dijous, 12 de maig de 2022

L'itinerari Gabriel Ferrater a Barcelona

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al matí, 7 de maig, vaig seguir l'itinerari ideat per Maria Nunes per descobrir els llocs que Gabriel Ferrater havia freqüentat a Sarrià i Sant Gervasi. La passejada va durar gairebé tres hores, tot i no abastar molts llocs de Ferrater a la ciutat de Barcelona que en podrien formar part: hi faltaven, no gaire lluny dels carrers per on vam passar però massa apartades entre si, les cases de Jaime Gil de Biedma, Carles Riba, Jaime Salinas i  Eduard Valentí, l'editorial Seix Barral, la biblioteca de l'Institut Britànic, etc. L'organització era a càrrec de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. Maria Nunes va triar amb encert un itinerari dividit en dues parts, que es podia seguir còmodament a peu, amb una breu connexió amb els Ferrocarrils, i, sobretot, que era consistent per donar a conèixer Gabriel Ferrater. 

El punt de trobada era al pont de l'avinguda de la Reina Elisenda, al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Travessant-lo en direcció a Pedralbes, el primer edifici que destaca és l'actual Escola Frederic Mistral -- Tècnic Eulàlia, el que el 1938 era l'Institut Tècnic Eulàlia, propietat d'uns amics de la família Ferraté. Hi van residir des del març, preparant la marxa cap a França (la família s'hi va quedar fins al juliol i ell se'n va anar el 30 de setembre, el dia que es signava el pacte de Munic). Amb molt de sentit, Maria Nunes va llegir "Cançó idiota": "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), que encara es deixen veure, al peu de la muntanya, des del pont. Vam recular cap a dins de Sarrià: enraonant amb Maria Nunes, vaig poder aclarir una metàfora del poema.

Vam seguir fins al costat del mercat de Sarrià, abans d'entrar als carrers menuts de l'antiga vila. Maria Nunes va llegir "Fi del món", un dels poemes sobre la crisi sentimental que va portar Gabriel Ferrater a escriure versos. Una de les qualitats de l'itinerari és que les explicacions són precises, documentades, il·lustrades pels textos idonis, molt ben llegits i perfectament audibles gràcies al micròfon i el petit altaveu que Nunes utilitza (es pot veure a la foto d'ella, del començament de l'itinerari, al final d'aquest apunt). Una altra qualitat destacable és poder passar per alguns racons bonics i poc coneguts de Barcelona. 

Recórrer Sarrià és resseguir l'amistat de J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Passem per la pastisseria Foix, que és la casa natal del poeta; pel carrer de Setantí, número 9, on Ferrater anava alguns diumenges a la tarda. Els textos de record de Foix són una evocació esplèndida: “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. Nunes llegeix també un fragment de "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", el poema de Foix en memòria del seu amic, escrit al gener de 1973. L'itinerari informa de la vida de Gabriel Ferrater i és una forma excel·lent d'endinsar-se en la seva poesia. Maria Nunes llegeix "A l'inrevés", acompanyat d'unes explicacions sòbries, fonamentades. De camí cap al punt següent, s'atura a la plaça de Sant Vicenç, on llegeix "El distret", un poema escrit potser a Barcelona, amb la seva densitat d'edificacions que no ens deixen veure el cel. 

Arribem al carrer de Benet Mateu, 56, per sota de la plaça d'Artós, on Amàlia Ferraté va traslladar-se a viure el 1952 amb els seus fills Gabriel i Joan (la germana, Amàlia, s'havia casat i vivia a Londres). Era un pis de lloguer, a la segona planta, amb una terrassa plena de flors, protegida per una lona. Al davant, travessant el carrer, hi vivia el seu amic José María Valverde. Maria Nunes llegeix "Per José Maria Valverde", el poema de Ferrater escrit arran de la dimissió de Valverde en solidaritat amb els professors expulsats de la universitat per la dictadura --un gest admirable, que sempre m'ha impressionat. Nunes recorda aquells fets, que van succeir quan tots dos eren veïns de Sant Cugat. Llegeix també "Floral", un poema que evoca la primavera del 1952, quan Gabriel Ferrater tenia trenta anys. Hi havia, pels voltants de l'escala de Benet Mateu 56, tres pins enormes i uns quants bars que Ferrater freqüentava: una mica més amunt, "La gota de oro"; en un dels xamfrans del carrer de baix, el "Carioca" (que apareix al "Poema inacabat" quan parla d'Antoni Comas); als voltants, dos bars més: "El caserío" i "Cafur". Nunes llegeix un text de Blai Bonet, que el recorda del seu temps d'estudiant universitari al mateix barri.

De camí cap a la casa del poeta Joan Vinyoli, també bon amic de Gabriel Ferrater, Maria Nunes ens llegeix "Els jocs", un poema en què el narrador va passejant pels volts del Club de Tennis Barcelona, no gaire lluny d'on residia. Ferrater i Vinyoli vivien prou a la vora per compartir a vegades taxi, tornant de casa d'altres amics, com ara Carles Riba o Eduard Valentí. Joan Vinyoli vivia al carrer de Castellnou, 46. Hi ha una placa de l'Ajuntament que ho recorda: Nunes havia apuntat, pocs minuts abans, que trobava a faltar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. Prop de cal Vinyoli, hi havia dos bars on era habitual, un dels quals, el "Pensilvània", encara funciona. Si no em falla la memòria, Nunes llegeix també, prop de la casa de Vinyoli, "Paisatge amb figures" --que evoca, d'acord amb Nunes, una calçotada amb els amics.

La segona part de l'itinerari comença al costat del carrer Balmes. Agafem els Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de "Les tres torres" i baixem a "Plaça Molina". Maria Nunes aprofita el trajecte per llegir-nos "Amistat del braç". Som a la vora del carrer del Camp d'en Vidal, on vivia Eduard Valentí amb la seva família (una de les seves tres filles era l'Helena). Maria Nunes llegeix "Lorelei", poema de la quarta secció de Les dones i els dies, i ens mostra la semblança amb el poema homònim, famosíssim, de Heine, de sentit ben diferent del de Ferrater. En la traducció de Feliu Formosa, els primers versos diuen, amb eco inequívoc: "No sé per quin motiu / sento tanta tristor; / no se me’n va del cap / un conte de l’antigor.". El poema de Ferrater recorda, en canvi, que no se li'n va del cap el moment que va començar la relació amb Helena Valentí. A la vora, hi ha també la Fundació Joan Maragall, un autor que Eduard Valentí i Gabriel Ferrater havien llegit atentament.

No baixem al carrer del Camp d'en Vidal. Ens acostem un moment al carrer de Sant Elies, on vivia Carles Barral. Durant una temporada, els dimarts a la nit, Gabriel Ferrater va trobar-se amb un altre cercle de poetes i intel·lectuals: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Salinas, Sacristán, Castellet... Maria Nunes cita el pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens per situar aquell grup. Seguim cap a Balmes, i travessant, veiem el local on havia estat el "Cristal City Bar", un dels llocs famosos de la Barcelona dels seixanta començaments dels setanta, un bar més o menys convencional que tenia la particularitat d'incloure una llibreria (José Agustín Goytisolo vivia una mica més amunt, al carrer Balmes 349, i Jaime Gil de Biedma, Balmes encara més amunt). Acabem l'itinerari en un passatge molt ben conservat que surt del carrer Saragossa (el passatge de Sant Felip). Al pis de la cantonada hi havia l'àtic on vivia Jill Jarrell quan es van conèixer amb Gabriel Ferrater, a Hamburg, a la Fira del Llibre --aquest lloc és informació nova, procedent de la biografia Vèncer la por, de Jordi Amat. Quan van començar a viure junts, es van instal·lar en aquell àtic. Maria Nunes acaba amb la lectura dels versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies, en anglès i en la versió de Ramon Barnils, i  de "Cambra de la tardor". Acomiada l'acte invitant els assistents a llegir Gabriel Ferrater. 

Ara fa un any havia pogut seguir la ruta Gabriel Ferrater de Reus. En aquest itinerari de Barcelona vaig coincidir amb Rosamaria Bruguera i Miquel Santaeulàlia, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, impulsors d'una ruta per la seva ciutat, també a cura de Maria Nunes, i d'una audioguia que la converteix en un itinerari permanent --em van regalar l'audioguia arran d'una taula rodona i compto de fer-la servir aviat. Aquesta ruta Gabriel Ferrater de Barcelona és excel·lent i s'hauria de repetir: Barcelona és important a la vida de Ferrater, subscric la idea de Nunes de reclamar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. 

***

  • Judit Moltó Fidalgo va publicar dilluns una crònica de l'itinerari clara i detallada, i amb bones fotos, amb el títol "Poesia a Sarrià i Sant Gervasi", al Diari de Barcelona. El meu apunt es basa en les notes que vaig prendre dissabte: l'article de Moltó m'ha servit per recuperar algunes adreces i contrastar detalls.

Maria Nunes, al començament de l'itinerari, amb micròfon i un petit altaveu, llegint la "Cançó idiota" al pont de l'avinguda Reina Elisenda, amb l'Institut Tècnic Eulàlia (on va passar uns mesos la família Ferraté abans de marxar a l'exili) i els pins de Pedralbes.

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites