dissabte, 12 de juny del 2010

[114] Any

¬¬¬¬¬

Primer dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. Cornudella compta, amb més bon criteri que el meu, 114 poemes a l'edició original de Les dones i els dies perquè considera dos poemes el "Poema inacabat" i la seva "Tornada".

Es tracta d'un poema dedicat a Helena Valentí que va ser censurat, substituït per "Corda", i que figurava originalment en el primer lloc de la segona secció de Teoria dels cossos. S'havia pogut llegir al suplement "Quadern" del diari El País el 16 de febrer de 2006.

El cas és que fa ràbia lectora que la censura ens l'escatimés --per la futilitat de l'al·lusió al coit del setè vers i, cosa que devien considerar pitjor, la brillant comparació de la parella que s'estima a la intimitat amb una cèl·lula clandestina del partit comunista. El poema és ben fàcil d'entendre, i tenia la gràcia --al costat de l'epígraf algebraic referit al cos de Galois C2, consistent en dos elements, que encapçalava la secció i que va desaparèixer de Les dones i els dies-- d'establir amb claredat el marc de tota la segona secció de Teoria dels cossos: els poemes de l'any d'amor d'un home i una dona, del poeta i d'Helena Valentí. Partint d'aquest poema, vaig escriure un article, "50 anys d'una història d'amor", publicat a Núvol al desembre de 2012. 

Jordi Cornudella, en la seva "Nota al suplement" de Les dones i els dies, l'encerta: "Si l'edició definitiva de Les dones i els dies l'hagués feta l'autor, és segur que 'Any' i 'Cadaqués' haurien anat a parar al lloc que els correspon per ordre alfabètic dins de la secció 4, mentre que 'Midsommarnatt' i 'Prop dels dinou' s'haurien afegit versemblantment a la cua de la secció 5, just abans del poema de clausura, 'Teseu'." (pàg. 212).

***

Cornudella manté el criteri de considerar "Any" el poema que hauria de començar la secció 4, a la seva edició crítica, i llegeix el poema en un article publicat l'any 2019 (pàg. 158-162) al monogràfic de la revista de poesia Reduccions dedicat a Gabriel Ferrater. Posa de manifest la simetria de la primera i la darrera estrofa, reforçada per la repetició de la frase "un any de dies i nits" als versos 5, just després de la primera, i 28, just abans de la darrera. Destaca la idea que es tracta d'un amor clandestí, idea que no es repetirà enlloc més de la sèrie.

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Salvador Oliva sobre "Any" va aparèixer el 24 d'abril. Hi explica que ni "Any" ni "Cadaqués" van aparèixer dins Teoria dels cossos, per preservar la parella de Ferrater-Valentí, que es duien 18 anys de diferència: "Any" explicava el moment; "Cadaqués", el lloc. La seva relació era clandestina, circumstància que Ferrater aprofita irònicament en la seva comparació amb una cèl·lula comunista. El vers 12, "Tinguem els cossos astuts." no és pas una metonímia, com ja havia apuntat Jordi Cornudella al monogràfic de la revista Reduccions. 

Seguint l'ordre alfabètic, el poema, d'exaltació d'un amor que comença i té un any per davant, hauria contrastat brutalment amb el poema següent, "Boira", que preveu que el final de l'amor és inevitable: "el poema assumeix, sense dir-ho, des d’una lucidesa extrema i com a punt de partida, el fet que, per la mateixa naturalesa de tota relació amorosa, l’amor s’acaba.". "No hi ha maneres de saber per què Ferrater va voler aquest contrast. En tot cas, no és pas l’únic de l’apartat 4 de Les dones i els dies. Però ell ho va voler així, i va ser ell que va posar els títols i els va ordenar per ordre alfabètic". La repetició del vers "un any de dies i nits" emmarca la part central del poema, de la segona a la sisena estrofes (que són de quatre versos heptasil·làbics, el patró de les cançons a moltes llengües) --i ja és estrany que Oliva, sempre atent a treure partit dels recursos de formalització dels poemes, no esmenti que tots els versos són masculins i que les estrofes rimen de manera assonant amb l'esquema abba.

La biografia de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 218-9, fa els càlculs del segon vers: els 7.765 dies són 21 anys, 3 mesos i 10 dies, els dies viscuts per Helena Valentí des del 5 de juny de 1940. "El 8 de setembre de 1961, doncs, Ferrater ha arribat allà on semrpe havia volgut ser. Aquell dia, viscut com l'esperat moment de plenitud, s'instal·la a la seva consciència i del seu record i de la relació que comença en naixerà el cicle més pletòric de la seva biografia i de la seva poesia.". 

Helena Valentí i Gabriel Ferrater, a Londres, al juliol de 1963


Apunt revisat el 4 de juliol de 2022

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites