diumenge, 29 de novembre del 2020

PéreziPinya2012

¬¬¬¬¬

Pérez i Pinya, Joan Manuel. "«Hiberno ex aequore», notes de lectura sobre un poema no canònic: Del cànon poètic i les decisions autorals", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 150-182

Qui podia haver escrit millor un article com aquest? Joan Manuel Pérez i Pinya és l'autor d'una exhaustiva bibliografia a l'entorn de Gabriel Ferrater, que titula Índex Ferrater: Assaig bibliogràfic, document sempre actualitzat (té 148 pàgines en el moment d'escriure aquestes línies). Les seves notes al monogràfic de la revista Veus baixes sobre la gestació dels llibres de Ferrater es mantenen ben esmolades i del tot pertinents en aquest article de 2012, anterior a l'aparició de l'edició crítica de Jordi Cornudella de Les dones i els dies (per més que aquesta ens hagi aportat nombroses certeses i novetats, entre les quals sis poemes que no coneixíem fins aleshores, inclosos a l'exemplar enviat a censura de Da nuces pueris). Pérez ressegueix al detall les 14 decisions autorals de Ferrater que havia pogut documentar quan Veus baixes va publicar el seu número 0, el monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater.

Ferrater difon sempre alguns pocs poemes abans de l'edició dels seus llibres. Tria unes quantes vegades revistes de literatura en castellà, una via de difusió excèntrica en comparació amb els autors coetanis en llengua catalana. Ferrater, remarca Pérez, actua sempre amb la naturalitat de qui considera que la seva poesia pertany a una literatura occidental més, en igualtat al costat de les altres. Així, comença publicant uns primers poemes a Cuadernos Hispanoamericanos i Papeles de Son Armadans, revistes en castellà habitualment poc poroses a la literatura catalana, on ja havien publicat els seus amics i hi tenia contactes professionals. 

L'article repassa les decisions d'autor de Ferrater, que van culminar en la traducció Mujeres y días, de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde, i pròleg d'Arthur Terry. Les decisions textuals i de selecció d'aquell llibre, que es van prendre cap al 1970 --tot i que el llibre s'acaba editant el 1979--, van ser exclusivament de Ferrater: hi va deixar 96 poemes, davant dels 118 de l'edició definitiva, de manera semblant a Gil de Biedma, que havia fet una tria de la seva poesia el 1969, a Colección particular, que deixava fora 19 poemes ja publicats, per derivatius o incipients.

Pérez llegeix amb atenció (pàg. 157-164) un poema descartat de Menja't una cama, "Non tu corpus eras", inclòs a "Hiberno ex aequore", la tria de sis poemes que Ferrater havia publicat a Cuadernos Hispanoamericanos (el títol del poema són unes paraules de l'inici del vers sisè de la IV epístola d'Horaci; el títol que encapçala la tria de poemes són també unes paraules d'Horaci, del vers 235 de la sàtira III, llibre II). Els altres cinc poemes sí que van passar a Menja't una cama. Recomano la lectura que Pérez fa del poema, minuciosa i també atenta al context llaminer de les citacions d'Horaci. Per què el va descartar? Per la seva inconcreció imaginativa? Per l'excés d'abstracció? Pérez relaciona, en tot cas, el motiu central d'aquest poema amb "On mating", ara inclòs a l'edició crítica de Les dones i els dies, i ens mostra la finesa imaginativa de Gabriel Ferrater.

Joan Manuel Pérez i Pinya, guardonat amb el Premi Ciutat de Palma de Poesia,
Joan Alcover 2018, pel seu primer llibre, Atletes de la fuga


--

diumenge, 22 de novembre del 2020

Salinas1997

 ¬¬¬¬¬

Salinas, Jaime. "Evocación de Gabriel Ferrater", pàg. 399-407 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Darrer dels sis testimoniatges que tanquen el llibre del simposi de 1997, una gran peça final. Jaime Salinas havia arribat a Barcelona el 1955, procedent dels Estats Units i d'un any a París (el pare, el poeta Pedro Salinas, s'havia exiliat el 1937). Va ser presentat per Carlos Barral als seus amics a final de l'hivern del 1956, i de seguida li va cridar l'atenció Gabriel Ferrater. Un cop instal·lat en una torre al carrer Felip Gil*, al Putxet, Ferrater va començar a visitar-lo i fins i tot va disposar d'una habitació durant uns quants mesos per treballar-hi, fent traduccions i encàrrecs editorials, fins que Salinas va entrar a l'editorial Seix Barral, contra el consell de Ferrater, i va haver de canviar la casa per un pis petit, a la primavera del 1957. Algunes tardes li llegia els seus poemes: els hi traduïa després al castellà i els hi tornava a llegir en català. Salinas recorda com una tarda inoblidable quan el va dur a conèixer Carles Riba: "Comprendí el aislamiento, el secretismo, la soledad a que estaban condenados. Guardando las distancias, sentí mi propio desamparo. Ellos, en esa peligrosa soledad, mantenían su lengua viva, mientras que yo, en el marasmo del exilio americano, había perdido la mía." (pàg. 405). A l'estiu del 1957, Salinas va ser al Picarany, poc abans que el venguessin --va ser quan Ferrater li va dir que es suïcidaria abans de fer 50 anys. Es devien tractar, amb Jaime Salinas, gairebé deu anys: va veure per darrera vegada Gabriel Ferrater el 1967, a Tunis, pel Premi Internacional dels Editors, quan va aconseguir, amb una brillant intervenció, que el concedessin a Witold Gombrowicz. 

Jaime Salinas va parlar molt amb Gabriel Ferrater de la seva vida als Estats Units, i també de literatura anglesa. Coincidien a sentir aversió per l'Espanya de Franco, i eren escèptics sobre el seu futur. Salinas havia conegut Robert Frost, li recitava a Ferrater "Stopping by Woods on a Snowy Evening". Creu que va propiciar que Gil de Biedma i Ferrater, a la torre del carrer Felip Gil, enraonessin molt de la literatura escrita en anglès, en detriment de la francesa, que interessava més Barral. Els amics es trobaven sovint en aquella casa: Ferrater hi feia martinis amb la ginebra Giró que li va descobrir Salinas, s'enredava en discussions brillants amb Gil de Biedma fins ben tard a la nit. 

Jaime Salinas es refereix breument a la detenció de Ferrater: va anar a esperar-lo a l'estació de França amb el seu germà Joan, no hi va arribar. Salinas creu que aquell incident va portar-lo a concentrar-se més en la seva poesia. També explica (pàg. 404) la crisi sentimental amb Cateta Rocha, cosina de Carlos Barral, que és a l'origen del rampell poètic que va acabar conduint-lo a escriure el seu primer llibre, Da nuces pueris. "Ferrater era, ante todo, partidario de la felicidad, de una felicidad cargada de sensualidad [l'entusiasmava la pintura de Sunyer, els seus nus femenins]. Por ejemplo, achacaba la zafiedad de los castellanos a una ancestral frustración, alegando que en esa llanura árida, desarbolada, las jóvenes parejas nunca habían podido encontrar donde ocultarse para fornicar felizmente." (pàg. 605).

* Jaime Gil de Biedma esmenta la casa als seus diaris: "Duermo en casa de Jaime Salinas después de una noche tumultuosa [...] Es, o mejor dicho: era sábado. [...] Jaime ha tenido la gran ocurrencia de poner el desayuno en el mirador. Entra el sol, luz de domingo. Se ve el jardín diminuto, los árboles y las casas al otro lado de la calle de Felipe Gil. El barrio apartado, tranquilo, burgués, con jardineros y perrazos, devuelve la infancia." (Diarios 1956-1985, edició a cura d'Andreu Jaume, Barcelona: Lumen, 2015, pàg. 238.). I també, després d'un dinar a ca la germana d'Yvonne Hortet, la dona de Barral: "No | todo ha de ser Felipe Gil número 5 y ginebra con Jaime y con Gabriel: las formas posibles de la irrealidad son muchas." (pàg. 326-7). 


Jaime Salinas amb la seva parella Gudbergur Berggson, a Barcelona, a la torre del Putxet, el 1957

--
Apunt revisat el 13 d'agost de 2021  

dissabte, 21 de novembre del 2020

Gomis1997

¬¬¬¬¬

Gomis, Ramon. "Apunts per a una biografia", pàg. 379-397 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Cinquè dels sis testimoniatges que tanquen el llibre del simposi de 1997, la ponència va precedir la publicació del llibre El Gabriel Ferrater de Reus, publicat per Editorial Proa l'any següent. Gomis havia començat el seu treball biogràfic l'any 1974, amb nombroses entrevistes a persones que havien conegut Ferrater i treball de camp a l'arxiu de l'institut on va estudiar el batxillerat i al Centre de Lectura de Reus i als arxius de Bordeus i Liborna. Explica en aquesta ponència els primers anys de Gabriel Ferrater, fins a l'inici de la Guerra Civil.

La Colla dels Quatre, el 1935: el Pitu, l'Albert, el Gabriel i l'Agustí

--

dissabte, 14 de novembre del 2020

Castellet1997

¬¬¬¬¬

Castellet, Josep Maria. "Record de Gabriel Ferrater", pàg. 373-378 [transcripció de l'exposició oral en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Quart dels sis testimoniatges que tanquen el llibre del simposi de 1997: Josep Maria Castellet ofereix un record vital, d'amic. Explica que havia sentit l'obligació d'escriure un text llarg sobre Gabriel Ferrater, que havia conegut el 1947: ja n'havia escrit una cinquantena de pàgines quan el va deixar córrer, amb sensació de fracàs, perquè veia que "no havia sabut copsar la figura de Ferrater", se li havia escapat la seva personalitat (pàg. 374). -- Castellet va acabar publicant l'any 2009 un text, "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", dins el seu llibre Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos, més aviat pla, per sota del que s'exigia en la seva intervenció del 1997, un text que abona el mite del Ferrater genial i excessiu.

El descriu com a amic: "Era bastant donat a fer confidències de tipus profund i bastant íntim" (pàg. 373). "Que era un home extraordinàriament sensible, és un fet que sabíem els seus amics. Lamento no tenir una paraula millor que global per definir la sensibilitat de Ferrater, perquè afectava la seva relació amb el món, amb les persones i amb els productes artístics de la societat. Era una persona d'una sensibilitat extraordinària, especialment sobre la pintura, la llengua i la literatura." (pàg. 375). "Era una persona extraordinàriament alegre, però també extraordinàriament dramàtica" (pàg. 377). El caracteritza finalment com un secuctor intel·lectual: la seva manera de fer, de pensar, de manifestar-se era molt atractiva.

Castellet també fa una pertinent observació literària: "la seva és una poesia voluntàriament construïda contra la poesia catalana del seu temps. [...] Va arribar un moment que va considerar que ja en | tenia prou, que en aquest país no es podia seguir vivint amb la literatura que es feia en aquell moment." (pàg. 375-6). S'explica: els escriptors que es van quedar a Catalunya eren resistents, feien una literatura de capellans --l'expressió és de Joan Fuster--, eren els poetes conservadors d'abans de la guerra, la majoria catòlics. Resultaven insuportables per als joves (Castellet, equànime, recorda l'admiració i respecte de Ferrater per Riba i l'ajuda i protecció de Montserrat): "parlàvem malament d'Espanya, del règim i dels capellans [...]. Naturalment Gabriel Ferrater no fa literatura anticlerical, el que va fer va ser portar la literatura cap al camp laic i introduir-hi tota aquesta vasta cultura poètica, literària, que ell tenia" (pàg. 376).

Josep Maria Castellet i Joaquim Molas, als anys seixanta

--

dissabte, 7 de novembre del 2020

Gimferrer1997

¬¬¬¬¬

Gimferrer, Pere. "Malentesos ferraterians", pàg. 361-369 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Tercer dels sis testimoniatges que tanquen el llibre del simposi de 1997: lector atent, traductor de part dels poemes de Mujeres y días, poeta i prosista rigorós, Gimferrer es formula algunes preguntes no trivials sobre la poesia de Gabriel Ferrater. Els malentesos que repassa comencen per la mateixa caracterítzació com a poeta realista que parla d'aspectes de l'experiència, que és, ens diu, una caricatura reduccionista. El consideren també el mateix tipus de poeta que Jaime Gil de Biedma, i eren molt amics i tenien admiracions comunes, però Gil és més llegible com a poeta de l'experiència i els seus poemes són al capdavall entenedors, i "de Gabriel Ferrater no es pot dir pas això." (pàg. 362). Gimferrer tancarà la seva intervenció amb aquestes paraules (pàg. 368-9):

[Esbrinar cap a on on ens porta l'obscuritat de Ferrater] ens mostraria en Gabriel un poeta molt més modern que no pas un simple poeta de l'experiència; potser més modern en aquest sentit que Gil de Biedma, que és un poeta excel·lent però que s'emmarca en un terreny històric molt concret (en el qual té uns resultats magnífics). Gabriel en canvi va més enllà.

Gimferrer esmenta alguns exemples de poemes difícils d'entendre, o de motiu profund no coincident amb el motiu superficial: "Moeurs exotiques", "Cançó del gosar poder", "El mutilat". Es fixa també en poemes que semblen senzills, d'una facilitat immediata, amb un català literari molt planer i molt llis, diferent del de Carner, Riba i Foix. Gimferrer puntualitza que Ferrater fa evolucionar el català literari, i obté "efectes expressius d'ambigüitat molt inesperats de construccions aparentment molt planeres", un aspecte que considera poc estudiat i no gaire aprofitat per la poesia catalana posterior, que no té la traça de Ferrater a estilitzar la parla quotidiana (pàg. 365). 

Gimferrer posa, com a exemple de poemes aparentment senzills, "In memoriam" i "Els jocs", que considera excel·lents. Fa la paràfrasi d'"In memoriam": resumeix la narració de fets, tallada bruscament per la reflexió final sobre la por:   

L'he traduït i me'l sé de memòria en català i en castellà. A on ens porta, aquesta construcció? Perquè si ens porta simplement a explicar que a la guerra van matar gent i s'hi va passar por això no ens porta enlloc, no és aquesta la finalitat del poema. S'imposa com a objecte ambigu..." (pàg. 364)

"Què són els poemes de Gabriel Ferrater?", es pregunta Gimferrer (pàg. 366). Aquesta és la qüestió central: 

Són artefactes verbals i intel·lectius en la major part dels casos de molt difícil interpretació: s'imposen per la seva ambigüitat. Ara, això caracteritza una obra d'art important [...] Això es pot dir tant d'un poema molt obscur de Rimbaud o de Mallarmé com d'un poema aparentment clar de Baudelaire: no són pas clars. Amb més motiu es pot dir de Gabriel Ferrater. Sobre un canemàs externament tan clar com el d'alguns dels poemes dels Tableaux parisiens de Baudelaire, el que fa són construccions per començar mentalment complexes, en segon lloc gramaticalment molt ambigües i en tercer lloc --i potser el més important-- molt difícils de copsar quant a la seva finalitat última.

Hi ha potser en aquesta referència a l'ambigüitat el record de Seven types of ambiguity, de William Empson, que Gimferrer no arriba a esmentar però que sabem que havia llegit per indicació de Gil de Biedma, el qual probablement l'havia conegut per Ferrater (Papers, cartes, paraules, pàg. 345-6). Ferrater el considerava el gran crític anglès contemporani del New Criticism, i en va escriure una peça breu per a l'editorial Salvat, no inclosa a la tria d'articles titulada Escritores en tres lenguas. El darrer malentès que enumera Pere Gimferrer és que la teoria literària que exposa Gabriel Ferrater en els seus escrits, informes i conferències és consistent, però la seva pràctica poètica no sempre hi casa --una de les tesis fonamentals desenvolupades per Oller al capítol sobre Ferrater del seu llibre Accions i intencions (2010). En canvi, "la dicció --el que tradicionalment en deien la forma-- sí que la té en comú, sempre és molt reeixida, molt compacta, és una cosa a la qual no sembla que li puguis llevar ni afegir res" (pàg. 367).

Gimferrer conclou que Gabriel Ferrater és una "personalitat poètica molt poderosa" --a la poesia catalana de postguerra sols s'hi pot comparar Brossa, apunta-- "però alhora en gran manera desaprofitada des del punt de vista de la seva continuïtat." (pàg. 367). Narcís Comadira o Salvador Oliva, que el van tractar i el coneixen profundament com a poeta, s'hi deixen influir parcialment, no de manera plena, La història literària catalana i la crítica l'han tendit a considerar un poeta diàfan: no ho és. Gimferrer reclamava un cos d'opinió més generalitzat i divers dins la història i crítica literària catalana contemporània per apreciar Ferrater.



--

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites