[F] La poesia de Carles Riba

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. La poesia de Carles Riba: Cinc conferències. Ferraté, Joan, ed. Barcelona: Edicions 62, juny de 1983, 2a edició (1a edició: 1979), col·lecció "L'Escorpí", 39, 133 pàg.

Es tracta de cinc conferències pronunciades a la Universitat de Barcelona, entre el 26 de novembre de 1965 i el 25 d'abril de 1966, ara incloses en el Curs de literatura catalana contemporània. Van ser enregistrades i transcrites pel doctor Joan Alegret, "amb una competència i fidelitat exemplars", ens diu Joan Ferraté, "en un text mecanografiat, amb la idea que Gabriel Ferrater el corregiria i que podria ser publicat." (pàg. 7). Es complementen en la 2a edició del llibre amb un article necrològic memorable, "En la muerte de Carles Riba", publicat al número 122 de la revista Índice de Artes y Letras, el juliol de 1959 --em crida l'atenció que aquest article només esmenti Carner i Guerau de Liost com a grans poetes al costat de Riba, que no hi compti J. V. Foix, de qui parla amb admiració constant a les conferències, i que ja havia proposat el 1962 per al premi internacional de literatura Formentor. (la data de 1962 surt de l'Àlbum Ferrater). Quan va descobrir Ferrater la poesia de J. V. Foix? D'altra banda, Albert Roig, al seu llibre Posseït, pàg. 125, ha apuntat que Joan Vinyoli i Gabriel Ferrater van vetllar el cadàver de Carles Riba fins a l’alba, a la clínica Corachán.

• La Càtedra Màrius Torres ha inclòs a la seva fonoteca el magnífic fragment final de la cinquena conferència dictada per Ferrater (correspon a les pàg. 114-123).

***

Potser una nova edició d'aquest llibre hauria d'afegir encara un segon element a l'apèndix de les conferències: un document de la fonoteca de la Càtedra Màrius Torres, una intervenció radiofònica titulada "El impulso francés en la literatura catalana: Charlas con Gabriel Ferrater", programa de Narcís Bonet, emès el 10 de març de 1963 a Ràdio París, amb una durada de 12:20. De xerrades, n'havia fet una d'anterior sobre Carner. Aquell dia parla de Riba --tot i que Bonet i Ferrater havien previst que hi parlaria de Riba i Foix--, una intervenció llarga amb breus preguntes, esporàdiques, de l'entrevistador. -- Jordi Cornudella ha transcrit l'àudio dins de la seva edició Papers sobre literatura, pàg. 179-186.

Ferrater sintetitza, en l'entrevista, la influència de la literatura francesa en Riba, molt òbvia, sobretot l'època mallarméana entre els anys 1925 i 1935 --com en Guillén. Els poemes aplegats a la secció "Un nu i uns ulls" s'inspiren en el poema "Desnudo", de Guillén, que comença "Blancos, rosas... Azules casi en veta, / retraídos, mentales", que al seu torn deriva de La Jeune Parque de Valéry. Però hi ha en Riba una influència menys òbvia i més fonda, Baudelaire, de qui no pren els elements materials de la imaginació (la poesia urbana, molt moderna, el paisatge) sinó els temes morals. Així, al Primer llibre d'estances hi ha l'afany d'abandonament de la vida a la qual un està lligat, l'afany d'evasió, o als "Poemes per a una sola veu", una amant que parla, eco del final d'un poema de Baudelaire. També hi ha ecos de Rimbaud, per qui Riba es sentia atret, potser perquè ell era un conservador. La influència mallarméana cessa amb el doll imaginatiu, poderós, de les Elegies de Bierville, que necessitava un vers de més amplitud.

La literatura catalana, després de la mort de Riba, s'havia convertit en un descampat, afirma Ferrater. També defensa que Carner havia assimilat molt bé Baudelaire.

A l'entrevista que li fa Lluís Pasqual, el 1970, a la Revista del Centre de Lectura de Reus, Gabriel Ferrater insisteix en la seva posició sobre Carles Riba:

M'agradaria que posessis una cosa... la importància molt gran que per a mi va tenir l'amistat de Carles Riba. Allo va ésser decisiu. Carles Riba tenia una qualitat que no té cap altre escriptor català, una cosa superior. Riba comunicava experiència humana i un es tornava més adult tractant-lo.

Recordo els versos que Joan Oliver li va dedicar en la seva mort:

I ara que no hi ets,
qui ens jutjarà...?

I és que en certa manera ens sentíem jutjats mesurats per ell. L'altra persona que m'ha influït més ha estat Valentí Fiol, que precisament ahir em deia una cosa: "Tota la gent que hem tractat amb Riba no passem una setmana sense pensar-hi." El teníem com a punt fix. Això no es veu del tot en la seva obra, no reflecteix aquesta enorme qualitat humana. Un home, és clar, és sempre superior a la seva obra.

***

No coneixia la carta al director de Serra d'or que Gabriel Ferrater va escriure l'any 1962 arran de la publicació, pòstuma, del llibre Poemes de Kafavis, de Carles Riba.

***

Dolors Oller va publicar una ressenya de la primera edició del llibre, al primer número de la revista Saber (al gener de 1980), inclosa al seu llibre La construcció del sentit (1986, pàg. 137-140). Considera que Gabriel Ferrater arriba a un grau d'interpretació a què arriben pocs crítics, fa amb les seves conferències obra de creació, en una reflexió sobre Riba i sobre ell mateix com a poeta:

A Riba, el que més l'interessava de la poesia és que fos capaç de reflectir els moments més materials, més humans. Cos avall, com diu ell mateix. És a dir, que Riba --a l'inrevés de Rilke-- posava l'home damunt de la poesia i volia aquesta com una expressió, una afirmació de l'home en la seva vida animal. i concreta. I és aquesta la idea que anima Salvatge cor. És evident que, en explicar-nos tot això, Ferrater ens està donant també un testimoni personal sobre la pròpìa reflexió poètica. Aquest doble discurs és el que converteix aquest llibre en una reflexió fonamental sobre la poesia. (pàg. 139)

I encara, a propòsit de la darrera conferència sobre Riba, Oller afirma que Gabriel Ferrater fa alta crítica, una reflexió essencial per a la pervivència de la literatura:

Per a l'expressió de les idees no cal la literatura, ja tenim (o hauríem de tenir) les matemàtiques, la física, l'economia, la filosofia, etc. La literatura, la poesia serveix precisament per recordar als homes que, malgrat tot i per damunt d'idees i ideologies, l'home continua essent i serà sempre, fonamentalment, parent de les bèsties: cos i sentiments. (pàg. 140)

Dolors Oller ha tornat a parar atenció a les relacions de Riba i Ferrater, i de Maragall i Riba, en un  extraordinari article inclòs al seu llibre Accions i intencions: "Carles Riba en diàleg: inflexions i connexions".

***

Jordi Malé va llegir una ponència en el simposi de 1997 de lectura molt recomanable per fer-se una idea crítica respecte a les conferències de Ferrater sobre Carles Riba.

***

Carles Camps Mundó va intervenir a les Jornades Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2009, amb una ponència titulada "Escriure és un verb intransitiu", publicada al seu blog El rastre d'uns escrits, després aplegada al document De poètica amb poetes (PDF: 194 pàg.), que comprèn tots els articles, pròlegs, epílegs, presentacions i intervencions sobre poesia que havia publicat al blog. El text és magnífic i és pertinent destacar-lo en aquest apunt per les nombroses referències a Ferrater que conté, la majoria en relació amb les conferències aplegades a La poesia de Carles Riba.

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha La poesia de Carles Riba.

Carles Riba a la casa de Cadaqués, a l'agost de 1953, l'any que es van conèixer amb Gabriel Ferrater

(foto de Francesc Català-Roca)

Apunt revisat el 9 de gener de 2024

--