dimecres, 27 d’abril del 2022

Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari, amb Mila Sagarra, Enric Sullà i Jordi Cornudella, a Sant Cugat del Vallès, sala d'actes al Monestir de Sant Cugat, 27 d'abril de 2022

A part de llegir els seus poemes, quina millor manera hi podia haver de celebrar la vida de Gabriel Ferrater avui, que fa cinquanta anys que va morir, que assistir a aquesta taula rodona? Sant Cugat ha commemorat aquest 27 d'abril amb un itinerari Gabriel Ferrater al matí, conduït per Maria Nunes --una garantia--; la instal·lació a la tarda d'una placa commemorativa davant de l'edifici on Ferrater va viure del 1965 al 1972, i la taula rodona al vespre. No podia seguir l'itinerari del matí, sí que he pogut anar a veure la placa al vespre, a l'avinguda de Ribatallada, 32. 

La taula rodona ha tingut una qualitat excepcional. D'entrada, el lloc era immillorable: una sala al costat del claustre del Monestir de Sant Cugat, on Ferrater va impartir les seves classes, plena, amb cadires addicionals, una seixantena setantena de persones. A la taula rodona, Mila Sagarra i Enric Sullà --dels quals vaig ser alumne i de qui crec que vaig aprendre molt--, acompanyats de Jordi Cornudella, ben proveït de la documentació pertinent en aquesta taula rodona. En nom dels organitzadors, l'Associació Gabriel Ferrater i d'Òmnium Sant Cugat, la presentació dels ponents que ha fet Joan Tres ja ha començat donant molt de joc i creant un ambient distès. La tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona ha fet un parlament breu i entusiasta.

Mila Sagarra va seguir tres cursos de Lingüística amb Gabriel Ferrater. El nivell era molt alt. Els parlava del sànscrit, l'indoeuropeu, de Bloomfield, Sapir, Jespersen, Chomsky... Els va fer buidar el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra per fer un treball sobre els verbs transitius, que ella va convertir en un treball sobre els verbs i els adjectius. Li va posar un 9. El 1971, el dia que va començar el curs següent, va dir a la classe que havia valorat malament el treball de Mila Sagarra: li corresponia una matrícula d'honor. El seminari dels dissabtes a la tarda era d'alta cultura, que contrastava amb la precària educació secundària que la majoria dels alumnes havien rebut. Al llarg de la seva carrera acadèmica, Sagarra s'ha acostat a Fabra amb la mirada de Ferrater i de Joan Solà (també alumne de Ferrater). Els seus alumnes li deuen el gust per la lingüística, una matèria difícil i a la qual els va encoratjar a dedicar-se. 

Enric Sullà ha impartit durant 40 anys l'assignatura de Crítica literària i va ser alumne de Gabriel Ferrater de l'assignatura de Crítica, la que va impartir el primer any, juntament amb Francisco Rico en substitució de Díaz Plaja (Rico i Ferrater eren molt amics). Explica l'incident dels alumnes amb Díaz Plaja (ara inclòs a la biografia de Jordi Amat), amb tots els matisos: ell va ser qui es va alçar a la classe, com a delegat que era, per parlar amb Díaz Plaja. Ferrater els va parlar dels formalistes russos. "Aquelles lectures m'han acompanyat sempre.", diu. Posteriorment, la seva tesi sobre Carles Riba va aprofitar les lliçons de les conferències de Ferrater publicades al llibre La poesia de Carles Riba (ara incloses dins el volum titulat Curs de literatura catalana contemporània) i la tasca crítica de Joan Ferraté. 

Tots dos en destaquen l'amplitud de mires, el rigor, la intel·ligència extraordinària i la generositat, que es concretava en la dedicació i la simpatia cap a cadascun dels alumnes. Hi havia una gran proximitat, en aquella primera Autònoma, amb els professors. Els alumnes sabien que era un gran poeta. Ferrater feia unes classes de tipus magistral, intentant sempre fer-se entendre, ensenyant els alumnes a ser crítics, a saber triar, sense enciclopedisme --Sagarra puntualitza que eren classes, és a dir, prou diferents de les conferències aplegades en el Curs de literatura catalana contemporània. No parlava com un mestre sinó com un col·lega. Entre els alumnes, l'anomenaven "el Gabriel". Els insistia de llegir en anglès, en un moment que calia comprar els llibres fora, aprofitant algun viatge, perquè les llibreries de Barcelona trigaven a servir-los. La bibliografia proposada tenia un nivell que ara costaria d'exigir als alumnes de primer: el manual de Wellek i Warren, Jakobson, la gramàtica de Port Royal (en facsímil), Poesía española: Ensayo de métodos y límites estilísticos (lectura proposada per Rico), i altres lectures, com ara La platja, de Pavese; El doctor Glass, de Söderberg; Bernard Malamud, o a classe, "Platja de Dover", d'Arnold, en anglès, o "Viatge a Citerea", de Baudelaire, en francès. Cornudella recorda el que li havia explicat Jill Jarrell: si s'intessava per Dostoievski, per exemple, agafava el llibre en rus, amb una gramàtica i un diccionari rus al costat.

Sagarra desmenteix que tingués a la Universitat Autònoma un contracte de jardiner. Considera que sempre el van reconèixer, els col·legues i els alumnes. Cornudella llegeix, entre la documentació que aporta a la taula rodona, el contracte com a professor ajudant. Repassa el seu llarg expedient acadèmic, i destaca que, dels anys d'estudis de Matemàtiques, se'n conserva un treball d'història de la matemàtica: "Pascal y el concepto de definición matemática". Va continuar sempre interessat per les matemàtiques, i a la llista de les darreres compres de llibres que va fer, al març de 1972, hi consta un llibre de matemàtiques. Cornudella revisa les llistes d'articles i llibres llegits, els buidatges de revistes, la feina a la Biblioteca de Cataluunya, les lectures consignades a l'agenda. Antoni Comas, en les notes d'un text en memòria de Gabriel Ferrater, va destacar que havia professat (havia fet les conferències del Curs) abans de ser llicenciat. Cornudella també conserva un ofici del rector Frederic Udina, del març de 1972, que li escriu per demanar-li el títol de doctorat o de llicenciatura, requisit per poder impartir classes.

L'anècdota més emotiva de la taula rodona és de Mila Sagarra, que feia dies que li demanava amb insistència una bibliografia lingüística. Van coincidir a El Mesón, tot dinant: l'hi va tornar a demanar. Li va dir que l'acompanyés a casa, i li va dictar una bibliografia, amb tres nivells d'importància dels llibres. Sagarra conserva el paper, que té també algunes anotacions d'ell. Potser és l'última persona que va veure Ferrater viu. Sagarra va comprar i llegir tots els llibres.

***

La placa de bronze commemorativa és obra de Pep Codó

--
Apunt revisat el 22 de maig de 2022

divendres, 22 d’abril del 2022

Outeiriño2021

¬¬¬¬¬

Outeiriño, Manuel, "A figura poética de Ferrater", pàg. 7-21, dins Ferrater, Gabriel. As mulleres e os días, Outeiriño, Manuel, trad. Santiago de Compostel·la: Chan da Pólvora Editora, col·lecció "O Río", núm. 4, 2021, 474 pàg.

Aquesta traducció de Gabriel Ferrater al gallec, As mulleres e os días, fa molt de goig. Inclou tota la poesia publicada a l'edició crítica de Jordi Cornudella de l'any 2018, és a dir, a més dels poemes de Les dones i els dies, els quatre poemes suplementaris (els que Ferrater hauria inclòs en una nova edició del llibre), els poemes descartats i altres versos esparsos. L'edició és bilingüe, amb la traducció presentada a les pàgines de la dreta i l'orginal a l'esquerra. El llibre s'ha començat a distribuir al març de 2022, malgrat la data d'edició.

El pròleg de Manuel Outeiriño em sembla una introducció excel·lent per als lectors gallecs. S'obre amb una breu nota biogràfica. Exposa amb claredat i matís quina és la poètica de Gabriel Ferrater. Demostra un bon coneixement de tota la seva obra i un domini molt solvent de la bibliografia, entre la qual cita Perpinyà, Macià, Terry, Cliff, Gimferrer, Comadira, Margarit. La traducció ha procurat ser fidel a la dicció de Ferrater (en el sentit d'Oliva), preservant les seves ironies, la col·loquialitat, el joc de mètrica i sintaxi, el predomini de la semàntica sobre la musicalitat. El gallec "Poema inacabado" manté la rima assonant. 

De la traducció, en copio cinc exemples. Qui llegeixi aquest apunt es podrà fer el càrrec del bon ofici d'Outeiriño i el valor del llibre: "Cuarto de outono", "Se podo", "Poema inacabado" (els versos inicials de la "Tornada"), "Ocio" i "Canción idiota". Tot traductor té moltes lliçons a donar-nos sobre els nostres poetes preferits.


CUARTO DE OUTONO

A persiana, non de todo baixada,
coma un susto que evita caer ó chan,
non nos separa do aire. Mira, ábrense
trinta e sete horizontes finos e rectos,
e mais o corazón esquéceo. Sen saudade
vainos morrendo a luz, que era cor
de mel, e agora é cor de cheiro de mazá.
Que lento o mundo, que lento o mundo, que lenta
a pena polas horas que marchan
de présa. Dime, lembrarás
este cuarto?
                    "Quéroo moito.
Aquelas voces de obreiros --Que son?"
                                                            Albaneis:
falta unha casa na mazá.
                                        "Cantan,
e hoxe non as escoito. Berran, rin,
e hoxe que calan fáiseme estraño".
                                                        Que lentas
as follas vermellas das voces, que incertas
cando nos veñen cubrir. Durmidas,
as follas dos meus bicos van cubrindo
abeiros do teu corpo, mentres vas esquecendo
as follas altas do verán, os días
abertos e sen bicos, ben ó fondo
o corpo lembra: aínda
tes pel media do sol, media da lúa.


SE PODO

Algunha cousa entrou
dentro dun verso que
sei que vou poder escribir, e non
sei cando, nin como, nin que
se avirá a dicir. Se podo
levareino onda ti.
Que diga os teus cabelos
ou a escama de sol
que che vibra nesta unlla.
Pero quizais non sempre
terei todo presente
o que vexo en ti agora.
Oín o son escuro
dunha cousa a caerme
pra dentro dalgún pozo. Cando aboie,
terei que saber recoñecer
que vén deste momento?


POEMA INACABADO (començament de la "Tornada")

Perdón, Heleniña, perdón.
Non vai chega-la conclusión,
e este envurullo de erros
non vai dar a ningures. Que demos!
Xa pasan catro meses do verán
tempo en que non me viches entrar
de sutaque, coa faltriqueira chea
de follas que sorprender pretendan
unha paciente orella.
Tamén hai contos que avellentan,
igual cós homes, antes de acadar
o xusto nivel do seu medrar.


OCIO

Ela dorme. É a hora en que os homes
xa espertaron, e pouca luz
entra aínda prós ferir.
Conformámonos con ben pouco. Só
co sentimento de dúas cousas:
a terra xira, e as mulleres dormen.
Conciliados, imos de camiño
á fin do mundo. Non nos cómpre
nada pra axudalo.


CANCIÓN IDIOTA

Ano de distraídos Ano trinta e oito
Prohibiran a praia
e iamos bañarnos espidos
coándonos por baixo do aramado
Aprendín a face-lo amor
á sombra dos piñeiros de Pedralbes
cuando roncaban os camións
levando barcas a pasa-lo Ebro
Barcas da Costa Brava
fixeron camiño atravesaron
moitas aldeas de labregos toda unha
cidade de quinta columna 
Para acabar pasaron o Ebro
nin elas o esperaban
Ano trinta e oito Ano de distraídos
Fixen o amor Fun á praia
As barquiñas pasaron o Ebro
e nun avión engurrado
aterrei á beira de Tolouse
o día xusto no que Daladier
por reservarme paz francesa
non empalmaba con nosa guerra
e eu víame partido polo medio
Un ano enteiro vivido ó día
Ouro de luz Son de Clarins
Un aramio de lembranza doce
córtame esa espesura dun día
do manteigueiro sesenta e dous
Ano trinta e oito O ano máis zoupón
e eu aprendín a vivir
Que rosado enredo de entreperna
Ano de distraídos Ano trinta e oito

--

divendres, 8 d’abril del 2022

Amat2022

¬¬¬¬¬

Amat, Jordi. Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, abril de 2022, 383 pàg.

Acabo de llegir la biografia que Jordi Amat ha publicat sobre Gabriel Ferrater. N'escric les primeres impressions:

  • El llibre es llegeix molt bé, i compto que portarà nous lectors a Gabriel Ferrater. És atractiu, estimulant, flueix. Pot convertir-se en un dels llibres bàsics que necessita tot autor de categoria: una edició crítica solvent i a l'abast de tothom de la seva obra, que tenim amb l'edició de Les dones i els dies a cura de Jordi Cornudella; una edició acurada dels textos bàsics del seu pensament (que en part ens proporcionen ara les conferències del Curs de literatura catalana contemporània, a cura també de Cornudella, i l'antologia del seu pensament que ha publicat fa poc Marina Porras, Donar nous als nens), i una biografia canònica, que és el que pot arribar a ser el llibre de Jordi Amat.
  • Vèncer la por és una biografia sense llacunes. Cobreix tota la vida de Gabriel Ferrater d'una manera uniforme. Aprofita bé treballs anteriors, com l'imprescindible El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, i recorre a molts documents inèdits importants, entre els quals destaca la correspondència amb Jill Jarrell, inclosos els primers telegrames que s'envien quan s'acaben de conèixer i estan separats, a ciutats diferents, sense viure encara junts. És la primera vegada que s'explica d'una manera força completa la seva relació amb Jill Jarrell. La narració avança sempre amb sobrietat i amb pas segur, posant ordre als fets. Aclareix també episodis importants, com ara la detenció de Ferrater, les causes de la qual havien estat controvertides. Alguns poemes de Ferrater, citats sencers, apareixen davant del lector amb nova llum.
  • És una decisió intel·ligent començar el llibre amb un capítol, "Revolució (1958-1961)", que trenca l'ordre temporal de la biografia. Aquests quatre anys van de l'escriptura dels primers poemes a l'aparició del primer llibre, Da nuces pueris. Si Gabriel Ferrater ens importa primordialment, si pesa per damunt de tot, és per la seva poesia. Començar in medias res, guanyant-se l'atenció del lector, és una maniobra narrativa hàbil de Jordi Amat, un biògraf competent i experimentat. Cal remarcar, a propòsit d'aquest capítol, que la revolució a què es refereix Amat és poètica però també té valor moral: "Després d'ell res podrà tornar a ser igual." (pàg. 11). 
  • El llibre manté un to constant, equilibrat, lluny de l'hagiografia i sense prepotència ni indulgència per l'alcoholisme de Gabriel Ferrater. L'alcohol pesa molt a la seva vida, amb una intensitat que el lector intueix que és creixent i es torna dominant als darrers anys. Amat no jutja, no adopta mai un aire de superioritat com a narrador ni cau en la veneració del personatge brillant i d'intel·ligència penetrant i irrepetible. No jutja tampoc la societat ni la política ni les editorials ni les operacions culturals ni els amics: narra. Però també pren posició a vegades: "No és que vagi a contracorrent. No és un Dante sense Florència, com va poetitzar Valverde. Va absolutament per lliure i per això només pot ser un outsider, una ment prodigiosa que no li ha permès construir-se una vida d'adult convencional, perquè com a molt pot anar tirant, buscant moments per ser feliç." (pàg. 313). De fet, Amat és ben respectuós amb el lector: li dona fets, documents, és a dir, ens deixa gairebé sempre la feina d'interpretació. Crec que el llibre supera el mite Ferrater, el dissol com una posició massa primària.
  • La biografia està completament al dia sobre els treballs que s'han escrit els darrers anys sobre Gabriel Ferrater i la seva obra. Per exemple, esprem les cartes a l'Helena que van aparèixer al monogràfic de la revista Reduccions. Aprofita perfectament tota mena d'aportacions que els qui estem familiaritzats amb l'obra i la biografia de Ferrater reconeixem, paràgraf a paràgraf, sense donar referències bibliogràfiques ni notes a peu de pàgina, que haurien enfarfegat la lectura del text. No hi ha tampoc cap bibliografia. Hi ha, en canvi, un text final, una "Nota de l'autor", a les pàg. 375-383, que exposa de forma clara l'origen d'aquest treball. Jo hi veig també el bon sentit de Jordi Cornudella, com a editor que encarrega el llibre (l'any 2018) i marmessor de l'obra de Gabriel Ferrater. Finalment, el llibre conté explicacions de detall que faciliten la comprensió d'alguns poemes de Les dones i els dies --serveixen per copsar millor matisos de l'anècdota que hi ha darrere el poema i, en certa manera, poden facilitar-ne alguna interpretació. 
  • Tot i que, descomptada la "Nota de l'autor", la biografia té 373 pàgines, Jordi Amat ha fet un esforç de síntesi notabilíssim. S'ha documentat exhaustivament, ha aprofitat nombrosos testimonis, ha fet un treball de fons impressionant. Per posar dos exemples diferents, el famós episodi sobre els intents de Gabriel Ferrater perquè li concedissin el Premi Internacional dels Editors a Witold Gombrowicz s'explica perfectament, i amb matisos i tota la seva complexitat, a les pàg. 287-293 i 329-331, mentre que Josep Maria Castellet l'explicava parcialment en 17 pàgines i  Zofia Stasiakiewicz n'hi dedicava 106. La conferència que Jordi Amat va fer al Centre de Lectura de Reus al desembre de l'any passat era el resultat de moltes hores de recerca d'arxiu, per constatar, amb molt de detall, en un camp gairebé verge de bibliografia, la singularitat de Reus com a ciutat comercial i industrial en el segle XIX, una singularitat que explica la idiosincràsia de la família Ferraté-Soler i és a l'origen de la intel·ligència independent i descomunal de Gabriel Ferrater. Amat va poder donar molta informació de primera mà en aquella conferència, una informació que és latent, sense entrebancar el text, en l'orientació fonamental del capítol sobre la infantesa, l'adolescència i la joventut de Ferrater.
Jordi Amat ha construït amb Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater un llibre que farà créixer, al llarg dels anys que vindran, l'estimació per Gabriel Ferrater i la seva obra --una de les fites del centenari que commemorem. Ha tractat de saber qui era Ferrater, de comprendre'l en la seva radicalitat. Ens ajudarà per sempre a preservar la figura i l'esperit de Ferrater.

***

Jaume Coll Mariné ha estat un dels primers a ressenyar el llibre, a la revista digital de crítica literària La lectora. Reconeix que Jordi Amat ha estat capaç d'escriure una biografia sobre Gabriel Ferrater que no cau en la caricatura ni la mitificació, gràcies a l'ús de fonts documentals primàries i a un to sostingut, que sap mantenir la distància. Considera que el llibre està escrit amb un estil eficient, que ajuda el lector a formar-se una imatge de Ferrater i que és d'informació completíssima –aquesta darrera apreciació és exagerada: el llibre té precisament la virtut de ser sintètic. 

Exposades amb to reticent les qualitats de Vèncer la por als dos primers i als dos darrers paràgrafs de la ressenya, els sis llargs paràgrafs centrals (el 80 % del text) plantegen una objecció de fons, que es deixa sintetitzar en aquesta frase: "Jordi Amat ha dibuixat el que per ell és Ferrater: un autor espanyol que va fer versos en català, imbricat naturalment en la cultura (espanyola) que es va fer a Barcelona durant els cinquanta i els seixanta.". Torno a fullejar el capítol tercer, "Postguerra (1947-1956)", i hi veig explicada, per utilitzar el primer exemple que Coll addueix, l'aparició de la revista Laye, inequívocament, dins l'entorn de Falange i els organismes oficials de la dictadura. Diria que Amat deixa clar que la cultura oficial única possible a la postguerra és l'espanyola i ben vinculada a la dictadura...

A mi em sembla que l'exposició que Jaume Coll Mariné esperava dins de Vèncer la por ja va aparèixer al llibre de Jordi Amat Las voces del diálogo: Poesía y política en el medio siglo, gairebé tres-centes pàgines sobre el fracassat intent d'obertura cultural que van impulsar determinats sectors de la dictadura, amb una sòlida exposició del paper de Carles Riba i de la resistència cultural mantinguda des de l'exili interior. Aquell assaig d'història cultural es reflecteix dins aquesta biografia de Gabriel Ferrater en quatre o cinc pàgines a tot estirar. Insisteixo que Vèncer la por és una biografia sintètica, destil·lada d'un treball de documentació molt extens. Personalment, el llibre em fa rumiar --tinc ganes de tornar-lo a llegir, i hi tindré present el punt de vista de Coll. No hi sé veure que Amat l'hagi escrit "per a un lector culturalment espanyol". La meva intuïció és que el Ferrater d'Amat més aviat incomodarà el marc cultural espanyol --tan aviciat encara, dècades després, d'autocomplaença. 
  • Per si algú hi té interès, vaig afegir al final de l'apunt sobre Joan Ferraté unes notes arran de la lectura de Las voces del diálogo. Em va semblar rellevant que el número extraordinari que Laye va dedicar al lliberal Ortega y Gasset acabés comportant l'expulsió de Joan Ferraté del consell de redacció de la revista, a causa del seu article (i del to general d'aquell número 23). Aquells fets ja havien estat explicats pel mateix Joan Ferraté el 1982. La revista Laye va ser tancada al número següent.
Coincidint amb el dia del centenari del naixement de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, Narcís Comadira ha aprofitat el seu article setmanal al diari Ara, "Cent anys", per elogiar la biografia de Jordi Amat. Marina Porras ha publicat una nota que havia escrit i havia desat de sentit contrari, "El pitjor homenatge": considera Vèncer la por una oportunitat perduda. 

***

Jordi Amat es troba en plena promoció de Vèncer la por. És probable que surtin algunes entrevistes seves rellevants o vídeos de les presentacions, per entendre com ha plantejat la biografia de Gabriel Ferrater. Les primeres són aquestes:


--
Apunt revisat el 12 de juliol de 2022
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites