 de Margarit i Rovira es refereix a la traducció de William Cliff: “Pese a algunas exageraciones, la edición de Cliff es de gran interès, puesto que está elaborada a partir de la consulta personal con Gabriel Ferrater. La hemos tenido muy presente, tanto al traducir como al redactar las notas.” (pàg. 104). 

Foto que Carmen Secanella va fer per a El País de Pere Rovira i Joan Margarit
a l'època de la seva col·laboració, l'any 2006

--

Cliff1985

¬¬¬¬¬

Cliff, William, “Gabriel Ferrater 1922-1972”, pàg. vii-xi, i “L’oeuvre”, pàg. xiii-xv, dins Ferrater, Gabriel. Poème inachevé. Cliff, William, trad. Brussel·les: Alain Esterzon – Éditions Revue & Corrigée, 1985, xv + 133 pàg.

El poeta William Cliff va encapçalar la seva traducció del “Poema inacabat” amb un poema biogràfic penetrant, intel·ligentíssim, que dona una imatge completa de Gabriel Ferrater, fonamentada en la intensa amistat que van mantenir. La segueix una introducció crítica que m’estiro dels cabells per què no l’havia llegida fins aquest any –m’ha sorprès que no aparegui citada sovint! El text va acompanyat d’unes notes explicatives que molt sovint il·luminen detalls del poema i de l’escriptura de Ferrater –que aprofito extensament a l’apunt sobre el poema. El llibre es tanca amb la relació d’obres de Gabriel Ferrater i el text original del “Poema inacabat”. La meva sensació és que la traducció de Cliff té una qualitat de ruptura respecte a la dicció predominant a la poesia francesa del segle XX.

Si el poema biogràfic de Cliff no admet paràfrasi, la sagacitat de la introducció, titulada “L’oeuvre”, sí que es deixa sintetitzar. Comença amb una frase contundent, memorable: “J’ai trouvé dans Ferrater l’expression concrète de ce qui était caché dans la conscience de ma génération.”. Cliff el considera un nou tipus de poeta, contrari a la imatge dominant a la cultura francesa moderna. Ferrater parla des d’un jo concret, d’home ordinari, de veritat, amb limitacions, perversions i febleses, sense símbols ni paràboles, sense màscara de poeta ni veu impostada. La llengua feta coses és el seu llenguatge literari, sense generalitzacions, sense pontificar, lluny de l’escriptura esotèrica, de la literatura il·luminada, que des del temps del simbolisme projecta contra el lector un terrorisme mental i sentimental. Els poemes de Ferrater no pretenen ser obres mestres formals, sinó la imatge intel·ligent d’un home concret modern que ens restitueix, als lectors, la nostra pròpia imatge. Els símbols o les paràboles de Ferrater, diu Cliff, es troben si de cas en el moviment intern dels poemes, en la transposició contemporània del Perceval de Chrétien de Troyes a la nostra vida quotidiana.

A l'esquerra, el poeta William Cliff, signant per Sant Jordi de l'any 2022, un autògraf al "Poema inacabat", amb Gorka Knörr, delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, i Jean-Marie Armand, representant de l'Ajuntament de Brussel·les

--


 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites