dimecres, 8 de juliol del 2009

Julià2007

¬¬¬¬¬

Julià, Jordi. L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007, 261 pàg.

El llibre va guanyar el Premi Josep Carner de Teoria Literària 2004, i va ser inclòs a la col·lecció "Biblioteca Filològica", de la qual fa el número 60 --és el llibre de Julià més ben editat que he llegit. El seu propòsit és "plantejar aquest sistema de conceptes que descriuen les idees estètiques de la imaginació ferrateriana" (pàg. 16), conceptes que presenta del més general, en el primer capítol, al més concret, en el capítol catorzè i darrer. El text consisteix, aleshores, en un repertori d'inferències de qualitat irregular a partir de citacions més o menys extenses de fragments aïllats de Ferrater de diverses èpoques i diversos propòsits (fragments a vegades inèdits o de difícil accés). L'operació resulta poc atractiva però plausible, des del moment que Ferrater escriu sobre art i literatura en un període de pocs anys i hi manté les seves posicions amb coherència, i encara, per sort de Julià, concentra les seves reflexions públiques primer en la pintura, després en la literatura, de manera que aquestes posicions semblen ben homogènies.

Tinc una gran simpatia per l'esforç de Julià, tot i que el llibre em sembli a estones massa malabarista. En tot cas, conté comentaris atractius de poemes de Les dones i els dies --que vaig incloent a l'apunt corresponent-- i nombroses observacions de detall valuoses, tot i que és qüestionable la falta de distinció entre la poètica literària i la poètica crítica --reconeguda pel mateix Julià (pàg. 187). M'incita també a rellegir textos de Ferrater, el seu germà, Barral, Ortega.

Jo crec que la influència major en l'estètica de Ferrater és Riba. Hi puc adduir la resposta a l'enquesta sobre Riba inclosa a Papers, cartes, paraules --una resposta, per cert, amb gust per la paradoxa.


Algunes observacions de Julià
  • Destaca la influència d'Ortega, i en concret dels assajos d'El espectador.
  • Creu que "és indiscutible que hi ha una assumpció dels plantejaments de Husserl per part de l'autor català, i que el pes del record i de la formació mental d'aquest, i de la seva influència sobre la percepció de la realitat, són essencials per comprendre el contingut dels seus versos." (pàg. 38). Pel que fa a la influència directa de Sartre, Julià considera que no es pot demostrar, tot i que "L'imaginari va ser un dels seus tres llibres de capçalera".
  • "A la crítica ferrateriana, els comentaris a propòsit d'una obra concreta sempre seran distribuïts en dues parts, l'aspecte formal i el contingut temàtic" (pàg. 136) --potser és una generalització exagerada, però té fonament.
  • El penúltim capítol, "Romanticisme i sentimentalisme", conté una bona anàlisi de l'intent de Ferrater d'allunyar-se de l'estètica romàntica. Julià hi destaca un fragment del capítol sobre Sheridan a Escritores en tres lenguas (pàg. 276): "es uno de los últimos representantes de una forma de 'antiguo régimen' literario, de una tradición con la que el romanticismo acabó: la tradición de aceptación elemental de los hechos de la vida, y en particular del ajetreo sexual de hombres y mujeres, sin arrojarse en seguida a ponerlos en duda a la luz de sus multivalencias morales".
  • En el darrer capítol, "Expressionisme", Julià apunta que és aquest corrent el que Ferrater incorpora a la poesia catalana, amb un interès de Ferrater que corroboraria la inclusió de força escriptors alemanys expressionistes a Escritores en tres lenguas, a més dels autors que no van ser inclosos en el llibre perquè els capítols eren breus --em sembla una simplificació.
Sam Abrams va escriure una ressenya (PDF: 1 pàg.) ben elogiosa sobre L'art imaginatiu al suplement del diari Avui, el 21 de juny de 2008.

--

dijous, 2 de juliol del 2009

Comadira2002

¬¬¬¬¬

Comadira, Narcís. L'ànima dels poetes. Barcelona: Ara Llibres, 2002, 174 pàg.

Un altre extraordinari llibre de Comadira, que aplega sobretot articles publicats al Quadern, el suplement del diari El País. Es divideix en dues parts: una de primera que em fa pensar en Les hores de Josep Pla, amb un recorregut de proses esplèndides al voltant del pas de l’any --a les vacances d'estiu de l'any 2012, tinc la sort de veure, a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, l'exposició El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla, que precisament presenta, acarats, aquests textos de Comadira i fragments de Les hores de Pla--, i una de segona, amb comentaris, aguts --extraordinari--, sobre poetes i literatura.

Consigno en aquesta nota solament algunes observacions que em criden l'atenció de l'article "G. F.", pàg. 106-108. Comadira es planteja, al cap de trenta anys de la seva mort, que Ferrater ens ha fet molta falta. "La seva intel·ligència, la seva llibertat, la seva generositat, la seva independència haurien estat una pedra de toc per aquesta cultura desvalguda i maltractada bàsicament per la incúria dels mateixos catalans, per aquesta manca de voluntat de ser alguna cosa seriosa, per aquesta sembla que irrenunciable herència plebea que rares vegades ens hem pogut treure de sobre." (pàg. 106-7).

Considera F. una narració "del tot superficial i frívola, enganyosa. Un G. F. caricaturesc hi campa, lluny de la persona sòlida i infinitament estimable que va ser.". Estic d'acord amb Comadira a valorar, en canvi, el pròleg d'Arthur Terry com un dels millors textos sobre Ferrater. Cito Comadira parafrasejant Terry: "Ferrater, afirma [Terry], compleix admirablement aquest criteri [el d'escriure uns quants poemes bons sobre el món que ha creat]: sobretot, els seus poemes representen un intent seriós i variat de mostrar què significa viure en el món --un món que és assequible a qualsevol persona capaç de veure'l. Això explica per què es preocupa tant de la sensació del que constitueix la vida individual, i per què ell es considera un poeta estrictament moral. I si, finalment, la seva honradesa no li permet de tenir sinó un nombre molt reduït de certeses, aquestes, en canvi, poden considerar-se infinitament estimables.".

David Figueres ha escrit, al seu bloc Els dies i les dones, que Comadira ens deu un llibre sobre Ferrater.

Apunt revisat el 12 de març de 2010

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites