divendres, 28 de maig de 2021

Marcer2013

¬¬¬¬¬

Marcer Cortés, Elisenda, Ressonàncies: veus i ecos en la poesia de Gabriel Ferrater. Tarragona: Arola,  2013, 136 pàg.

Des del moment que un o altre llegirà aquest blog, intento ser equànime en la revisió de les aportacions bibliogràfiques ferraterianes. Els apunts sobre els poemes de Les dones i els dies es poden permetre contenir atzagaiades i conjecturar lectures incertes, que al capdavall són a càrrec meu; en canvi, els apunts sobre bibliografia intenten ser ponderats, solidaris amb l'esforç dels crítics i estudiosos. Abans d'escriure'ls, acostumo a llegir els articles més d'un cop, per fer-me'n càrrec de la manera més completa de què soc capaç i per poder destacar-ne el que tenen de nou, d'aportació rellevant des del meu punt de vista. Així, a final d'abril vaig tornar a llegir dos cops un dels articles del monogràfic dedicat a Ferrater de la revista Veus baixes (ja havia llegit la revista sencera quan es va publicar, l'any 2012): "El gris ressò de la ferralla o la mediació de l'espai urbà en la poesia de Gabriel Ferrater", de la professora Elisenda Marcer, de la Universitat de Birmingham. Es tractava d'una aproximació nova, diferent, a l'obra de Gabriel Ferrater, que em va desconcertar. Intento precisar per què: hi intuïa una mirada nova i fèrtil sobre la poesia de Ferrater i a la vegada trobava que aquell article modificava més aviat poc la meva lectura de Les dones i els dies. Vaig adonar-me que Marcer havia publicat, el 2013, l'any següent d'aquest article, un llibre sencer sobre Ferrater, que vaig buscar.

Realment Ressonàncies: veus i ecos en la poesia de Gabriel Ferrater s'allunya del tipus de reflexió crítica que m'acostuma a interessar més, la reflexió que para atenció a la lectura de poemes concrets. La seva eina primordial d'anàlisi és la intertextualitat, no l'hermenèutica dels textos. Observa la poesia de Ferrater a més distància, fixant-se en les relacions amb l'obra d'altres poetes coetanis, o en les relacions amb les obres que, dins la literatura en llengua anglesa, van precedir Les dones i els dies unes poques dècades, o, en alguns casos, uns pocs anys. El llibre m'ha sorprès i m'ha fet rumiar. Aquell article de 2012 a Veus baixes és una secció, reelaborada i esmolada, del cinquè capítol, dins la segona part del llibre. De fet, els fonaments teòrics de l'article es troben amplificats de manera suficient a la primera part del llibre, pàg. 17-54, i tenen la solidesa de la tesi doctoral defensada per Marcer l'any 2006. El llibre es concentra en la dinàmica social i els mecanismes culturals d'assimilació i adaptació de la poesia i la crítica angloamericana dins de l'obra de Ferrater, i en el que representa aquesta renovació dins de la poesia catalana. Connecta Ferrater amb Eliot, Auden i Lowell. Marcer situa Ferrater en les coordenades intel·lectuals, culturals i històriques del New Criticism i dels principals poetes associats al corrent del High Modernism, formulat per Eliot. N'hi ha que ja ho havien dit, però Marcer descriu aquestes relacions amb una mirada més àmplia i lluminosa. Llegir Gabriel Ferrater tenint present els símbols i imaginaris que comparteix amb aquests poetes ens obre noves perspectives.

La primera part estableix doncs les bases teòriques del llibre. Revisa les influències i els elements intertexuals de l'obra de Gabriel Ferrater, ja declarades al text que tancava Da nuces pueris i confirmades a l'article d'Arthur Terry del 1962. Marcer es fixa més aviat en els aspectes discursius que no en els aspectes textuals, per apreciar l'abast de les dinàmiques culturals que Ferrater va traduir al llenguatge poètic. Ferrater comparteix una visió del món i una concepció del fet poètic amb tot un entramat de veus poètiques amb què està en contacte, amb traduccions, ressenyes, interpretacions i influències mútues, d'una manera molt més intensa que no suposàvem, més enllà del consens que s'havia establert sobre les seves afinitats amb el New Criticism als capítols d'Escritores en tres lenguas: per exemple, Ballart2004A ja l'havia col·locat entre els escriptors que, quan escriuen crítica, parlen d'ells mateixos i de la seva pròpia poesia, d'una manera molt semblant al que havien fet Eliot i Auden. 

El fet és que Ferrater també es fa seva la tradició poètica angloamericana, s'hi emmiralla per definir-se i hi juga com un igual. Aquestes relacions, Marcer les planteja com una dinàmica de les influències: "Ferrater suscitava un complex moviment de dinàmiques transnacionals i interrelacions entre diversos moviments estètics, mitjançant l'ús innovador del fet intertextual." (pàg. 52), amb la seva activitat a l'editorial Seix Barral i el premi Formentor com un dels seus nuclis operatius. Marcer assaja de plantejar una hipòtesi que ja s'havia posat a prova per explicar el Grup del 14 (Joyce, Lewis, Pound i Eliot): treballaven aquests autors col·lectivament, amb una forta intertextualitat?; van diluir el concepte d'autor subjecte en favor de les obres col·lectives? Afirmar-ho és arriscat: ara bé, hi ha una relació intensa de Ferrater amb els seus precursors de la branca de la poesia anglesa.

Auden, seguint Eliot, ja havia postulat una poètica de la impersonalitat, de to irònic, que pren distància de l'emoció, oposada al romanticisme de veu única, original i emotiva. A la vegada, Auden es separava d'Eliot preferint les referències literàries implícites, que posen en joc la participació del lector i els mecanismes intertextuals --Gil de Biedma es va deixar influir menys per Eliot que no per Auden: "el poeta inglés cuya influencia es más fácilmente advertible en mi poesía", va dir en una entrevista (recollida al llibre de Pérez Escohotado, pàg. 119). Marcer es refereix també a Robert Langbaum, al seu llibre The Poetry of Experience: The Dramatic Monologue in Modern Literary Tradition, de l'any 1957, que van conèixer i tenir en compte; Marcer defensa l'etiqueta poesia de l'experiència --que Oller2010 havia qüestionat amb agudesa. Ferrater li dirà a Gil de Biedma en un comentari als seus primers poemes que la poesia ha de ser concreta, immediata. -- Reconec que no entenc un concepte que Marcer utilitza sovint al capítol quart del llibre: la indireccionalitat.

La ciutat de Gabriel Ferrater, tot i tenir ben present el precedent de Baudelaire, es correspon sobretot amb la visió dels poetes del High Modernism, una ciutat hostil i fantasmagòrica: és el lloc on es dissol la subjectivitat i on s'experimenta la nova consciència europea. Ferrater comparteix imatges, analogies i símbols amb Eliot i la poesia angloamericana: s'apropia i reinventa el cànon urbà d'Eliot per trencar les jerarquies i assumpcions culturals --si bé Elisenda Marcer ens adverteix que l'espai urbà no es deixa descriure d'una manera massa uniforme, ja que en el mateix Eliot coexisteixen els espais habitables de "vida interior" amb la visió fragmentària i opressiva de la ciutat. "Casi todos mis poemas ocurren en la calle", dirà Ferrater en l'entrevista de Federico Campbell (Papers, cartes, paraules, pàg. 513). És cert que als poemes de Ferrater hi ha avingudes, carrers, places, cotxes, metros, i que la ciutat que descriu és plena d'objectes arbitraris. Així, un poema com "Diumenge", que té connexions amb els "Preludes" d'Eliot i imatges que provenen del "Prufrock", d'acord amb Pere Ballart, plasma dues problemàtiques essencialment modernes: la irreconciliació de l'home urbà amb la naturalesa i la dissolució del jo. Marcer diu que tot el malestar de la condició humana es condensa en l'anècdota del nen que se li rebenta el globus (pàg. 80), una imatge de les nostres vanes il·lusions i esperances.

Marcer recupera una citació que Arthur Terry va fer del diari de Thomas Hardy (1877), que estic d'acord que és especialment rellevant per entendre aquesta orientació imaginativa de la poesia de Gabriel Ferrater:

No ens interessa massa de saber si Ferrater és un "poeta social" (i sospito que a ell tampoc). Si ho és, és tan sols en el sentit que va indicar gairebé fa un segle un dels seus poetes predilectes: Un objecte creat per l'Home enmig d'un paisatge val deu vegades més que qualsevol objecte format per la Natura inconscient. Per això, els núvols, les boires i les muntanyes no tenen importància davant d'un llindar desgastat o del senyal d'una mà.

Gabriel Ferrater subordina les manifestacions de la naturalesa al domini de la màquina i el metall; té sovint un lèxic maquinitzat, tendeix en les descripcions de la naturalesa a metal·litzar-la. El seu espai urbà es caracteritza sovint per la verticalitat (conté elements que s'enlairen) i també pels sorolls estridents i irritants. Marcer es fixa que, per a un poeta com Robert Lowell, "el cotxe és molt més que una invenció moderna" (pàg. 91): concentra la superficialitat de la vida moderna. El Tudor Ford del seu "Skunk hour" proporciona imatges i to al MG d'esport d'"Els jocs" o al Chrysler que fa de taxi a "Barcelona no és bona, o mi paseo solitario en primavera", de Gil de Biedma. El cotxe és el símbol dels valors trivials i vulgars que predominen a la societat en què viuen tots tres autors, D'altra banda, Ferrater comparteix amb Eliot les imatges de la porta, el pou (que sempre requereix una lectura metafísica, que Marcer apunta que s'acostuma a associar amb la por de l'home davant de la mort ineludible) i el pas de les estacions.

Hi ha molta literaturització en l'obra de Gabriel Ferrater. Marcer, reflexionant sobre una carta, inèdita, procedent del Fons Carles Barral (escrita des d'Anglaterra, el 24 de maig de 1963), obre una qüestió crucial, que és fonamental en el llibre de Dolors Oller Accions i intencions:

Emprant una de les expressions ferraterianes més prolífiques, diria que "l'ordre de l'experiència humana" que s'hi descriu troba els seus referents en la literatura i en l'art en general. En | conseqüència, em pregunto si és Ferrater qui pensa un tema, el deixa reposar i cerca la seva formalització a través de l'observació i experiència; o en realitat, tant el tema com la selecció d'anècdotes responen a idees preconcebudes i condicionades per les lectures i coneixements culturals previs" (pàg. 78-79)

En conclusió, un poema de Gabriel Ferrater remet sovint a altres textos, sovint remet alhora a diversos autors influents de la poesia anglesa. És un poeta innovador, que opta per reconceptualitzar la imitació i la influència. Ferrater es nega a acceptar la condició de literatura "menor" de la literatura catalana, i actua amb una empenta i una decisió equiparables a les dels escriptors de les literatures "centrals" --és una actitud subversiva, que ens obliga a repensar les relacions entre sistemes literaris, com ja havia fet l'irlandès James  Joyce amb Dubliners i Ulysses, apunta Marcer seguint els postulats de l'antropologia i etnografia culturals.

***

El llibre inclou lectures de poemes concrets, més que no em pensava, que aniré aprofitant als apunts corresponents: "A través dels temperaments", pàg. 38; "Diumenge", pàg. 80-82; "No una casa", pàg. 83-86; "Els jocs", pàg. 91-92; "Matèries", pàg. 92; "Floral", pàg. 106; "Oci", pàg. 107; "Però non mi destar", pàg. 112, i "Paisatge amb figures", pàg. 113, a més d'una referència a Catul, pàg. 39-41, i al text que tanca Da nuces pueris, la diguem-ne poètica de Ferrater, pàg. 60.


--

dijous, 27 de maig de 2021

La ruta Gabriel Ferrater a Reus

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al migdia, 22 de maig, vaig tenir la sort de seguir a Reus la tercera edició de la Ruta Gabriel Ferrater. L'organitzava l'Associació Gosar Poder, amb el suport de la Fundació Reddis i la col·laboració de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament i del Centre de Lectura, un acte emmarcat en el pròleg a l'Any Gabriel Ferrater 1922-2022. Érem una quarantena de persones, d'acord amb les recomanacions de prevenció contra la COVID-19. Recupero en aquest apunt les notes que vaig prendre amb el mòbil, i m'ajudo també de la meva escassa memòria.

El lloc de sortida va ser el vestíbul del Centre de Lectura de Reus, primera etapa de la ruta. David Figueres i Fina Masdéu van presentar l'acte breument. Els textos que havien triat per anar llegint al llarg de la ruta van ser, des del meu punt de vista, una selecció molt pertinent, un encert, amb lògiques dosis de color local. Així, van començar amb "Gamberro intel·lectual", un article esmolat, de l'any 1992, de Josep Murgades, que aguanta el pas del temps. Aquella arrencada es va complementar amb un dels al·licients de la ruta, la presència de Joan Artigas, autor del disc De l'amor i del temps, en què posa música a deu poemes de Gabriel Ferrater. Va començar cantant, amb guitarra i veu poderosa, la "Cançó del gosar poder". Elisabet Márquez va llegir el poema "Josep Carner", introduït pels coneguts versos del "Poema inacabat": "Si bé la seva edat mitjana / tirant a moréasiana / no me la crec, Josep Carner / que tots nosaltres ens ha fet / i és a Brussel·les grisa d'aigua / reclama el meu primer homenatge.". Va seguir un fragment de l'entrevista de Lluís Pasqual, de l'any 1970, amb les paraules que Ferrater va voler dedicar a reivindicar com li havia estat de decisiu tractar Carles Riba. 

Em van sorprendre la sobrietat i el rigor de l'acte, sense que hi faltés en cap moment la participació del públic ni l'alegria de celebrar el record de Gabriel Ferrater. Les quatre persones que van llegir els textos, David Figueres i Fina Masdéu sobretot els textos en prosa, i Elisabet Márquez i Carme Simó els poemes, hi van posar una dicció clara, sense afectacions, i meritòriament audible. Ens vam aturar per escoltar-los davant de l'Ajuntament, on van llegir "La ciutat", dos fragments d'"In memoriam", l'evocació poc caritativa de Reus del "Poema inacabat" (versos 653-694) i un fragment del text autobiogràfic, escrit en tercera persona, que es va incloure a Papers, cartes, paraules, pàg. 19-21. Un historiador local va aclarir que no és cert que el pare de Gabriel Ferrater, Ricard Ferraté, proclamés la República allà mateix, des del balcó --com diu la cronologia de l'Àlbum Ferrater--, sinó que la proclamació es va fer en un altre edifici, on era aleshores l'Ajuntament, i no va ser tampoc Ricard Ferraté qui hi va llegir el manifest de proclamació sinó el seu germà Amadeu. Ricard, tot i estar més implicat en política, va llegir-lo a la ràdio. Dins de l'Ajuntament hi ha una galeria de reusencs il·lustres, amb un retrat de Gabriel Ferrater pintat per Josep Maria de Martin.

L'etapa següent va ser davant de Cal Fàbregas, a la plaça de Catalunya, lloc de naixement de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, on la família va residir --em sembla-- fins al 1925. Hi van llegir un altre fragment autobiogràfic, sobre l'escola, complementat amb unes paraules de l'entrevista de Lluís Pasqual sobre la seva educació, i els poemes "Punta de dia" i "Tres llimones". Cal Fàbregas encara no té una placa commemorativa que indiqui que hi van néixer els germans Ferraté(r). Seguint pel carrer del Raval de Santa Anna, vam veure el lloc on hi havia l'antic cinema, la Sala Reus. Vam aturar-nos davant la casa on va créixer Gabriel Ferrater: havia estat l'Hotel Europa i el pare va fer canviar l'HE de la façana per un FHER, de Ferraté Hermanos, i va llogar els baixos a un banc. Enmig del carrer, aprofitant que estava tallat al trànsit, van llegir una evocació d'Amàlia Barlow, la germana petita, de la masia Picarany (a l'Almoster), seguida del poema "A través dels temperaments". Un text de Ferrater sobre pintura va ser complementat amb unes paraules de record de Josep Maria de Martín. Joan Artigas va cantar "A l'inrevés".

Com que hi havia massa gent i xivarri davant de la Casa Navàs, vam acabar la ruta al vestíbul del Centre de Lectura de Reus. Hi van llegir el fragment d'una entrevista a Helena Valentí, parlant de Gabriel Ferrater, i una carta que ell li va escriure, crec que la del 21 de setembre de 1962, magnífica tria i emotiva lectura de David Figueres. El complement va ser un fragment de Joan Ferraté en què evocava la seva família, amb la idea que "a casa no érem carques". Joan Artigas va cantar "Cambra de la tardor" i va fer un bis a petició del públic, "Amistat del braç". En algun moment de la ruta, s'havia comentat aquella resposta de Ferrater a un qüestionari poètic, a la pregunta "Quines creieu que són les fonts del vostre llenguatge?": "Procacitat reusenca, prosa francesa, vers anglès, Freud i Marx, arrels indoeuropees.". Algú va recordar una observació de Murgades, que el títol Les dones i els dies, al·ludeix a Freud (les dones) i Marx (el temps, històric). 

Al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, escoltant Joan Artigas (foto de l'Associació Gosar Poder)

--

dilluns, 10 de maig de 2021

Martí2012

¬¬¬¬¬

Martí, Jordi. "Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma: els conxorxats", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 135-140

Article breu, un resum molt correcte de la posició poètica de Gabriel Ferrater. 

Ferrater i Gil de Biedma es coneixen a la revista Laye, a principi dels anys cinquanta, i mantenen una relació literària fructífera els anys següents:

Tots dos varen parlar, anys més tard, d'aquesta relació [Ferrater, a l'entrevista de Baltasar Porcel, inclosa a Papers, cartes, paraules, pàg. 384-9]; tots dos varen evitar valorar la importància de l'altre a la seva pròpia obra, és a dir, qui va influir sobre qui, i ambdós la varen qualificar amb el terme ben curiós de conxorxa poètica. (pàg. 136)

Tots dos marquen distància respecte al simbolisme que els havia precedit, que consideren preciosista i encarcarat, i respecte al realisme social, grandiloqüent i proselitista. Basteixen una veu nova, conversacional, aparentment prosaica. Però Ferrater sorprèn el lector amb imatges inaudites i amb un sentit del poema complex, gens trivial, que obliga el lector a posar en joc la seva experiència per comprendre'l. Poeta i lector comparteixen afinitats, experiències, interessos comuns. El poeta narra moments de la seva experiència passada posant-hi distància i ironia, i evitant els excessos sentimentals. 

  • Biel Ferrer l'ha considerat "un dels articles més interessants (tots ho són) del número 0 de Veus baixes": "[...] breu i clar, explica la poètica de l'autor de Les dones i els dies, és a dir, la tècnica amb què fa els poemes".
  • Carlota Casas s'ha endinsat en la relació dels does poetes en un bon llibre, Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.) --no inclou l'article de Jordi Martí, que fora un precedent, dins la seva bibliografia.

--
Apunt revisat el 15 de maig de 2021

diumenge, 2 de maig de 2021

Marco1983

¬¬¬¬¬

Marco, Joaquim. "Gabriel Ferrater", pàg. 261-278, dins El modernisme literari i d'altres assaigs. Barcelona: Edhasa, 1983, 332 pàg.

El modernisme literari i d'altres assaigs aplega estudis i articles de crítica de Joaquim Marco, escrits des de l'any 1966 fins poc abans de la publicació del llibre. El més extens és l'estudi "El modernisme literari", pàg. 9-81, força documentat, que destaca prou per servir de títol general. Joaquim Marco, ens diu, va conèixer, estimar i tractar Gabriel Ferrater. El capítol que li dedica consta de dues parts: la primera, titulada "Ètica, medievalisme i erotisme a la poesia de Gabriel Ferrater", és un comentari escrit arran de la publicació de Teoria dels cossos, el 1966 (per això inclou també referències a Da nuces pueris i Menja't una cama i en canvi no esmenta Les dones i els dies). De fet, el llibre de Marco Sobre literatura catalana i altres assaigs (Barcelona: Llibres de Sinera, 1968) ja incloïa un article titulat "Ètica, medievalisme, erotisme o la poesia de Gabriel Ferrater", amb la indicació que s'havia publicat a la revista Destino el 3 de setembre de 1966: correspon literalment a la primera part del capítol del llibre del 1983. La segona part del capítol, "Gabriel Ferrater com a crític", fa referència a Sobre literatura, amb un darrer paràgraf dedicat a La poesia de Carles Riba, tots dos llibres publicats, a cura de Joan Ferraté, el 1979. El mecanisme de composició d'aquest capítol sobre Gabriel Ferrater es va repetint al llarg del llibre; així, el capítol sobre Josep Pla, pàg. 98-147, consisteix en una sèrie de ressenyes entusiastes dels primers volums de l'Obra completa publicada per l'editorial Destino. 

Marco considera que, si bé el "Poema inacabat" potser va començar com una mera imitació de Chrétien de Troyes, devia adquirir ben aviat volada pròpia. El veu com una meditació extensa sobre el món i els homes que envolten el poeta. Valora en Ferrater "la sinceritat a totes passades" (pàg. 263). És una poesia d'un realisme extremat, en què el poeta poques vegades "es deixar anar". Marco aprecia que Da nuces pueris representa un canvi de rumb en la poesia catalana, entre altres qualitats pel seu to col·loquial i la descripció de situacions ordinàries, que reflecteix l'experiència d'un home del nostre temps, compromesa amb el poeta mateix i el món que l'envolta i amb la poesia (la bellesa es troba en la paraula). Joaquim Marco té el mèrit de defensar, ja l'any 1966, la importància de la poesia de Gabriel Ferrater.

Pel que fa a la crítica, Marco considera Gabriel Ferrater molt suggeridor, modern i independent: el destaca entre els crítics contemporanis, "incloent les [literatures] de les llengües pròximes." (pàg. 268), tot i que la seva obra crítica estigui composta de textos esparsos, entre els quals posa en valor els informes de lectura (Marco havia format part del comitè de lectura de Seix Barral i suggereix a Joan Ferraté que els publiqui, ja que a la seva època el comitè els esperava amb atenció: van ser aplegats a Papers, cartes, paraules, el 1986). "Les opinions de Ferrater són sempre personals, raonades, no sempre justes. Ës un moralista radical que practica sobre la literatura amb una intel·ligència enlluernadora." (pàg. 268). Marco destaca el pròleg del primer llibre de poemes de Marta Pessarrodona, "Sobre la forma realista (pròleg a un llibre de versos)", i la "Carta a un neòfit castellà, sobre literatura catalana, seguida de cinc anotacions de diari, osbre Oller i Vayreda". La modernitat, per a Ferrater, era exigència intel·lectual; rellegint les conferències sobre Carles Riba, Marco el veu a la vora d'Eliot i els crítics nord-americans dels cinquanta. 

--

Apunt revisat el 4 de juny de 2021
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites