divendres, 22 de maig del 2009

[082] Kore

¬¬¬¬¬

Cornudella2019 (pàg. 165-171) llegeix aquest poema, que considera crucial dins la secció 4 i dins Les dones i els dies. El ressegueix en detall, de manera convincent. Així, observa "el règim verbal insòlit somriure de [vers 6],que l'aproxima als transitius indirectes (com parlar de, recordar-se de, dubtar de)." (pàg. 165). Interpreta el vers 8, aquell "(tu, amb el teu món àvid)" com un vocatiu d'autoretret, una mena de "Tu i les teves manies!". I posa els darrers versos sota la llum de l'abstracció algebraica de la teoria dels cossos. També relaciona "Kore" amb altres poemes de la secció, sobretot amb "Kensington", amb el qual s'acara, i amb "Metrònom".

  • Subscric en general la lectura de Cornudella, llevat que el motiu eròtic dels versos 5-6, "Somriu quan surts d'ella / i es torna a cloure intacta.", té més gràcia si un pensa que Ferrater es refereix també als llavis del sexe de la dona (recordem que hi havia un premi de literatura eròtica que precisament es titulava "La sonrisa vertical"). 
  • Des del meu punt de vista, el poema remarca l'elementalitat física de la noia, que encara creix, que encara no és una dona adulta, que és, jugant amb la metàfora algebraica --Cornudella la força massa, potser--, un element del cos amorós que encara no ha començat a executar les operacions morals lligades a l'erotisme. Segueixo aquí la idea de Gabriel Ferrater en el seu pròleg a la traducció de Les liaisons dangereuses (Sobre literatura, pàg. 180). Aquesta interpretació té l'avantatge, respecte a la de Cornudella, d'aclarir-nos els versos més profunds del poema, amb la referència a la bondat del vers 9.
  • Per cert, "Kore" i "Kensington" són dos poemes més que s'acaren deliberadament: ens presenten, després del coit, una noia que calla i somriu, i una noia que parla dels seus orgasmes. Són dues mirades a una situació arquetípica, a un moment d'intimitat de la parella, un tema diferent del tema de l'insomni al costat de la dona estimada que dorm, que tant s'havia prodigat a la poesia de Cocteau, Diego, Spender --el tema que trobem a "Oci". Aquests acaraments són una de les característiques singulars de Les dones i els dies.
A l'acte de l'Ateneu Barcelonès "Pervivència de Gabriel Ferrater", organitzat arran de la publicació de l'edició crítica de Les dones i els dies, Cornudella ja havia llegit i parlat de "Kore", dins el context dels poemes de la secció quarta del llibre.
***

Cornudella esmenta, per contradir-ne un detall, el comentari de Pere Ballart dins Introducció a la teoria de la literatura, publicat amb Joan Abellan i Enric Sullà --que caldrà llegir també en algun moment.

***

 Jordi Malé va ocupar-se de "Kore" en la segona mitja hora de la seva conferència "Ressons ribians en la poesia de Gabriel Ferrater", al Curs d'estiu El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, a la Universitat de Girona, al juliol de 2018. Com Cornudella, havia destacat la lectura de Pere Ballart, i hi va afegir les lectures del poema, dins de dues tesis consultables en línia, d'Anna Parera Roura, L'erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater, i Marta Font Espriu, Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses.

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema https://www.gabrielferrater.cat/apadrina-un-poema/. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana fins al maig, que han passat a un ritme d'un per setmana. El comentari de Gabriel Cisneros sobre "Kore" va aparèixer el 8 de maig.

Cisneros ha apuntat agudament que la veu que parla no narra l'escena sinó que la descriu: "el temps en el poema està aturat en un instant.". El títol del poema, aquest "Kore", al capdavall es refereix a una estàtua, i de manera congruent l'observació és estàtica, sense moviment. Sols la reflexió de la veu aporta temporalitat, imagina el futur, recorda el passat immediat, s'explica el present. Hi ha una noia que és cos, mentre que "ell és només en la mesura que s'explica. Ella somriu i prou mentre ell va fent diverses interpretacions d'aquest somriure.". Hi ha tres "Somriu" (versos 1, 4 i 6), marcats a l'inici de frase i l'inici de vers: hi ha tres interpretacions. Cisneros ens recorda que Marta Font havia apuntat que aquest poema era un exemple clar de pigmalionisme.

El comentari em fa adonar de la subtilesa del versos 7 i 9, amb el matís del plural, aquest "no us suplicarà / ... / que li'n digueu bondat.", en què ja són presents els futurs amants de la noia.

***

Andrea Motis ha cantat aquest poema, amb Joan Chamorro, dins el disc Coses que es diuen però que no es fan. També l'ha llegit, i publicat a TikTok, el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya de l'Ajuntament de Reus amb motiu del Dia Mundial de la Poesia 2021. Per l'Any Ferrater l'ha llegit l'actriu Mariona Casanovas.

"El títol del poema ens convida a establir una comparació entra una noia 
i una d'aquelles estàtues gregues arcaiques que representen una adolescent
a peu dret, en posició estàtica i sovint amb un somriure a la cara."
(Cornudella, pàg. 165)

--
Apunt revisat el 20 de setembre de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites