divendres, 22 de maig del 2009

[007] El mutilat

¬¬¬¬¬

Lectora, lector que arribes en aquest apunt, no continuïs llegint, d'entrada, més enllà d'aquest paràgraf. Llegeix primer el comentari d' "El mutilat" de Núria Perpinyà que ha publicat l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, dins la iniciativa Apadrina un poema. És excel·lent, emotiu, molt ben escrit; té una sagacitat crítica que no s'enfila pels núvols de l'abstracció. Perpinyà hi exposa els recursos o estratègies del poema per expressar el dolor d'una negativa amorosa que a un li impedeix tenir la vida que havia desitjat amb l'altra persona. Són set recursos o estratègies: (1) el vers curt, de cançó; (2) la comparació amb un mutilat, que Perpinyà analitza brillantment; (3) el ritme de les frases negatives en futur; (4) el desdoblament en el jo enamorat del passat (ell) i el jo desenamorat del futur; (5) el triangle de relacions propi d'una belle dame sans merci; (6) el to de literatura confessional, i (7) la materialitat dels detalls. Crec que el meu comentari, escrit en aquest apunt, un dels més llegits del blog, explica de manera consistent un altre recurs que també es manifesta en el poema de Ferrater: el mecanisme d'intriga. Deixo l'apunt tal qual, doncs, fora d'aquest primer paràgraf: torna-hi, si de cas, lectora, lector, havent llegit el comentari de Núria Perpinyà. -- Nota del març de 2013: Xavier Dilla havia escrit abans i publicat després de Perpinyà un molt bon article sobre el poema, que aprofito a diferents llocs de l'apunt.

***

Si hi ha un poema brillant i entenedor de Ferrater, és aquest. La crítica podrà anar afegint a la interpretació les abstraccions que vulgui: escissió del subjecte, desdoblament... En tinc prou de veure com la intriga plantejada en els sis versos inicials, el secret amorós compartit entre el tu i el jo, persisteix al llarg dels versos, gràcies al joc constant de les tres persones del singular, a les quals es sumen els pronoms de primera i segona del plural, fins a arribar al final del poema, al vers 53, que estableix la identitat entre el jo i ell. Com en una bona pel·lícula de misteri, el lector tenia indicis que la trama no era tan òbvia com semblava: aquell "Tots tres, si tu ens ajudes" del vers 3 era sospitós, per la implicació, amical en excés, interessada, del jo en l'afer. La narració en temps futur, als versos 7-33, contenia unes afirmacions tan detallades que feien pensar en una confiança excessiva del jo sobre la reacció d'ell. Els versos 34-45 donaven per descomptat l'allunyament dràstic d'ell ("I quan sigui tan lluny / que mig el creguem mort", versos 34-35), i induïen a creure --magnífica pista falsa-- que el jo el substituiria amb seguretat com a amant, ben satisfet d'imaginar el futur amb ella, sense cap sentiment de pena: "podrem recordar i dir / que no te l'estimaves. / No ens farà cap angúnia / de veure com li manques." (versos 34-37, amb l'oposició del vers 35 i el vers inicial del poema).

L'única dificultat és saber què és una gueule cassée, el nom que es donava als soldats mutilats o deformats a la Primera Guerra Mundial --hi havia, realment, el costum de posar aquestes fotos macabres als aparadors, o col·leccionar-les per fer-ne àlbums (com les fotos de morts de la pel·lícula Los otros, d'Alejandro Amenábar). -- Xavier Dilla ens ha precisat els detalls que connecten la foto de la cara deformada d’un soldat de la Primera Guerra Mundial amb el títol del poema. "Com a referència local estrictament francesa, ens manté en el registre de chanson: quan la família Ferrater es va traslladar a Bordeus el 1938, en feia tres que, després d’anys d’angúnies econòmiques, la Union des Blessés de la Face et de la Tête, fundada el 1921 per donar suport als milers de gueules cassées (els soldats que havien patit desfiguracions facials a les trinxeres), havia trobat en la Loteria Nacional un recurs sòlid i estable per finançar les seves activitats benèfiques. Era difícil que a l’adolescent Ferrater no li haguessin quedat fixades en la memòria les macabres fotografies dels mutilats que s’exhibien als aparadors de les botigues i a les parades en què els veterans o les vídues venien els dècims de loteria. Així, «la ferida / sagnant i purulenta» del mutilat ferraterià cobra tot el sentit quan imaginem les circumstàncies en què aquells soldats van resultar horriblement ferits." (pàg. 116 de l'article de Dilla esmentat més avall).

Gueule cassée

En tot cas, la imatge de la gueule cassée, i la descripció de la fredor amb què l'observen, prepara els versos finals (46-53), i també la nostra comprensió definitiva tant de l'encert del títol com de la força extraordinària de la metàfora del desamor com una mutilació. I aleshores, recordant, rellegint el poema, ens meravella la magnífica adequació del seguit de motius que ha anat acumulant la imaginació de l'autor per plasmar amb tota la força la idea de l'amor no correspost, més enllà del tòpic de la ferida, com una mutilació --una mutilació d'una part del passat i del futur, les il·lusions, de l'enamorat.

No recordo que hi hagi cap comentari que hagi incidit en el motiu del tot rellevant del manteniment del secret sobre la relació amorosa, que apareix de forma explícita al vers 4 i al vers 5, i en algunes accions d'allunyament d'ell (versos 7-15), també en la mena de sentit de ridícul o discreció dels versos 46-47, rematada pel "Callem" de la darrera frase (vers 51).

Tampoc recordo que ningú hagi parlat de Borges, un autor que entusiasmava Ferrater --el coneixia abans que no fos famós, i devia contribuir de fet a la seva fama internacional, atès que el va proposar el 1961 per al Premi Formentor, que va guanyar amb Samuel Beckett. És un recurs habitual de Borges el contrast entre la primera i la tercera persona del singular com a base de les seves reflexions (així, "Borges y yo", dins El hacedor). -- Xavier Dilla ha recordat, en un article publicat per l'Any Ferrater i esmentat una mica més avall, una narració de Borges amb un final que també obliga a rellegir el text: "Las ruinas circulares".

***

Pere Gimferrer, a la seva intervenció de testimoniatge al simposi de 1997, destaca el que li va explicar el mateix Gabriel Ferrater quan va traduir aquest poema al castellà (traducció inclosa a Mujeres y días, el volum traduït per Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde). Per damunt de la coneguda anècdota melodramàtica, "el sentit del poema és un altre: intenta de fer en català alguna cosa [,,,] que soni com sona en francès, cantat per Brassens o simplement llegit. el poema d'Aragon "Il n'y a pas d'amour heureux". Per tant és una cosa que té relació amb la melodia i amb la selecció dels accents en el vers català. Això portava a un determinat material temàtic, perquè el tipus de poema d'Aragon només permet cert material." (pàg. 365). Carme Riera, en el seu estudi La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma y Goytisolo, el núcleo poético de la generación de los 50, ha recollit aquesta idea que "El mutilat" ve a ser un exercici poètic per posar lletra a una música de Georges Brassens (pàg. 60).

El número 6 de la revista Veus baixes, el monogràfic II Studia Digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, es va publicar al novembre del 2022, l'Any Ferrater, coincidint amb el centenari del seu naixement. Va incloure 47 lectures de 45 poemes. Un dels poemes que va merèixer dos comentaris és "El mutilat": són " 'El mutilat', el record d'un oblit" de Xavier Dilla, pàg. 113-8, i " 'El mutilat', o com poetitzar l'autoengany", de Pere Antoni Pons, pàg. 119-120:
  • Xavier Dilla recorda "El mutilat" com un poema de ritme poderós. Cita una frase de Jaime Gil de Biedma, a propòsit de la poesia de Luis Cernuda, que s'adiu amb la consistència narrativa del poema de Gabriel Ferrater: "Se trata de dar al poema una validez objetiva que no está en función de lo que en él se dice, sino de lo que en él está ocurriendo.". És "una història d’amor i d’oblit explicada mitjançant un joc torbador amb els temps i amb les persones del verb, que es resol amb un sorprenent i revelador vers final que capgira totes les expectatives." (pàg. 114). A Dilla el final, que ens obliga a reinterpretar tot el que havíem llegit fins a aquell punt, li recorda el final del conte "Las ruinas circulares", de Jorge Luis Borges (dins Ficciones). Cancel·lar el passat és una tasca quimèrica: Dilla ressalta les tècniques retòriques per intentar aconseguir-ho, i  sobretot l'acumulació de negacions dels veros 9-40. La conclusió és la mateixa d'Ausiàs March!: "Los fets d'amor no puc metre en oblit: / ab qui els haguí ne el lloc no em cau d’esment» (poema 91, versos 49-50, que Ferrater havia citat a la carta a Gil de Biedma de 15 de febrer de 1956, dins Papers, cartes, paraules, pàg. 343-4). Dilla considera que els versos centrals "I sobretot, hi pots / comptar, ni tu ni jo / sabem mai més on para" fan d'eix: separen l'evocació del passat i la del futur, amb un contrast evident de llocs urbans concrets i llocs apartats, freds i foscos. L'article de Xavier Dilla, que és excel·lent i que va ser escrit abans i publicat després de l'aparició del comentari de Núria Perpinyà, postula que la chanson de Brassens que hi podria haver al darrere és "Il n'y a pas d'amour heureux", que musica un poema de Louis Aragon. Esmenta la biografia de Jordi Amat, que ha confirmat el detall biogràfic sobre la noia protagonista del poema: Isabel Rocha.
  • L'article de Pere Antoni Pons és més breu, dues pàgines. Destaca que el punt de vista determina el to i el sentit del poema. En "El mutilat", "la dislocació final del punt de vista no és un cop d’efecte gratuït: ens diu alguna cosa fonamental sobre la relació sentimental poetitzada, sobre l’actitud que va mantenir el jo poètic mentre va durar l’afer (o el conat d’afer) i sobre les cicatrius que l’experiència li ha deixat en el caràcter i en la memòria." (pàg. 119). El jo poètic s'amaga per vergonya de pretendent humiliat, o bé s'emmascara per orgull de pretendent ferit. Pons també apunta una tercera intrepretació plausible: "el jo poètic parla d’ell mateix com si fos l’altre durant gairebé tot el poema perquè ell, mentre es va estar configurant, concretant i resolent el triangle sentimental, estava convençut que, a la fi, seria el volgut, el triat, el correspost." (pàg. 120). Significativament, el darrer verb del poema és "confondre".

***

L'exemplar de Da nuces pueris que Gabriel Ferrater va presentar a la censura, feliçment recuperat per Jordi Cornudella arran de la preparació de l'edició crítica, mostra una ordenació prou diferent del llibre i la supressió d'uns quants poemes. Així, el llibre començava amb el poema "Per l'amnistia" i seguia amb quatre poemes de rebuig amorós, que era doncs un dels primers fils temàtics, els quals culminaven amb "El mutilat", l'únic poema que ha perdurat. Els poemes rebutjats tenen un escreix de joc conceptual, que crec que no se sostenia des d'un punt de vista epistemològic: utilitzo l'adjectiu amb deliberació, per indicar que Ferrater és seriós i conseqüent en la seva imaginació, i per això, per exemple, la plenitud solar no es correspon mai als seus versos amb un moment de plenitud personal, perquè rebutja i no pot utilitzar la imatge tòpica, d'origen cristià, de la llum divina com a plenitud. El seu moment és la nit. Els jocs conceptuals dels poemes rebutjats no eren sostenibles racionalment, mentre que el joc narratiu de les persones, a "El mutilat", aguanta.

***

Algunes observacions:
  • Respecte a la composició del poema, que flueix tan bé, Jordi Amat explica, a la biografia Vèncer la por, pàg. 207, que: "A casa de Valverde fa un experiment. Aprofitant que el professor té un magnetòfon, na tarda es graven dient versos. Quan Ferrater s'escolta, reacciojna dient que 'si esta es mi voz, os presento mis disculpas'. Però s'engresca, recita poemes seus i d'altres poetes catalans i d'aquella experiència en sortirà modificat precisament 'El mutilat' ". 
  • El narrador no recorda ni petons ni carícies de la parella. Recorda un cafè, les ostres, el vi blanc, els carrers molls i la pluja, els llibres que li van parlar d'ella. Sembla que recordi un enamorament amb molta conversa i companyia i poca carn.
  • Comentat breument a Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater.
  • Cabré2002, pàg. 174, diu que Ferrater anava a buscar Isabel Rocha a la sortida de classes (ell feia de traductor) i se l’enduia a la plaça Reial a menjar ostres. Li va fer molts regals (és la noia de "Veus baixes"?). Parlaven entre ells en castellà, i Cabré ens confirma que el poema està dedicat a ella (176). El detall biogràfic es completa amb el documental d'Enric Juste, Metrònom Ferrater, que inclou una entrevista amb Isabel Rocha (de la qual hi ha un aperitiu al bloc del documental).
  • Ballart1998, pàg. 183: recurs de la tercera persona, “però el poeta, segurament conscient d’aquests inconvenients associats al seu ús, ha fet que tot l’efecte graviti damunt la xocant presència simultània del jo i l’ell (en imaginari diàleg amb un tu, per més complicació) que acaben demostrant que són la mateixa persona.” Pàg. 185: semànticament, el desdoblament és pertinent, el personatge ha quedat escindit, mutilat, i traspassa el dolor a l’”altre” per cauteritzar la ferida i afrontar-la amb inexcusable distància. El lector avança en la lectura de la creença innocent que pot ser que s’al·ludeixi a algú aliè a la conversa, a la sospita –que el vers final torna certesa—que no pot ser més absoluta la intimitat del jo poètic amb aquest personatge dissortat.”
  • Comentat per Julià2007, pàg. 224-225.
  • Salvador Iborra va presentar el seu darrer treball de recerca, sobre la deconstrucció, amb una molt breu lectura del poema a tall de conclusió pràctica. El treball ha estat ressenyat, i el poema, llegit, també a partir dels pressupòsits d'Iborra, per Jordi Florit, en un article publicat dins el número d'homenatge a Iborra de la revista Forma.
  • Casas2021, en una conferència sobre Gil de Biedma i Ferrater, ha comentat que el contrapunt de "Vals de aniversario" té coincidències amb "El mutilat".
  • N'ha fet una paràfrasi Pep Antoni Roig a l'article "Si vols superar un desamor, apunta't el desig", publicat a El Nacional, dins d'una sèrie de comentaris sobre poemes de Ferrater. Ha destacat la presència abundant en el poema de negacions.
  • Hi havia, potser hi ha encara, una creença popular que els mesos amb erra eren els que es podia menjar millor marisc.
***

Hi ha un àudio d'aquest poema, recitat per Mercè Rayner. També l'ha llegit Laura Alegre: Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". L'ha recitat Sebastià Alzamora, dins del Festival nacional de poesia a Sant Cugat, al claustre del monestir. Ha remarcat el ritme del poema Núria Martínez-Bernis. Jesús Ruiz Hernández l'ha recitat al seu canal de YouTube (la seva veu, de fons, en un vídeo muntat per ell). 

El va cantar Joan Artigas en el concert In memoriam: De l'amor i del temps. L'ha adaptat en traducció anglesa Oriol Roca, amb el títol "The mutilated", perquè el cantés Lynn Cassiers. 

***

Dins el documental Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos, Rosa Novell recita aquest poema, al minut 27. 

***

Es pot llegir la traducció italiana del poema, "Il mutilato", de Pietro U. Dini, al blog La dimora del tempo sospeso, de Francesco Marotta.

--
Apunt revisat el 16 de febrer de 2023

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites