diumenge, 21 de novembre del 2021

Oliva2015

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. Poesia i veritat. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, 173 pàg.

D'ara endavant Poesia i veritat, de Salvador Oliva, serà el llibre que recomanaré a qui em digui que li costa llegir poesia. Es tracta de materials procedents dels darrers anys de docència d'Oliva a la Universitat de Girona: per començar, 17 pàgines de teoria entenedora, aplicable i lúcida, fonamentada en la lingüística, i 17 comentaris molt competents, metòdics i clars de poemes, d'unes sis pàgines de mitjana: 4 de Carner, 3 de Ferrater, 3 de Shakespeare, 1 de Cernuda, Foix, Gil de Biedma, González Iglesias, Riba i Verlaine, més un capítol (el més llarg, de 14 pàgines, titulat "Epigrames i sàtires", amb Fages de Climent, Pere Quart, Carner i Ferraté). El llibre té una tercera part, "Sobre el valor dels textos literaris", 17 pàgines més, que reprodueix un article, de "finals del segle passat", inèdit fins aleshores (rebutjat per l'stablishment literari). Oliva hi defensa el valor estètic de les obres, el qual té la capacitat de perdurar al llarg de les generacions, en contraposició a les aproximacions ideològiques a l'art i la literatura. Aquest valor estètic s'objectiva en la mètrica i en les altres relacions formals internes del poema, i "si el poema és capaç de fer que un grup de lectors, per petit que sigui, s'hi interessi i s'emocioni llegint-lo, la història també recull aquest element subjectiu per convertir el text en un text clàssic." (pàg. 45) --una idea, el fet que els textos preeminents de la literatura són els que aconsegueixen al llarg del temps l'atenció dels lectors més atents i persistents, que coincideix amb la hipòtesi d'Un experiment de crítica literària, de C. S. Lewis.

Els poemes s'han de llegir i fruir, no cal estudiar-los. Ara bé: llegir és un aprenentatge que no s'acaba mai. Mai no en sabrem prou. I a llegir se n'aprèn llegint; però també estudiant el material de què estan fets els poemes, que és el llenguatge. Aquest, i només aquest, era l'objectiu de la meva assignatura. Amb altres mots: una de les maneres més eficients d'aprendre a llegir és veure com cada poema utilitza el llenguatge. (pàgina 9, primera de la "Introducció")

Els tres poemes de Gabriel Ferrater que comenta Salvador Oliva són "Boira", "Esparver" i "Bosc" --el que en diu, ho consigno a l'apunt dedicat a cada poema. A part d'aquests tres capítols, Poesia i veritat inclou nombroses referències a Ferrater.

***

Arran de l'Any Gabriel Ferrater, Salvador Oliva ha publicat al diari El País un article, "La veu de Ferrater", que té relació amb aquest llibre perquè conté teoria: qüestiona que distingim, almenys en els poemes de Ferrater, diferents veus poètiques. Hi ha una veu d'autor. 

Quan llegim un autor, l’única veu que ens importa és la que llegim, i no cal que ens hi referim amb l’estrambòtica frase “la veu del que parla en el poema”, fent veure que hi entenem més que els altres. Podem dir perfectament “l’autor”. [...] Qui parla en els seus poemes és ell, el real. Els que vam conèixer Ferrater ho tenim encara més clar que els que només l’han llegit. [...] Ferrater, escrivint, no en reconstrueix mai cap, de situació. La seva poesia no és un mirall de cap situació real, sinó un mirall de la seva imaginació moral. I aquesta és la principal grandesa de la seva poesia.

La sèrie d'articles d'Oliva es diu "Provocacions", un títol que coincideix, a tall d'homenatge, amb el d'un llibre de Joan Ferraté, que recollia alguns dels seus articles més polèmics.

Foto, crec, de Pere Duran, en una entrevista al diari El País, del 2015

--

Apunt revisat el 15 de febrer de 2022

dissabte, 6 de novembre del 2021

Apunts dispersos

¬¬¬¬¬

A suggeriment de Juli Grandia

En el moment d'escriure aquest apunt, n'hi ha 27, d'apunts, que tenen l'etiqueta bloc. Les altres etiquetes principals, poemes, llibres, bibliografia, són òbvies i a més tenen totes les seves entrades consignades a la columna esquerra. L'etiqueta bloc cobreix els apunts que s'ocupen d'altres facetes de Ferrater: n'hi ha alguns que apareixen a la columna esquerra, però d'altres són difícils de trobar. Per això n'he fet un índex específic, que entenc que completarà l'accés a tots els apunts publicats. Amb el pas dels mesos, hi afegeixo dos apunts, amb contingut difícil de localitzar, que no tenien l'etiqueta bloc sinó llibres: corresponen a col·laboracions esparses.

Sobre Ferrater, de Ferrater

Apunts complementaris del blog

  • Les direccions (rellegir Les dones i els dies) --vaig actualitzant el blog sovint: aquest apunt (em) serveix per resseguir l'activitat dels darrers anys
  • El text dels poemes --accés als textos, no pas copiats al blog sinó enllaçats en altres webs i blogs
  • Poemes cantats o recitats --llista i accés directe als àudios i vídeos
  • Índex de noms --l'índex que més o menys trobarem, quan la publiquin, al final de l'obra completa de Gabriel Ferrater
  • Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté --un índex homòleg a l'anterior, encetat pel centenari de Joan Ferraté el 2024: aniré fent-lo créixer a mesura que torni a llegir els seus llibres
  • Encara una tercera llista --explicació preliminar de la secció del blog "Dins, tot això", que és una selecció d'apunts que en un moment donat em van semblar valuosos d'entre els que no eren dels més llegits
  • Apunts dispersos --aquest apunt mateix, que incloc a la columna esquerra, al final de la secció "Apunts complementaris"

Actes

Reflexió sobre el mateix blog

Un fres de móres negres va començar distribuint els apunts mitjançant quatre etiquetes principals. Ara en té una de nova, persones, amb solament tres apunts de moment, sobre Joan Ferraté i Jaime Salinas, i un en memòria de Joan Manuel Pérez i Pinya --a final d'agost hi afegeixo encara una etiqueta més, traduccions, per poder agrupar els apunts que tracten de les traduccions fetes per Ferrater i de les traduccions de l'obra de Ferrater. Al cap dels anys també he assignat a alguns apunts sobre poemes dues etiquetes secundàries:

  • cantat_o_recitat, per distingir-hi els que sé que han estat cantats o recitats;
  • poemesambcomentari, per destacar els apunts que han rebut algun comentari dels lectors, d'acord amb l'observació que els blogs són una xarxa social. 

Escric l'etiqueta bloc amb c final perquè aquella era la proposta de grafia del Termcat per adaptar el neologisme el 2009, quan vaig començar a publicar Un fres de móres negres --també les móres tenen un accent diacrític que ara ja no considerem necessari. 

Amb Víctor Seix, l'any 1961 (fotografia facilitada per Josep Massot)

--

Apunt revisat el 24 de febrer de 2024

dijous, 4 de novembre del 2021

Fil de memòria, recital de Pere Arquillué

¬¬¬¬¬

Ja em recava no trobar una estona per poder escriure aquest apunt. El 21 d'octubre vaig anar al Teatre Auditori de Sant Cugat pel recital de Pere Arquillué Fil de memòria, de poemes de Ferrater. No havia vist el recital d'Arquillué de 25 anys enrere i sempre n'havia sentit a parlar de manera elogiosa. Les expectatives eren altes, en vaig sortir contentíssim. Escenari sobri, amb un fons negre en què es projectaven els títols dels poemes que Arquillué va anar llegint, amb alguna variació: el títol "Tres llimones" va ser substituït per una imatge; "Aniversari" apareixia amb el text com si fos un esborrany; "Teseu", el darrer poema de Les dones i els dies, va ser llegit al principi del recital i, també, amb veu en off i projectat sense veu, al final. Escena il·luminada de manera eficient i molt ben microfonada, per poder gaudir de la dicció magnífica d'Arquillué, una veu poderosa que sap marcar el ritme i la cadència dels versos i donar dins del poema un canvi d'entonació quan cal. L'acompanyava el músic Toni Ubach, una troballa per donar joc i varietat al recital: hi va haver poemes acompanyats de guitarra, també percussió, discretament, amb un cert risc sense excés, ben resolt. Els poemes cantats van ser "Si puc", "Dits" i "Oci". Molts aplaudiments, ben merescuts.

El programa de mà incloïa un text de Pere Arquillué, que copio:

Passats 25 anys, em torno a enfrontar amb aquest retrat personal i literari de qui està considerat com un dels principals renovadors de la poesia catalana de postguerra. L’obra poètica de Gabriel Ferrater gira entorn de l’erotisme i el pas del temps. Precisos i intensos, els seus versos proposen un diàleg amb la complexa i enigmàtica realitat de les relacions humanes. Un espectacle de contrastos basat en una poètica de la claredat i el misteri, moral però no moralista. Un espectacle d’uns poemes que, amb el pas dels anys, han crescut amb mi i s’han convertit en una companyia reconfortant.

De la tria de títols, se n'havia encarregat Dolors Oller. Van seguir aquest ordre: "Teseu", "In memoriam", "La mala missió", "Naixença", "Literatura", "Si puc", "A l’inrevés", "Josep Carner", "Els aristòcrates", " Aniversari", "Exeunt personae", "Dits", "Fi del món", "Posseït", "Boira", "Oci", "Cambra de la tardor", "Tres llimones", "Teseu". Poemes excel·lents, dits de manera insuperable. Em va entusiasmar "In memoriam" --m'hauria agradat escoltar Arquillué en algun altre poema narratiu, com ara "Faula segona", "Petita guerra" o "Els polls", o més extens, dient "El mutilat" o "Les generacions"; "Cançó idiota" donaria joc, musicat i potser cantat, just darrere d'"In memoriam".

  • Bernat Puigtobella en va escriure una crítica plena d'informació i entusiasme, que cal llegir: "Els pous de Gabriel Ferrater", al digital de cultura Núvol. Coincideixo amb ell que l'any que ve, el del centenari del naixement de Ferrater, Fil de memòria és un espectacle que s'hauria de poder veure a tot arreu. -- Comentari del juliol de 2022: l'espectacle va fent al llarg d'aquests mesos de l'Any Ferrater una gira notable. El diari Ara Balears ha publicat una entrevista notable de Clàudia Darder a Pere Arquillué arran de la programació de Fil de memòria el dissabte 16 de juliol al Festival la Lluna en Vers, a Binissalem, al jardí de la Casa Llorenç Vilallonga.
  • El twitter del programa Tot es mou, de TV3, va recollir unes breus declaracions de Pere Arquillué

Fullet del recital de 1998
que em fa arribar Biel Ferrer

***

Ja que anava a Sant Cugat, m'havia acostat abans del recital a l'exposició titulada "La confidència": interpretació del poema de Gabriel Ferrater, organitzada per Firart a la Biblioteca Marta Pessarrodona, a Mira-sol. Pintures i escultures inspirades en el poema de Ferrater. L'exposició incloïa una reproducció del poema, amb lletra grossa: el vers 15 deia que ella es vessa "per terra, mollament. Un troll rodó", en comptes d' "Un toll rodó".

--

Apunt revisat el 15 de juliol de 2022
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites