diumenge, 27 de juny de 2021

Perelló2012

¬¬¬¬¬

Perelló, Sebastià. "Em toca creure que sé el que dic", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 155-167

Lectura especulativa i valuosa del poema "A l'inrevés", escrita sense ingenuïtat, que té presents les lectures de Dolors Oller, de Pere Ballart, etc. les múltiples al·lusions dels versos. Copio un paràgraf de l'article, a tall d'exemple, unes línies que són com llampecs:

Què és intel·ligible a l’inrevés? Que s’hi desfigura? Amb què s’ha fet el poema? Si tornam a Huckleberry Finn des de la lectura de Hemingway podem treure'n alguna cosa: de Finn, deia l’autor de Men Without Women, prové tota la literatura nord-americana moderna, allò que eren escombraries i que han acabat significant el fons et origo d’una literatura. I Fitzgerald afirmava que l’obra de Twain era el lloc on per primera vegada, i des de la perspectiva de l’Oest, havien mirat enrere. I això, podem afegir, sol esborronar. Per ventura cal pensar l’obra de Ferrater des d’aquest poema fet també de repussalls, escombraries, però que es congria a partir d’allò que s’esfuma. Talment com Finn diu un món que ha desaparegut, una societat i una adolescència, Ferrater també diu el que s’ha esvanit. I no, perquè ens conforma en la pols que ens ha pastat. I diu la postguerra, i la diu des de la felicitat d’un món adolescent, i diu una inconsciència, i diu una nit de gresca, i diu la misèria, la tragèdia i la connivència, i no diu res de mi. Però diu allò que ens fuig. A l’inrevés. Imatge de nosaltres mateixos que ens caça i deixa prou vestigis fins i tot d’allò que no dirà de mi en aquest arsenal d’imatges, aquest àlbum que paradoxalment prové, almenys en part, de la biblioteca. I ja som aquests escapolons de referències que ens multipliquen i ens diuen fins i tot en excés. I el llebrer que salta ara és el de Dame Edith Stiwell, Why not be oneself? That is the whole secret of a successful appearance. If one is a greyhound, why try to look like a Pekingese? I un altre hi llegeix uns versos de The Hound of Heaven, de Francis Thompson, i ara en els lilàs d’abril, ja és Whitman qui compareix: When lilacs last in the door-yard bloom’d, l’elegia que escriu a Lincoln, assassinat l’any 1865, al mes d’abril, el mes en què es produeix la floració del lilàs. Des d’un dels episodis més traumàtics de la vida política nordamericana, fa presència en la ferida contemporània del franquisme? Eliot ve després, d’altra banda, i la ciutat irreal, i l’espectre pertorbador d’allò que fa ombra i ve de la misèria i del coneixement de la mort, just ara precisament que els records són dolços. I aquesta duplicitat del jo que diu a l’inrevés i diu allò que només se sent en la veu larval del lebrel que ha maldormido, d’uns versos de Jaime Gil de Biedma, aquell que sempre camina al seu costat, mon semblable, mon frère. Se escribe desde donde se puede leer, afirma Ricardo Piglia. 

El mateix 2012 Miquel Bassols va publicar, al seu blog Desescrits de psicoanàlisi lacaniana, quatre apunts sobre el poema, amb observacions molt suggestives, que --coincidint amb Perelló-- ens confirmen la força del poema. 

Samuel Clemens, als quinze anys, cap al 1850, abans de la Guerra de Secessió i l'abolició de l'esclavitud

--

diumenge, 20 de juny de 2021

Perpinyà2020

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Gabriel Ferrater. Un poeta mític, un intel·lectual heterodox", pàg. 898-904, dins de Riquer, Borja, ed. Vides catalanes que han fet història. Barcelona: Edicions 62, 2020, 1.007 pàg. 

Núria Perpinyà és l'encarregada d'escriure el capítol sobre Gabriel Ferrater d'aquest llibre singular de divulgació de Borja de Riquer (amb l'assessorament de Joaquim Albareda, Mita Casacuberta, Isabel Rodà i Josep M. Salrach), compost de 120 biografies, d'Indíbil i Mandoni a Montserrat Roig (nascuda el 1946). La darrera part del llibre, "Vides als temps contemporanis", que comença l'any 1800, és la més extensa, amb 76 entrades. N'he llegit uns quants capítols, i la veritat és que m'ha sorprès que tenen en comú, a part de la competència dels especialistes, la passió per explicar la vida de les persones de què s'ocupen. Vides catalanes que han fet història és, en certa manera, la continuació d'Història mundial de Catalunya (2018).

El capítol de Perpinyà és complet, no oblida cap faceta de Ferrater, i és molt llegidor, està escrit amb nervi, sense perdre en cap moment el fil vital de la biografia i amb pinzellades constants que posen en context històric els fets de la seva vida. És un text intel·ligent. Perpinyà descriu Ferrater com a autodidacte i lector voraç, home polifacètic, antidogmàtic i independent. Estableix que Ferrater, de carrera literària ràpida i xocant, és el fundador de la poesia catalana moderna, amb el seu estil realista i anglosaxó, i la seva visió global de la literatura. Té mèrit dir tantes coses ben dites, ponderades i exposades amb sagacitat en sis pàgines --un text de referència, que cal llegir.

Núria Perpinyà, en la fotografia difosa a final de l'any 2020, quan va guanyar el XII Premi Màlaga d'Assaig José María González Ruiz pel llibre Caos, virus, calma: La Física del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (fotografia de Manu Bausc, procedent de la Universitat de Lleida)

-- 

diumenge, 13 de juny de 2021

Oliva2012

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Un aspecte menor de la poesia narrativa de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 141-148

Salvador Oliva m'entusiasma com a poeta, traductor i crític. Els seus articles sempre són de bon llegir, i té el do de parlar de literatura amb claredat. És, també, un molt bon lector de Gabriel Ferrater. En aquest article, aprofita els paràgrafs introductoris per homenatjar José María Valverde, Baudelaire i J. V. Foix i per repartir un parell de cleques contra el gust de la majoria. Defensa la lectura de poesia com a font singular de saviesa, una lectura que té en la mètrica una petita ajuda per incitar-nos la imaginació. Al paràgraf final de l'article, un cop descrita i ponderada de manera suficient l'aportació de Gabriel Ferrater a la poesia catalana, mitjançant l'atenció a la seva mètrica, torna a la càrrega amb una observació esmolada, que ha prodigat: considera que l'oficialitat cultural ha marginat Ferrater, l'ha minimitzat tant com ha pogut.

La millor caracterització que es va fer mai de Gabriel Ferrater la va donar precisament José Maria Valverde. Va dir que era un Dante sense Florència. Una veritat com un temple. (pàg. 8)

"In memoriam" és un canvi de dicció en la poesia catalana. Hi utilitza paraules molt usuals i ordena les frases de forma planera, sense posar-hi èmfasi, amb un to conversacional. Els primers versos comencen sense cap figura retòrica. Sembla prosa, però són decasíl·labs (que ni tan sols alternen els versos masculins i femenins). Inclou en els seus versos paraules que estaven excloses del llenguatge poètic: alcohol, putes, purgacions, cuneta, eslips, menstruar...

Oliva considera que Ferrater crea una nova dicció i, en conseqüència, una nova mètrica. Analitza magistralment les 13 síl·labes del decasíl·lab "pells d'eruga escorxada. Alli, ajaçat" (vers 13), que mostren una tensió accentual dins del vers que no trobaríem mai en Carner ni Riba ni Foix. També remarca la tensió dels encavallaments, amb paraules insòlites com però i com a final de vers, o tallant un participi i el seu auxiliar, o fins i tot tallant una paraula (contra / revolta, vers 16). Oliva no creu que es proposés renovar la mètrica de forma conscient, perquè també té alguns decasíl·labs no ben formats, i no es preocupa per l'eurítmia.

El que Ferrater volia aportar a la poesia era el que havia trobat en poetes anglosaxons com Hardy, Auden i Frost: la forma interior, el to narratiu aparentment col·loquial (inèdit a la poesia catalana) i un ús mesurat i intens del llenguatge figurat com a recurs per guanyar precisió expressiva.

Salvador Oliva, en una fotografia de cap al 2012

--

dissabte, 5 de juny de 2021

El "Poema inacabat", portat a escena

¬¬¬¬¬

Dissabte passat vaig anar a Móra d'Ebre, al Teatre la Llanterna, a veure "Poema inacabat", de Produccions Lo Nostro, programat dins de la fira d'espectacles literaris Litterarum 2021. Havíem comprat entrades per anar a veure la representació de Reus, al Teatre Bartrina, el diumenge 11 d'abril, que s'havia estrenat just el dia abans dins dels actes pròleg al centenari de Gabriel Ferrater 1922-2022: tot i que em va recar, vam renunciar a anar-hi per respectar les restriccions de mobilitat per la COVID-19 que s'havien establert aquells dies, més estrictes que les de les setmanes anteriors. Vaig llegir les crítiques de Reus, favorables, i per tant vaig anar a Móra amb unes expectatives altes.

Recomano l'espectacle, les meves expectatives altes van ser satisfetes. Pau Ferran i Bàrbara Roig diuen el poema amb una dicció magnífica, amb intensitat i sense escarafalls --sense cap moment de vacil·lació en un text tan llarg i en vers i ple de sinuositats, que ja és un mèrit. La direcció treu partit de les dues veus per fer que el text tingui sempre un ritme viu i que les seves giragonses resultin de bon seguir. Les constants digresssions, un llarg parèntesi en els versos escrits posem per cas, s'entenen i brillen gràcies a la simple alternança de les veus. Aquest és l'èxit de la direcció de Pau Ferran (i la producció de Toni Veciana, que ja m'havia sorprès amb l'espectacle Al cor d'una rosa de fulles moixes, un altre dels actes del Pròleg Gabriel Ferrater). El moviment coreogràfic dels actors flueix en un escenari que queda hàbilment delimitat i concentrat per la presència de l'ampla superfície de cuina just enmig, una posició central que Mariona Quadrada ocupa discretament tot preparant una sarsuela. N'hi ha prou amb dos tamborets alts per donar una varietat versemblant als moviments dels actors. La pausa entre la part llarga del poema i els darrers 250 versos de la "Tornada" es resol de manera brillant amb el contrapunt d'una escena de dansa dels dos actors, ja amb la cuina retirada, i quan hi ha solament, al fons de l'esceneri, la taula i les cadires on l'actor i l'actriu, la cuinera i el músic acabaran menjant el plat acabat de cuinar (aquesta taula del fons de l'escenari és el lloc on comença l'espectacle, amb tots quatre intèrprets seguts, enraonant, amb els llums oberts mentre el públic va omplint les seves localitats, fins al moment d'inici). Biel Ferrer ha resseguit en una crítica tots els aspectes tècnics de l'obra amb detall i coneixement i criteri exigent.

Considereu-me un espectador d'entusiasme fàcil. El "Poema inacabat" de Gabriel Ferrater, posat en escena per Produccions Lo Nostro, llueix i és un espectacle memorable. El que a mi m'importava, gaudir del text escoltat en veu alta, dit amb ritme i intenció i veu clara, ho vaig obtenir amb escreix. Poso en dubte, sols, el recurs de farcir l'escena amb la cuina, i el mateix plat triat: resulta efectiu però em sembla inconsistent. No recordo cap comentari de Ferrater, o sobre Ferrater, en relació amb el menjar (fora de les ostres, acompanyades de vi blanc, d'"El mutilat"; els pans sortits del forn dels fatigats adolescents d'"In memoriam"), i mentre veia l'obra, em va venir a la memòria la diatriba de Josep Pla, elogiat als versos 699-706 del poema, contra la sarsuela, com un plat pretensiós i mistificador, al seu llibre El que hem menjat, volum 22 de l'Obra completa. Per què Produccions Lo Nostro tria com a plat a cuinar en directe precisament una sarsuela? Per què no una olla de peix, un plat tan propi de Cadaqués, tan elemental, i que hauria proporcionat unes paraules amb nervi del mateix Pla per engegar l'obra, més adequades al començament impetuós del poema? O posats a ser gamberros com Ferrater, unes sardines a la brasa que omplissin el teatre de fum i perfum... L'opció de la música en directe i la presència del guitarrista a l'escenari estan ben resoltes i són essencials perquè la pausa necessària abans de llegir la "Tornada" quedi ben integrada en l'obra. El recurs de la cuina enmig de l'escenari, amb la cuinera preparant el plat, dona una vivacitat benvinguda a la posada en escena del poema, i l'omple --funciona. Ara: em pregunto si no hi havia alternatives més congruents amb el poema i amb l'obra de Ferrater per obtenir aquest efecte. Apuntades aquestes objeccions, que em fan poca nosa, tornaria a veure amb plaer el "Poema inacabat" de Produccions Lo Nostro.

  • L'Associació Gosar Poder recull en la seva pàgina sobre l'espectacle el recull de premsa, que inclou també alguns talls de vídeo de les televisions
  • La fonoteca de la Càtedra Màrius Torres té una perla que sempre val la pena de recordar: un àudio amb la presentació i la lectura que el mateix Gabriel Ferrater va fer del "Poema inacabat"

--

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites