dijous, 13 d’abril del 2023

La meravella del disc de Meritxell Gené 'No diré res de mi'

¬¬¬¬¬ 

Meritxell Gené. No diré res de mi. Microscopi, abril de 2023

Avui s'ha estrenat el disc de Meritxell Gené en què ha musicat tretze poemes de Gabriel Ferrater: No diré res de mi. Els mecenes de Verkami ens el vam poder descarregar ahir. L'he escoltat sencer ja tres vegades. Resulta que és una de les grans aportacions de l'Any Ferrater: les cançons s'havien pogut escoltar el 20 de maig de l'any passat al Teatre Auditori de Sant Cugat, dins l'espectacle Ferrater G., que va cloure el Festival Barnasants 2022.

Meritxell Gené s'ha apropiat dels poemes de Ferrater en el millor sentit del concepte d'apropiació: se'ls ha fet seus, sense distorsionar-los, amb fidelitat al poema, a la seva composició particular i als seus ritmes. Això és difícil. Els tretze poemes triats són, per aquest ordre, "Si puc", "Dits", "Joc", "Posseït", "La lliçó", "El ponent excessiu", "A l'inrevés", "Ídols", "La platja", "Xifra", "Cambra de la tardor", "Metrònom" i "Paisatge amb figures". Són poemes més aviat breus, amb una presència notable dels que es componen de versos curts: el més llarg amb diferència de tot el disc és "Metrònom", de 32 versos, pentasíl·labs. Aquestes cançons són petites peces d'orfrebreria, que duren dos o tres minuts. 

M'han fascinat la riquesa instrumental i d'arranjaments, les múltiples variacions, la gamma de tonalitats de veu, sempre clara i matisada, al servei del poema cantat. Gené té un gran sentit de les pauses i dels ritmes. Interpreta els poemes amb contenció i sobrietat, ens obre una nova mirada als poemes de Les dones i els dies. Ha resolt magníficament els canvis de to, el moviment intern que tenen els poemes de Ferrater (una de les seves grans qualitats): només cal fixar-se en la manera de dir els darrers versos de "La lliçó". Les lletres repeteixen determinats versos o paraules sempre amb intenció, anant a ressaltar el nucli de sentit del poema: així, "No soc sinó la mà amb què tu palpeges", a "Posseït", o el "de fúria total" de "La platja". És significatiu l'ordre de les cançons dins del disc, començant per "Si puc", en què Gené repeteix el gest humil i apassionat de Ferrater. "A l'inrevés" brilla com a tema central, amb el contrast de la seva composició musical, que oposa l'enumeració de tots els versos i la repetició persistent del vers final: "Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La producció de Diré el que em fuig m'ha semblat del tot solvent.

"Cambra de la tardor" és un dels grans poemes de Gabriel Ferrater i s'ha convertit en una joia de cançó de Meritxell Gené. Es desplega lentament, cenyint-se al ritme dels versos del poema, amb pauses posades amb astúcia, repetint versos per donar més força a la sensació del pas del temps dels amants, i resol la dificultat de l'alternança de veus de manera brillant, original, per acumulació, posant en joc la gran consistència de recursos de tot el disc. I encara, la música i els arranjaments són plens d'ecos, de detalls que, a mi almenys, em fan pensar en les cançons dels anys seixanta, suggerint un homenatge a Gabriel Ferrater i Helena Valentí. No em canso d'escoltar-la, en bucle. Hi ha molta passió artística en aquest disc, i una energia continguda a l'abast de pocs intèrprets.

***

Havíem pogut escoltar fins ara, com a primícies, dues de les cançons del disc: "Joc" i "Posseït".

***

No he llegit encara les entrevistes que li han fet a Meritxell Gené:

Imatge del vídeo "Joc", capturada del canal de Meritxell Gené a YouTube

--

dimecres, 5 d’abril del 2023

Vilella2023

¬¬¬¬¬ 

"Eduard Vilella ens parla de Chrétien de Troyes", vuitena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de març de 2023

Enric Sullà presenta Eduard Vilella amb molta simpatia: medievalista, romanista de formació, professor de Filologia Italiana i col·lega a la Universitat Autònoma de Barcelona. En destaca el llibre Doble contra senzill, sobre la incògnita del jo i l'enigma de l'altre a la literatura, amb una sòlida base filosòfica. També ha publicat La literatura admirable: Del Génesis a Lolita. Sullà va ressenyar el primer llibre a Els Marges. El segon contenia un capítol sobre Chrétien de Troyes, d'un gran entusiasme i cordialitat, que proposava la lectura de Chrétien com un contemporani. Vilella és un lector interessat també en la literatura moderna, que ha escrit sobre Nabokov, Calders, Monzó. 

L'interès per Chrétien de Troyes de les universitats catalanes, reflectit al "Poema inacabat" per l'examen que Helena Valentí ha de baixar a fer a Barcelona, prové de Martí de Riquer, que situava Chrétien entre els autors centrals del cànon de la literatura romànica medieval. Vilella constata que hi ha hagut sempre consciència de la seva importància, a la vegada que és un autor poc conegut. Dubta que Ferrater no conegués força bé Chrétien d'abans de començar a escriure el "Poema inacabat". Segons com, sembla gairebé el repte d'un poeta molt dotat, capaç d'agafar una forma remota i d'expressar-hi el que vol. Hi ha també un punt d'autoafirmació: Ferrater reivindica els medievals enèrgicament i això els converteix en una ressonància explícita, que es fa ben present al llarg de tot el poema --Ferrater es fa un lloc dins la nostra literatura mitjançant una operació de kenosi, segons la nomenclatura de Harold Bloom. El "Poema inacabat" és un poema molt rellevant dins l'obra de Gabriel Ferrater. Constitueix una de les cinc seccions de Les dones i els dies, justament la central, i representa una tercera part del llibre per la quantitat de versos.   

Sabem que Chrétien de Troyes ja escrivia el 1160 i encara el 1191. La seva obra s'insereix en tot un esclat de literatura romànica que es produeix entre el 1150 i el 1250. Així, les primeres novel·les en francès antic reben el nom de romans. Són novel·les llargues. Chrétien critstal·litza les diferents formes que havien sorgit en aquella època i en crea un model: escriu en versos de vuit síl·labes apariats, amb rima. Ara: domina l'art de fer versos. Chrétien i també Ferrater tenen la traça d'esquivar l'esquema mètric dels rodolins. Les seves cinc obres més famoses, que sumen entre vint-i-cinc mil i trenta mil versos, són Érec et Enide, Cligés, Yvain (Le chevalier au Lion), Le cheavliers a la charrete i Li contes del Graal. També va escriure sobre la llegenda de Tristany i Isolda una obra perduda. Cap al 1225 sorgeix el Roman de Lancelot, escrit no en vers sinó en prosa, llibre molt extens, un dels més llegits a Europa fins al segle XVI. És el que llegeixen, per exemple, la jove parella luxuriosa del cant V de l'Infern de Dante.

Els llibres de Chrétien de Troyes impliquen un públic lector (o almenys algú que llegís els llibres en veu alta), impliquen un cert refinament i sofisticació culturals, diferents de l'èpica popular de la Chanson de Roland. Plantegen un ideal cavalleresc i l'amor cortès, sorgit de la cultura dels trobadors, un model que es reflecteix en la literatura i que Vilella recorda que continua vigent: la invenció de la idea que l'amor és la garantia d'una vida plena i realitzada resulta essencial en la nostra existència, com Hollywood reflecteix encara, al cap dels segles. La conciliació de l'amor i el matrimoni és el tema d'Érec et Enide, la seva muller s'ha convertit en la seva amant. Érec, per massa amor, abandona les armes.

Sorprèn d'entrada que un poema del segle XX, fragmentari, digressiu, imiti una poesia del segle XII, dedicat a la matèria de Bretanya, una narració d'aventures i amor cortès. Però Vilella recorda les declaracions de Ferrater sobre l'edat mitjana i sobre Chrétien de Troyes. De l'edat mitjana, no en vol ni la manipulació moderna ni versions edulcoradores a la Camelot. Vol la mirada realista, fresca i eixuta. Hi ha força detalls que fan pensar en la literatura medieval. La referència, per exemple, a l'Helena fina i a donar al vers passades de llima fa pensar en Arnaut Daniel, il miglior fabbro, que utilitza aquesta imatge sovint. La "Tornada" del poema també és al capdavall un motiu de la poesia trobadoresca. Chrétien de Troyes tampoc va acabar algunes de les seves obres: el títol de "Poema inacabat" es pot interpretar doncs com un homenatge. El geni, a vegades, no acaba l'obra, va apuntar l'erudit i especialista en Chrétien Charles Méla, com Leonardo segons Freud --o com Velázquez segons Ortega.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites