dimecres, 30 de novembre del 2022

Timere, un petit espectacle total sobre els poemes de guerra de Ferrater

¬¬¬¬¬

Dilluns m'havien convocat a la plaça de la Gardunya, darrere del mercat del Born, al davant de l'Escola Massana, a les 20:50 h, punt d'inici de l'espectacle Timere, que començava a les nou en punt. Als espectadors que ens hi vam aplegar, una noia que organitzava el grup se'ns va anar acostant i va comprovar que érem a la seva llista. Ens va donar a cadascú una agulla d'estendre perquè ens la poséssim en un lloc visible i servís per identificar-nos. Havia arribat a la plaça poc abans de tres quarts. Al cap de poc, havia aparegut discretament Andrés Noarde, del grup Quatre Gotes: va seure en un racó a tocar de la Massana, va desenfundar la guitarra, va començar a tocar. A les nou, de l'altra banda de la plaça van començar a acostar-se'ns un home i una dona de mitjana edat, amb aire de desorientats, vestits amb roba que feia pensar en els refugiats dels anys quaranta, amb una petita i precària maleta cadascun. Ens miraven, ens miràvem. Van ensenyar un paper a algunes persones, com si demanessin indicacions sobre una adreça. Al costat del guitarrista, el grup va escoltar "Atra mater", un poema molt ben triat per començar. 

Va sonar una sirena d'alerta de bombardeig. Vam seguir l'home i la dona fins al carrer de la Junta de Comerç. Per una porta de servei vam accedir a un petit vestíbul fosc, com si entréssim en un refugi antieri. L'espai era petit i el grup es va fer compacte. Algú va tancar la porta del carrer. De les maletes, en van sortir uns fanalets, que a mi em van fer pensar en els antics llums de carbur. Van començar a repartir-los. S'hi veia una mica: un espai estret; una escala al davant, una part del grup era els primers esglaons; una porta entrant a la dreta. La van obrir: érem al bar del Romea. Fent-nos llum amb els fanalets, vam seure en cadires i tamborets a la part del fons, que és la de l'accés habitual al bar. De la maleta, en van aparèixer ara uns papers menuts: els anaven donant l'un darrere de l'altre als homes i les dones del grup, perquè els llegíssim: era el poema "Temps enrere", llegit per diferents veus, uns versos que avançaven a poc a poc, amb pauses ben posades, entre paper i paper. La dona que seia a la meva esquerra va llegir un dels papers, tres versos compostos amb lletra grossa. Aquella lectura de "Temps enrere" va resultar molt més efectiva que jo no preveia.

Conduïts pels refugiats, vam entrar a la platea, poc il·luminada, les butaques cobertes de lones. Van enretirar-ne una part perquè poguéssim seure a la files del darrere. La guitarra d'Andrés Noarde es combinava ara amb una altra guitarra, la de Daniel Llandrich, que semblava que fos damunt nostre, al pis de l'amfiteatre. Al cap de poc es va il·luminar l'escena i hi havia un altre grup com el nostre! De fet, hi devia haver tres grups, perquè eren almenys sis els membres de la companyia de teatre Kamchatka que havien interpretat tres parelles de refugiats. Els grups vam seure a les primeres files de la platea. Amb una il·luminació sòbria, Xavier Miró va començar a recitar "In memoriam", amb dicció clara, amb molta força i canvis de ritme, amb pauses, acompanyat de les guitarres, fins al final --una lectura resplendent, propiciada per tota l'elaborada creació de l'atmosfera de la sala on els grups havíem acabat confluint des de diferents punts de trobada i d'accés i recorregut pel teatre. Tantes vegades que l'he llegit, i hi vaig veure, en aquesta lectura d'"In memoriam", detalls nous, lluminosos!

La veu i les guitarres, els efectes de llum i de so, els moviments dels actors i les actrius de la companyia Kamchatka, van pujar aleshores d'intensitat per culminar l'espectacle, amb una lectura de la "Cançó del gosar poder". Imatges de la guerra civil, de nens amb cara de fam i de soldats disparant, es van projectar a les maletes dels refugiats, van aproximar el poema i la seva violència cap a les escenes evocades en els poemes anteriors, i un detall escenogràfic va suggerir la mort de Gabriel Ferrater. Un espectacle convincent, suggestiu, de Quatre Gotes i la companyia teatre Kamchatka, que van agrair la confiança de la Fundació Teatre Romea i la feina de Sílvia Güell perquè l'espectacle funcionés de manera mil·limetrada.



--

dissabte, 26 de novembre del 2022

Una conferència a Montcada

¬¬¬¬¬

Joan Olivares em va proposar de fer una conferència a l'Associació Cultural Montcada per l'Any Ferrater. Hi havia treballat fa uns anys: és una persona molt simpàtica, que té la virtut de saber mantenir les amistats. Vam titular la conferència "L'energia creativa de Gabriel Ferrater". La vaig orientar cap a un públic no expert, que vam imaginar que majoritàriament no devia saber gairebé res de Ferrater ni devia haver llegit la seva poesia --al contrari que la conferència que havia fet tres anys enrere al Centre de Lectura de Reus. La vam programar un dijous al vespre, el 24 de novembre, un parell de dies després de l'acte oficial de cloenda de l'Any Ferrater. La sala, menuda, feia goig de plena que era.

Què hi vaig explicar, en aquesta conferència? Vaig repassar la biografia de Gabriel Ferrater. Vaig posar èmfasi en la multiplicitat d'actes que han omplert l'Any Ferrater, que reflecteixen la vigència de la seva obra i la multiplicitat dels seus interessos. Vaig recordar com devia haver resultat d'incòmode Ferrater per a algunes persones, també com havia estat mitificat, sobretot els primers anys, abans que el seu germà Joan anés publicant els seus escrits dispersos de literatura, pintura, lingüística, una part de la correspondència, entrevistes, informes de lectura... Vaig explicar un parell d'anècdotes, sobre Gombrowicz i sobre una polèmica botifarra, que van fer riure. Laura Nebot va llegir al final quatre poemes (amb unes breus paraules de comentari meves abans de la lectura de cada poema): "Cambra de la tardor", els 48 primers versos del "Poema inacabat", "Kensington" i "Aniversari" . Hi va haver algunes preguntes. Em vaig equivocar en la resposta de l'última: entre els seus alumnes de l'Autònoma hi ha hagut crítics, gramàtics, professors de l'Autònoma. Hi ha hagut algun poeta? Em vaig quedar en blanc: no vaig recordar, per posar un exemple destacat, Salvador Oliva, si bé va ser més aviat alumne de seminari de Ferrater que no de l'Autònoma. Les valoracions de la conferència que m'han arribat són positives, però una bona part dels assistents va tenir la impressió, pels poemes triats, que Ferrater era difícil i críptic. Ara plantejaria la conferència, per a un públic no expert, d'una manera diferent, amb l'objectiu d'incitar algunes persones a llegir Ferrater.

Laura Bonet, llegint els poemes, cap al final de la conferència

--

dimarts, 22 de novembre del 2022

Cloenda de l’Any Ferrater a Sant Cugat

¬¬¬¬¬

Acte sobri al Teatre Auditori de Sant Cugat, intel·ligentment concebut per Jordi Cornudella, el comissari de l’Any Ferrater, al voltant de Gabriel Ferrater com a poeta i de tres dones: Jill Jarrell, Helena Valentí i Marta Pessarrdona. L’obren tres parlaments institucionals, breus, correctes, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cornudella recorda que nou mesos abans havien inaugurat l’Any Ferrater a Reus, al Teatre Bartrina, i que, sense necessitat d’entrar en el detall, el balanç és molt bo, superior a les expectatives. Agraeix especialment la capacitat de fer pinya al llarg de l’any de la Institució de les Lletres Catalanes, també el suport dels dos ajuntaments.

Uns talls de videoconferència de Jill Jarrell, d'aquest estiu mateix, serveixen per evocar Gabriel Ferrater i la seva relació de parella. Janet Rodney (aquest és el seu nom actual) el considera un home intel·ligentissim, no egocèntric, generós. La veu en off llegeix els seus versos que encapçalen Les dones i els dies: van apareixent en pantalla, amb la traducció a sota. 

Jaume Madaula llegeix “On mating”, per començar, i segueix a continuació per “In memoriam”, sencer, calmadament, marcant algunes pauses, acompanyat de la baixista Anna Tobias, que posa una segona veu en alguns fragments. Una lectura magnífica.

L’escriptor Pol Guasch i la ballarina Lorena Nogal, de la companyia La Veronal, interpreten l’espectacle No prometo donar-te res millor que un dubte, inspirat primordialment en fragments de la correspondència de Ferrater amb Helena Valentí. 

Cornudella apunta que Ferrater té un respecte escrupolós per la dona, i que no la interpreta ni la jutja ni parla per ella. Per això l’actor Pol López i l'actriu Bàrbara Roig reciten els vuit poemes de Ferrater que són a dues veus. A tall de pròleg, Pol López recita en primer lloc “Per no dir res”. Els poemes a dues veus són “Cambra de la tardor”, “No una casa”, “Engany”, “Fill”, “Kensington”, “Neu”, “Noies” i “També” --seguint l’ordre de Les dones i els dies.

Marta Pessarrodona, en veu en off, recorda el festival de poesia de la Sala Price de Barcelona, com li tremolaven les cames a Gabriel Ferrater. L’acte de l'Auditori de Sant Cugat es tanca amb el tall de la pel·lícula documental de Pere Portabella sobre aquell recital en què Gabriel Ferrater llegeix amb màxima convicció la “Cançó del gosar poder” i amb els crits de “llibertat llibertat!” del públic, l’any 1970. 

A la sortida de la sala, al vestíbul, els assistents hem tingut ocasió de tastar una copa del vi del Chateau Peyreau, de Saint-Émilion, on la família Ferraté(r) va passar una part de l’exili.

***

Bàrbara Roig i Pol López (fotografia descarregada del compte de twitter de Natàlia Garriga, consellera de Cultura)

--

Apunt revisat el 29 de gener de 2022
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites